Mercat sense Erasmus

El pro­grama emblema de la Unió Euro­pea, l’Eras­mus, troba difi­cul­tats per repli­car-se al mer­cat labo­ral juve­nil. Mal­grat que cada vegada més joves euro­peus es mouen per Europa per estu­diar, quan han de fer el salt al difícil món labo­ral pro­ducte de la crisi finan­cera recent tenen encara reticències per esta­blir-se fora, excepte en alguns mem­bres del sud de la UE. De fet, segons les dades de l’Euros­tat a les quals ha tin­gut accés El Punt Avui, l’emi­gració juve­nil de l’Estat espa­nyol que tre­ba­lla a altres països del bloc euro­peu ha cres­cut més d’un 80% des del 2008.

El món labo­ral euro­peu està lluny de la inte­gració. Segons les últi­mes dades de l’ofi­cina estadística de la UE, només un de cada cinc joves atu­rats dei­xa­ria el seu país per tre­ba­llar en un altre estat euro­peu. El pro­jecte euro­peu queda encara lluny del mer­cat labo­ral més inte­grat dels EUA. El movi­ment anual de tre­ba­lla­dors dins de la UE es troba entorn al 0,3%, una xifra baixa com­pa­rada amb els EUA, on un 3% es mouen d’un estat a l’altre cada any per tre­ba­llar.

Segons Matt­hias Busse, expert del CEPS, la bar­rera prin­ci­pal és l’idi­oma. Així, con­si­dera un error cen­trar els esforços sim­ple­ment a pro­moure el conei­xe­ment de llengües estran­ge­res entre els joves perquè els empre­sa­ris també poden, per exem­ple, ser reti­cents a par­lar en anglès si ells no domi­nen l’idi­oma. D’altra banda, també asse­nyala obs­ta­cles més tècnics com ara l’equi­pa­ració de qua­li­fi­ca­ci­ons pro­fes­si­o­nals entre països de la UE, sobre­tot en sec­tors com medi­cina o edu­cació, i el des­co­nei­xe­ment sobre eines de cerca de feina a escala euro­pea.

Tot i els impe­di­ments lingüístics o tècnics, hi ha dos cor­rents prin­ci­pals d’emi­grants joves dins la UE: est-oest i sud-nord. “La diferència sala­rial és un fac­tor d’empenta clau per als països de l’est”, apunta Busse, que atri­bu­eix en canvi a la falta d’opor­tu­ni­tats labo­rals durant la crisi de l’euro l’auge de l’emi­gració del sud cap al nord. L’Estat espa­nyol dife­reix clara­ment de la tendència gene­ral euro­pea perquè hi ha una major pre­dis­po­sició a mar­xar per tro­bar feina. Líder amb Grècia en atur juve­nil als rànquings de la UE amb un 36,8% de menors de 25 anys sense feina, ara s’ha posat al top tres d’estats on més joves estan dis­po­sats a mar­xar per tre­ba­llar. El seu destí pre­fe­rit, però, no és Europa. Fins a un 28% dels atu­rats entre 20 i 34 anys sor­ti­rien de la UE per tro­bar feina, xifra simi­lar a França o Finlàndia. Els joves amb una major qua­li­fi­cació són els més pre­dis­po­sats a fer el pas. La xifra, però, con­trasta amb el nom­bre de joves que esta­rien dis­po­sats a mar­xar a un altre país dins del bloc euro­peu, només un 15%. Per Busse, el fet que a l’Estat espa­nyol es parli cas­tellà influ­eix molt en aquesta diferència: “Hi ha un flux de per­so­nes impor­tant cap a Sud-amèrica.”

Si bé Europa no és la pre­ferència, hi ha hagut un boom migra­tori juve­nil impor­tant en els últims anys. Segons l’enquesta a què ha tin­gut accés El Punt Avui, el 2016 hi havia 79.734 menors de 34 anys pro­vi­nents de l’Estat espa­nyol que vivien i tre­ba­lla­ven a la resta de la UE, men­tre que el 2008 només eren 43.529. Això vol dir que el nom­bre de joves que han mar­xat a la resta de la UE per tre­ba­llar s’ha incre­men­tat més d’un 80% des de l’inici de la crisi econòmica.