Política

Cap pena per haver revelat converses

Missatges privats de Sirera, Bosch o Rita Barberá es van publicar sense conseqüències

Els serveis jurídics del Congrés van veure en el cas Rubalcaba una base legal per denunciar vulneració de comunicació personal

La jurisprudència no és procliua sancionar la difusió de converses de polítics en actes públics

Diver­sos casos de reve­lació pública de mis­sat­ges pri­vats de dipu­tats i sena­dors han pro­vo­cat polèmiques polítiques i mediàtiques tant pel con­tin­gut com per la pos­si­ble vul­ne­ració de drets però cap ha aca­bat als tri­bu­nals els dar­rers anys. Amb tot, els ser­veis jurídics del Congrés van con­si­de­rar que hi havia base legal per denun­ciar la vul­ne­ració del secret a les comu­ni­ca­ci­ons del dipu­tat Alfredo Pérez Rubal­caba.

A Cata­lu­nya el cas amb més reper­cussió mediàtica va ser, el 2009, el del pre­si­dent del grup par­la­men­tari del PP, Daniel Sirera, a qui una fotògrafa va retra­tar escri­vint al seu telèfon mòbil el mis­satge: “Aquest par­tit és una merda” en una con­versa per SMS amb la com­pa­nya de grup Carina Mejías, avui regi­dora bar­ce­lo­nina de Ciu­ta­dans. La imatge publi­cada en aquest diari va por­tar el Par­la­ment a repro­var la difusió de mis­sat­ges per­so­nals dels dipu­tats i a recor­dar que podia cons­ti­tuir una “intro­missió il·legítima del dret a la inti­mi­tat”. La cam­bra, però, dei­xava en mans dels dipu­tats afec­tats por­tar el cas als tri­bu­nals. De fet, la repro­vació es refe­ria a dos casos simul­ta­nis. El mateix dia que Sirera era engan­xat escri­vint el seu mis­satge, el diari Público publi­cava una altra con­versa cap­tada al mòbil del dipu­tat d’ICV Jaume Bosch en què el con­se­ller d’Inte­rior, Joan Saura, qua­li­fi­cava de tostón el dis­curs del pre­si­dent Mon­ti­lla en el ple de política gene­ral.

Dos anys després es repe­tia el rebom­bori, aquest cop al Congrés, perquè el diari El Mundo publi­cava un mis­satge de text rebut al mòbil per Rubal­caba en què un inter­lo­cu­tor li asse­gu­rava que Alberto Ruiz-Gallardón seria el pròxim minis­tre de Defensa. Aquest cop els ser­veis jurídics de la cam­bra baixa espa­nyola feien un informe molt dur en què acu­sa­ven el diari d’“un teme­rari acte d’invasió d’una comu­ni­cació pro­te­gida”. Reco­llint fins i tot juris­prudència inter­na­ci­o­nal, l’informe con­cloïa que s’havia vul­ne­rat el dret cons­ti­tu­ci­o­nal al secret de les comu­ni­ca­ci­ons del dipu­tat Rubal­caba. Tot i con­si­de­rar els lle­trats que l’exvi­ce­pre­si­dent del govern tenia base jurídica per denun­ciar el fotògraf i el diari, Rubal­caba ho va deses­ti­mar.

En una visió diver­gent, l’advo­cat pena­lista Jorge Navarro dubta que casos com el de la difusió ahir per Tele­cinco de la con­versa entre Puig­de­mont i Comin siguin cons­ti­tu­tius de delicte. Si bé és cert que es tracta d’una con­versa pri­vada cap­tada i difosa per un ter­cer que n’és aliè, Navarro indica que també cal tenir en compte l’espai, l’àmbit i el moment dels fets. Comín no era en un espai pri­vat o íntim, sinó en un acte públic en què havia par­ti­ci­pat com a per­so­natge públic i la infor­mació reve­lada té “evi­dent interès gene­ral”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia