Política

POLÍTICA

La violència destapada

Entre el 8 de setembre i el 13 de desembre es van produir 139 incidents violents amb motivació política espanyolista

Ho recull un informe de l’anuari de Media.cat, on es denuncia la invisibilitat mediàtica del fenomen

“La novetat alarmantés que el perfil dels agressors ha canviat i ja no són només activistes d’extrema dreta”

Insults, ame­na­ces, coac­ci­ons, pallis­ses, actes vandàlics i fins i tot agres­si­ons sexu­als, d’arma blanca i trets de balins als bal­cons. La tensió política d’aquesta tar­dor ha fet sor­tir al car­rer el ves­sant més vio­lent de l’espa­nyo­lisme a Cata­lu­nya, amb agres­si­ons de diversa gra­ve­tat. El peri­o­dista Jordi Borràs n’ha fet un recull exhaus­tiu a través d’un repor­tatge publi­cat a l’Anu­ari Media.​cat 2016-2017–un recull de repor­tat­ges crítics i inde­pen­dents que edita cada any el Grup de Peri­o­dis­tes Ramon Bar­nils–. En el repor­tatge En el nom d’Espa­nya, s’hi recu­llen 139 inci­dents vio­lents amb moti­vació política favo­ra­ble a la uni­tat d’Espa­nya, entre el 8 de setem­bre i el 13 de desem­bre. Aquests inci­dents han pro­vo­cat un total de 101 vícti­mes de diversa con­si­de­ració. En el recompte, Borràs no hi ha inclòs les acci­ons poli­ci­als de l’1 d’octu­bre per impe­dir el referèndum i que van pro­vo­car un miler de ferits, i es limita a les agres­si­ons pro­ta­go­nit­za­des per ciu­ta­dans anònims però que tenen en comú que estan fetes des d’una moti­vació espa­nyo­lista.

“Si bé els seus autors són una petita mino­ria entre totes les per­so­nes que s’han mani­fes­tat a favor de la uni­tat d’Espa­nya, la violència ha esde­vin­gut més trans­ver­sal i ha estat una tònica en una gran part de les mobi­lit­za­ci­ons dels con­tra­ris a la inde­pendència”, explica Borràs, que s’ha espe­ci­a­lit­zat els dar­rers anys a seguir les acti­vi­tats dels movi­ments d’extrema dreta a Cata­lu­nya. Una de les con­clu­si­ons del repor­tatge és pre­ci­sa­ment aquesta: tot i que hi ha mili­tants d’extrema dreta que han pro­ta­go­nit­zat un bon nom­bre d’inci­dents, com per exem­ple els produïts a Bal­sa­reny, “ni de lluny es poden atri­buir a l’extrema dreta espa­nyo­lista”. “La nove­tat, i és alar­mant que sigui així, és que el per­fil de l’agres­sor ha can­viat, i no es tracta ja només d’acti­vis­tes d’extrema dreta, sinó gent que no per­tany necessària­ment a aquests grups”, diu Borràs. L’únic deno­mi­na­dor comú entre els agres­sors dels inci­dents que ha reco­llit Borràs en el seu informe és l’exhi­bició de sim­bo­lo­gia o con­sig­nes espa­nyo­lis­tes.

Crit a la impu­ni­tat

Per què gent que no per­tany a cap grup radi­cal ni havia pro­fes­sat fins ara acti­tuds vio­len­tes ha pro­ta­go­nit­zat agres­si­ons físiques o ver­bals per motius polítics a altres per­so­nes? Segons Borràs, l’acti­tud de l’Estat i dels mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols des del mes de setem­bre con­tra el procés català ha donat ales a aques­tes acti­tuds. “L’A por ellos! i la violència poli­cial de l’1 d’octu­bre van ser un crit a la impu­ni­tat; quan la poli­cia deixa un miler de ferits i les ins­ti­tu­ci­ons de l’Estat ho defen­sen i ho aplau­dei­xen, això fa que una part de l’espa­nyo­lisme mili­tant con­si­deri que és legítim fer-la sevir.”

Els mit­jans de comu­ni­cació no han aju­dat a evi­tar-la, sinó al con­trari. Segons l’informe de Borràs, la majo­ria de mit­jans de comu­ni­cació han ali­men­tat un relat anti­ca­ta­la­nista que les ha fet encara més impu­nes, i quan s’han produït les han igno­rat. Els mit­jans espa­nyols que han sor­tit de la norma, com el diari Público, “han estat per­se­guits i cri­mi­na­lit­zats”.

Dels 139 inci­dents vio­lents regis­trats fins al 13 de desem­bre, hi ha tota mena de delic­tes: des­per­fec­tes mate­ri­als, vio­lació de domi­cili, pin­ta­des a les seus dels par­tits, ame­na­ces. El més greu es va pro­duir el 27 d’octu­bre, quan un grup vio­lent va agre­dir una pare­lla que tor­nava pel pas­seig de Gràcia de la cele­bració de la decla­ració de la República. Un dels ferits va resul­tar molt greu, amb feri­des d’arma blanca. “Si no hi ha hagut cap mort és de mira­cle; no hem estat lluny d’això, i seria un autèntic des­as­tre”, explica Borràs, que reclama una reacció de la soci­e­tat i les ins­ti­tu­ci­ons per posar-hi fre. “Ens hem de con­ju­rar per denun­ciar cada cas i no per­me­tre’ls, i pren­dre mesu­res com per exem­ple una ofi­cina o un obser­va­tori de la cata­la­nofòbia on ajun­ta­ments i admi­nis­tra­ci­ons es pre­sen­tin per denun­ciar-ho.” Es tracta, aquests sí, de delic­tes d’odi, perquè són agres­si­ons físiques i ver­bals que estan moti­va­des per la ide­o­lo­gia o el sen­ti­ment iden­ti­tari de les vícti­mes. “Seria impor­tantíssim que l’espa­nyo­lisme par­la­men­tari acceptés la seva part de res­pon­sa­bi­li­tat en aquest tema i, en lloc de menys­prear o negar aquests casos de violència, tre­ballés per evi­tar-los; m’agra­da­ria sen­tir Arri­ma­das o Albiol posant el crit al cel per cada agressió”, declara Borràs.

Dels 139 casos estu­di­ats, en 28 casos les vícti­mes no han vol­gut pre­sen­tar denúncia. En 59 més no se sap si s’han denun­ciat, i només en 52 s’han por­tat als tri­bu­nals. Per a Borràs, no pre­sen­tar denúncia agreuja el pro­blema, perquè el fa invi­si­ble en l’àmbit penal i també mediàtic i pro­voca que es per­petuï el pro­blema.

L’informe no inclou el miler de ferits de les acci­ons poli­ci­als del dia 1 d’octu­bre, sinó que se cen­tra en els actes vio­lents no ins­ti­tu­ci­o­nals. Tot i això, d’aquests, en qua­tre casos van come­tre les agres­si­ons agents de la Policía Naci­o­nal i la Guàrdia Civil, tres d’ells fora de ser­vei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia