La crònica
El feixisme apunta al Parlament
Quan els italians van derrotar el feixisme, van decidir quina forma d’estat volien: va néixer així la I República, amb una Constitució redactada per totes les forces antifeixistes. La carta magna italiana, del 1948, prohibeix de manera explícita la refundació del partit feixista. Però això només en teoria. En les eleccions d’avui concorren dues candidatures que s’autodefineixen com a feixistes: CasaPound i Itàlia per als Italians, integrada per un reguitzell de formacions capitanejades per Força Nova. Les dues candidatures aspiren a entrar tant al Parlament italià com al de la regió del Laci. I potser ho aconsegueixen.
Com s’ha arribat fins aquí? El feixisme no ha desaparegut mai de la vida pública italiana, on ha estat blanquejat. N’és un exemple Alessandra Mussolini, neta del dictador i neboda de Sophia Loren. Habitual del món de l’espectacle, fa apologia del feixisme amb impunitat. Exsenadora i europarlamentària del PP europeu, és una convidada permanent en els programes de les televisions de Silvio Berlusconi, en què, mentre fa de tertuliana o de jurat d’un concurs de talents, defensa amb vehemència el seu avi.
Les noves generacions d’italians crescuts en l’era berlusconiana coneixen molt millor la figura d’Alessandra que la del seu avi. És en aquest context que va néixer el Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo, que es defineix com una formació ni feixista ni antifeixista. Grillo ha obert les portes del moviment a CasaPound, i Luigi di Maio, candidat a primer ministre grillino, diu que un dels seus referents és, entre d’altres d’ideologies oposades, el feixista Giorgio Almirante. Berlusconi acaba de dir que “el feixisme és mort” i que “l’autèntic perill és l’antifeixisme”. A això, s’hi afegeix el fet que la UE ha deixat Itàlia sola davant la crisi dels refugiats, mentre els mitjans han amplificat la problemàtica lligada a la immigració. I, també, que l’esquerra italiana, desintegrada, ha deixat de parlar amb els treballadors als barris: s’ha aburgesat i ha permès que els neofeixistes ocupin el seu antic espai.
A diferència dels seus rivals de Força Nova, que representen la ultradreta clàssica, estèticament i de fons, CasaPound es defineix com una formació “dels feixistes del tercer mil·lenni”, i participa en debats televisius d’àmbit estatal: joves educats, d’imatge cuidada i moderna, que defensen la ideologia feixista amb un somriure. Mentre que Força Nova continua lligada a l’estètica paramilitar i un dels seus cavalls de batalla és combatre “la ideologia de gènere” –és a dir, els drets de les dones i de les persones LGTBI–, CasaPound ha arribat a dir que era favorable a les unions homosexuals.
Força Nova ha penetrat en el moviment estudiantil, i CasaPound té 105 seus arreu d’Itàlia. Als barris perifèrics on hi ha descontentament social, obren locals per recollir aliments, imparteixen cursos i activitats esportives gratuïtes, organitzen colònies d’estiu… I, de passada, fomenten la seva ideologia.
Que el feixisme ha crescut de manera alarmant es veu primer de tot als carrers, on gairebé cada dia hi ha una agressió violenta en què hi ha implicats militants de CasaPound i Força Nova, que organitzen escamots per anar a apallissar immigrants o homosexuals, o per llançar caps de porc a les sinagogues. Però també es veu a les urnes. En les municipals del juny, a Òstia, al litoral romà, cau de la màfia, CasaPound va obtenir un 9,1% dels vots, i a Lucca, la característica ciutat toscana, un 8%. A Màntua, al nord, una llista feixista local, un 10,4%.
A aquest ritme, si els feixistes no entren al Parlament en aquestes eleccions, ho faran en les properes. I molts en seran còmplices: els polítics i mitjans que els han legitimat, que han silenciat les agressions, que han blanquejat la seva ideologia. Tots els que no han volgut anomenar els feixistes pel seu nom, ara se’ls troben apuntant al Parlament. Almenys, si hi entren, no podran continuar negant-ne l’existència.
