Política

Aferrada a la gran coalició

La cancellera ratifica el seu propòsit de governar quatre anys més amb l’SPD

“Comprèn” el malestar entre els conservadors per les concessions als socialdemòcrates del defenestrat Martin Schulz

Una Angela Merkel sense intenció de cedir el lide­ratge en el bloc con­ser­va­dor, dis­po­sada a gover­nar Ale­ma­nya qua­tre anys més i, alhora, “com­pren­siva” amb les crítiques del seu bloc con­ser­va­dor per les con­ces­si­ons fetes al Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD) de l’ara defe­nes­trat Mar­tin Schulz.

Així es va mos­trar, ahir, la can­ce­llera ale­ma­nya en una entre­vista amb la tele­visió pública ZDF, la seva pri­mera decla­ració des de la doble renúncia de Schulz a con­ti­nuar lide­rant l’SPD i a ser el minis­tre d’Afers Estran­gers en el futur govern.

“Hem hagut de pagar un preu alt per tenir un govern esta­ble”, va dir Merkel, que va adme­tre com a con­cessió “dolo­rosa” el lliu­ra­ment del Minis­teri de Finan­ces a l’SPD. L’alter­na­tiva hau­ria estat dei­xar fra­cas­sar les nego­ci­a­ci­ons de coa­lició, una res­posta que “no hagués estat res­pon­sa­ble”, va afir­mar, en referència a l’última ronda de con­ver­ses, de 26 hores, fins que, final­ment, es va arri­bar a un pacte de govern.

Els noms dels minis­tres de la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU) no s’anun­ci­a­ran fins al 26 de febrer, en el congrés del par­tit que ha de rati­fi­car l’acord. I serà “una com­bi­nació entre noms nous i experiència”, segons Merkel, a qui, després de 12 anys en el poder, se li demana, si més no, que “comenci” a pre­pa­rar el relleu dins la CDU.

L’entre­vista amb Merkel tenia poc a veure amb un exa­men als guanys acon­se­guits amb el pacte de coa­lició, fruit de ses­si­ons mara­to­ni­a­nes de nego­ci­ació. En l’ànim gene­ral, hi ha la reti­rada sense honors del líder de l’SPD i les crítiques dins del bloc con­ser­va­dor de la can­ce­llera a les con­ces­si­ons fetes al par­tit de Mar­tin Schulz a canvi d’un pacte que ni tan sols és segur que pros­peri.

El sí o no a una gran coa­lició no depèn de Merkel, sinó de la con­sulta als 463.000 mili­tants de l’SPD, amb uns resul­tats vin­cu­lats que es dona­ran a conèixer el 4 de març.

L’ala dre­tana de la CDU de Merkel se sent ferida en l’honor i tem que el par­tit perdi la seva iden­ti­tat. Des de la seva pri­mera gran coa­lició, del 2005 al 2009, a la can­ce­llera se li ha retret haver renun­ciat a un per­fil con­ser­va­dor o, fins i tot, haver “soci­al­de­mo­cra­tit­zat” la seva línia.

Sense marge d’acció

L’SPD no només ha acon­se­guit, ara, posar el seu segell en aspec­tes de política social, labo­ral i fis­cal, sinó que, damunt, es que­darà el Minis­teri de Finan­ces –a més dels d’Afers Estran­gers, Tre­ball, Justícia, Medi Ambi­ent i Família, que ja tenia. Una impor­tant renúncia per a les files de Merkel i, a més, un gir impor­tant en la política del seu futur govern, després de dues legis­la­tu­res amb l’apòstol de l’aus­te­ri­tat, Wolf­gang Schäuble, en aquest càrrec.

El repar­ti­ment de car­te­res està fixat en el pacte nego­ciat amb Schulz i només poden variar els noms dels minis­tres, de què la desig­nació cor­res­pon als par­tits impli­cats, no a Merkel. La doble renúncia de Schulz, com a líder de l’SPD i com a futur titu­lar d’Afers Estran­gers, deixa Merkel sense capa­ci­tat de fer mani­o­bres d’última hora de cara a la con­sulta entre la militància ali­ena. Ja no es pot rene­go­ciar res, perquè el pacte està tan­cat. Però pot ser que acabi tenint un efecte favo­ra­ble al sí. El des­con­ten­ta­ment entre les bases res­pecte a Schulz era tan notori i evi­dent que entre els par­ti­da­ris del no havia pros­pe­rat la idea de con­ver­tir la con­sulta en un vot de càstig a la seva gestió.

Ara, si més no, aquest fac­tor ha que­dat neu­tra­lit­zat. El prin­ci­pal aban­de­rat del no, el líder de les joven­tuts soci­al­demòcra­tes –els jusos–, Kevin Kühnert, ha emprès ja la seva cam­pa­nya arreu del país a la recerca del no. Per ell, la sor­tida del líder no can­via res. L’SPD ha de pas­sar a l’opo­sició per rege­ne­rar-se, afirma, tal com va pro­me­tre el mateix Schulz en per­dre les elec­ci­ons gene­rals del 24 de setem­bre pas­sat, per després des­dir-se i asseure’s a nego­ciar amb Merkel.

Que s’entos­sudís a voler-ne ser el minis­tre d’Afers Estran­gers, després d’haver jurat i per­ju­rat que no entra­ria en cap govern pre­si­dit per la can­ce­llera, i que acabés renun­ci­ant a tot és, per Kühnert, una més entre el munt de pro­me­ses tren­ca­des de la cúpula soci­al­demòcrata.

LES FRASES

Hem hagut de pagar un preu alt per tenir un govern estable
Comprenc la decepció [dins la CDU]; ara hem de demostrar que podem començar amb un nou equip
Angela Merkel
CANCELLERA ALEMANYA

L’SPD accelera el relleu

Gemma C. Serra

Martin Schulz tenia previst mantenir-se com a líder de l’SPD fins després de la consulta a la militància i, a partir de llavors, deixar que la seva successora, Andrea Nahles, es convertís en cap “en funcions” en espera que la ratifiqués un congrés extraordinari del partit. Segons el dominical del diari Bild, el relleu es produirà aquest mateix dimarts, no se sap en quin format. Nahles, amb passat rebel i esquerrà, sembla més adequada que Schulz per acostar-se a les bases disconformes. Però el seu caràcter impetuós, de vegades fins i tot cridaner, implica un risc notable en un partit que, des de temps de Gerhard Schröder en la cancelleria (del 1998 al 2005), ha anat de relleu en relleu, sense aconseguir aturar la caiguda d’electorat. La línia centrista de Schröder va precipitar l’escissió de l’ala dissident, liderada per Oskar Lafontaine, que va fundar l’actual partit L’Esquerra després de fusionar-se amb el postcomunisme de l’est. L’SPD encara no se n’ha refet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia