la crònica
Torroella i Llers no obliden Dolors Bassa... ni la seva mare
Un centenar de dies tancada a la presó de dones d’Alcalá Meco han de ser durs per a la consellera Dolors Bassa, però també un calvari per a la seva mare, Maria Coll, de 86 anys. Per reivindicar la seva llibertat, un cop més, i les figures de les preses, també Carme Forcadell, i les exiliades, els veïns de Torroella de Montgrí van convocar ahir al vespre una nova concentració a la plaça de la Vila. Però amb l’afegitó de la visita sorpresa a la casa de la família Bassa Coll, per infondre ànims –sobretot– a la seva mare.
“M’he quedat ben parada”, assegurava amb un somriure compungit Coll, abans de rebre flors grogues i una orquídia de mans dels familiars i impulsors de l’acció. Sospitava que se’n preparava alguna, però no esperava trobar-se 300 persones que van començar a aplaudir-la quan va treure el cap per la porta. Emocionada, els assistents van mirar de tranquil·litzar-la i confortar-la, defensant l’actuació de la consellera i el dret democràtic a donar suport a la consulta de l’1-O, després que els darrers mesos hagin suposat un xoc emocional especialment per a ella. La visita va acabar amb la interpretació d’El cant dels ocells, a càrrec del músic Jordi Molina amb la tenora i la lectura de versos de la poeta Maria Àngels Anglada
L’alcalde del municipi, el republicà Josep Maria Rufí, destacava la pretensió de fer, simplement, “un acte íntim i local”, per “mantenir el caliu i la reivindicació”, però també per donar ànims a Coll. Va ser una iniciativa, destacava, de la Taula Local per la Democràcia i la Llibertat, que aplega tots els partits amb representació en el ple i representants d’Òmnium, l’ANC i el CDR. Però va agafar embranzida amb l’adhesió de molts veïns de Llers, el poble de l’Alt Empordà on Bassa també ha fet vida i on resideix la seva germana, i un nodrit grup de representants de la UGT a les comarques gironines –que la consellera havia encapçalat abans del pas a la primera línia política– i treballadors de la Generalitat adscrits al Departament de Treball. També hi eren presents, a més de regidors i exregidors torroellencs, alcaldes de municipis com ara Verges, Fontanilles, Gualta o Corçà. L’afluència va ser menys massiva que la de diumenge, quan un miler de persones es van enfilar fins al castell del Montgrí per reclamar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, però es tractava d’un acte convocat en un àmbit nacional i en dia festiu. I el nivell de convocatòria a Torroella, on proporcionalment s’han fet algunes concentracions multitudinàries, es manté alt.
En la lectura del manifest, ahir a la plaça de la Vila, no hi eren presents la seva germana Montse Bassa i el fill gran, Pere, que ahir tenien l’oportunitat de participar en un dels escassos bis a bis familiars a què dona dret la fèrria rutina penitenciària de la presó d’Alcalá Meco. El text insistia en els valors que la consellera va defensar abans i després de la seva entrada en política: “Pacífica, amant del diàleg, compromesa amb els que més pateixen i transformadora de la societat que l’envolta.” I van encoratjar els assistents a recordar-li el paisatge que enyora del Montgrí i el Baix Ter. Després d’escoltar la tenora de Molina guiant el cant d’Els segadors, el seguici va completar en silenci el camí entre el consistori, on va ser regidora, fins a casa seva. Un camí quotidià en la seva absència.