Ser malparit està de moda

El 26 de febrer Donald Trump va compartir un vídeo a la seva xarxa social, Truth, que va causar un escàndol mundial. Eren unes imatges generades per IA que mostraven criatures palestines caminant sobre runes i cadàvers i, de cop, apareixia Gaza convertida en un macrocomplex turístic d’allò més xaró. Una espècie de Marina d’Or de l’horror amb gegantines estàtues daurades del magnat, ballarines exòtiques, Netanyahu en banyador i Elon Musk repartint bitllets; una nauseabunda bacanal del mal gust. El vídeo era tan exagerat que semblava una paròdia, i en efecte, en origen ho era. El creador, el director israelià resident als EUA Solo Avital, ha explicat que l’havia concebut com una sàtira política, però Trump, en veure’l, va enamorar-se’n i, creient que el lloava, se’l va apropiar sense permís. El president dels EUA va considerar que mostrar-se com un ésser despietat i mesquí que fa negoci sense escrúpols sobre les cendres d’una tragèdia reforçava la seva imatge.

El compte oficial de la Casa Blanca fa furor a les xarxes amb un nou gènere de comunicació propi d’abusador d’institut que fanfarroneja de la crueltat que infligeix. Hi pengen, per exemple, la foto i la caricatura d’una dona negra que plora desconsolada mentre és detinguda per la policia. O se’n foten dels immigrants deportats posant musiquetes que els ridiculitzen mentre els rapen els cabells. O comparteixen un vídeo d’immigrants encadenats assegurant que el soroll de les cadenes gruixudes que arrosseguen proporciona plaer mental als espectadors.

L’ostentació pública de la crueltat dona rèdit polític perquè hem entrat a l’era en què ser malparit està de moda. I això no ha arribat d’un dia per l’altre. Fa dècades que els think tanks que financen l’extrema dreta treballen per empènyer el món cap a aquesta direcció. El camí cap a l’autoritarisme reaccionari passa de forma necessària per la deshumanització de l’altre, del diferent, per l’erosió dels valors que cohesionen la societat. Els ideòlegs de la nova dreta radical populista, amb el francès filonazi Alain de Benoist al capdavant, ho sabien bé i van teoritzar fa anys, fil per randa, com calia procedir per arribar on som ara. Calia embolicar les idees retrògrades i reaccionàries d’una nova estètica i una nova retòrica aparentment transgressores per seduir el jovent. Romantitzar la submissió femenina i fer creure l’estupidesa que ser feixista és el nou punk. Col·locar opinadors a totes les àgores públiques possibles –des de les tertúlies a TikTok– que, com qui no vol la cosa, qüestionin drets humans fins aleshores intocables.

L’objectiu de la nova dreta radical populista era esquinçar el consens social entorn dels drets humans. I per això abans van haver de crear un imaginari victimista en què els defensors dels drets humans serien presentats com ingenus, exagerats, perdedors; uns babaus que no saben el que diuen perquè estan manipulats per mitjans que els enreden. Steve Bannon és un bon deixeble de Benoist, i també molts membres del govern de Giorgia Meloni, com ara el ministre de Cultura, que el cita sovint.

Han pres inspiració del feixisme històric. Durant l’ascens de Mussolini, aquells que s’atrevien a dir que les lleis que començaven a discriminar els jueus i a retallar-los drets eren deshumanitzadores eren titllats de “pietistes”. Se’ls ridiculitzava a les columnes d’opinió dels mitjans de la mateixa manera que avui es fa servir el terme “bonista”. Com si la història no ens hagués ensenyat que fotre’s de ser bona persona condueix a cambres fosques governades per les vísceres.

L’extrema dreta no avançaria sense els que titllen de wokes els qui demostren empatia pel patiment aliè. Milei no podria dur a terme les polítiques ultraliberals que aplica si no hi hagués tants argentins que, quan se’ls pregunta què opinen del fet que els jubilats s’hagin quedat sense pensions i hagin de tornar a treballar responguin: “No és el meu problema.” A Itàlia acaba de sortir un informe de l’Observatori dels drets que ha analitzat tots els tuits dels italians el darrer any. El 57% són missatges d’odi. La meitat, contra les dones. Però també contra persones amb discapacitat, immigrants, jueus, musulmans, homosexuals i gitanos.

Quan ser malparit deixi d’estar de moda, perquè com totes les modes caducarà, molts dels qui ara fanfarronegen acotaran el cap i asseguraran haver estat sempre al costat bo de la història. Per això serveix tenir memòria.