Cap pena per haver revelat converses

Diver­sos casos de reve­lació pública de mis­sat­ges pri­vats de dipu­tats i sena­dors han pro­vo­cat polèmiques polítiques i mediàtiques tant pel con­tin­gut com per la pos­si­ble vul­ne­ració de drets però cap ha aca­bat als tri­bu­nals els dar­rers anys. Amb tot, els ser­veis jurídics del Congrés van con­si­de­rar que hi havia base legal per denun­ciar la vul­ne­ració del secret a les comu­ni­ca­ci­ons del dipu­tat Alfredo Pérez Rubal­caba.

A Cata­lu­nya el cas amb més reper­cussió mediàtica va ser, el 2009, el del pre­si­dent del grup par­la­men­tari del PP, Daniel Sirera, a qui una fotògrafa va retra­tar escri­vint al seu telèfon mòbil el mis­satge: “Aquest par­tit és una merda” en una con­versa per SMS amb la com­pa­nya de grup Carina Mejías, avui regi­dora bar­ce­lo­nina de Ciu­ta­dans. La imatge publi­cada en aquest diari va por­tar el Par­la­ment a repro­var la difusió de mis­sat­ges per­so­nals dels dipu­tats i a recor­dar que podia cons­ti­tuir una “intro­missió il·legítima del dret a la inti­mi­tat”. La cam­bra, però, dei­xava en mans dels dipu­tats afec­tats por­tar el cas als tri­bu­nals. De fet, la repro­vació es refe­ria a dos casos simul­ta­nis. El mateix dia que Sirera era engan­xat escri­vint el seu mis­satge, el diari Público publi­cava una altra con­versa cap­tada al mòbil del dipu­tat d’ICV Jaume Bosch en què el con­se­ller d’Inte­rior, Joan Saura, qua­li­fi­cava de tostón el dis­curs del pre­si­dent Mon­ti­lla en el ple de política gene­ral.

Dos anys després es repe­tia el rebom­bori, aquest cop al Congrés, perquè el diari El Mundo publi­cava un mis­satge de text rebut al mòbil per Rubal­caba en què un inter­lo­cu­tor li asse­gu­rava que Alberto Ruiz-Gallardón seria el pròxim minis­tre de Defensa. Aquest cop els ser­veis jurídics de la cam­bra baixa espa­nyola feien un informe molt dur en què acu­sa­ven el diari d’“un teme­rari acte d’invasió d’una comu­ni­cació pro­te­gida”. Reco­llint fins i tot juris­prudència inter­na­ci­o­nal, l’informe con­cloïa que s’havia vul­ne­rat el dret cons­ti­tu­ci­o­nal al secret de les comu­ni­ca­ci­ons del dipu­tat Rubal­caba. Tot i con­si­de­rar els lle­trats que l’exvi­ce­pre­si­dent del govern tenia base jurídica per denun­ciar el fotògraf i el diari, Rubal­caba ho va deses­ti­mar.

En una visió diver­gent, l’advo­cat pena­lista Jorge Navarro dubta que casos com el de la difusió ahir per Tele­cinco de la con­versa entre Puig­de­mont i Comin siguin cons­ti­tu­tius de delicte. Si bé és cert que es tracta d’una con­versa pri­vada cap­tada i difosa per un ter­cer que n’és aliè, Navarro indica que també cal tenir en compte l’espai, l’àmbit i el moment dels fets. Comín no era en un espai pri­vat o íntim, sinó en un acte públic en què havia par­ti­ci­pat com a per­so­natge públic i la infor­mació reve­lada té “evi­dent interès gene­ral”.