Qui dia passa, any empeny

“Qui dia passa, any empeny.” Aquesta és la impressió que dona la situ­ació política cata­lana en l’actu­a­li­tat. Tots els grups per sepa­rat vol­drien con­tro­lar els temps dels debats que han de por­tar a la for­mació de govern. Fins ara els fets reals són que hi ha hagut una con­vo­catòria d’una pri­mera inves­ti­dura el 30 de gener, ajor­nada per falta de garan­ties jurídiques del pri­mer can­di­dat, Car­les Puig­de­mont. Ara, l’expec­ta­tiva se cen­tra en una segona inves­ti­dura que de moment no té data ni can­di­dat. Un pano­rama incert i depri­ment on les bones volun­tats del pre­si­dent del Par­la­ment són tro­bar un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat que ha de sor­tir dels 135 dipu­tats i dipu­ta­des del Par­la­ment de Cata­lu­nya.

Tot hau­ria de ser més fàcil. Sobre el paper, tots tenen raó. JxCat va gua­nyar les elec­ci­ons de l’inde­pen­den­tisme amb l’objec­tiu de recu­pe­rar les ins­ti­tu­ci­ons –que tot quedés com estava, inclòs Car­les Puig­de­mont al Palau de la Gene­ra­li­tat a Bar­ce­lona–. La majo­ria de la militància i la direcció d’ERC vol­drien girar full res­pecte a tot allò que va pas­sar el mes d’octu­bre i enge­gar una nova etapa després d’un gran debat de futur inde­pen­den­tista. La CUP no vol tor­nar a l’auto­no­misme i vol con­ti­nuar amb el full de ruta de la decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència.

Tot ple­gat, un bati­bull després del dal­ta­baix de l’octu­bre, que va com­por­tar que uns polítics fos­sin empre­so­nats i uns altres s’hagues­sin d’exi­liar, i amb un Estat dis­po­sat a tot per garan­tir la uni­tat d’Espa­nya. Hi ha el perill que la política cata­lana comenci a can­sar la ciu­ta­da­nia.

Hi ha més acord entre els ciu­ta­dans que no pas entre els polítics. La majo­ria de ciu­ta­dans el que volen és un govern que posi fi al 155. Men­tre que els polítics no acla­rei­xen quin és ara mateix el nou full de ruta…