“La tornada és més difícil”
Fills de presos polítics relaten el calvari anímic de les visites a les presons madrilenyes i l’adaptació al dia a dia sense els seus pares en una xerrada a la Blanquerna
“No ho penso oblidar, tot això, és una tortura”, lamenta el fill de Borràs
Durant l’anada, la Beta es plantejava per on havia d’anar la conversa i què diria al seu pare quan el veiés a través del vidre, però al final la xerrada era molt diferent del que havia previst i acabaven parlant d’altres coses. Amb el temps ha après a deixar que el diàleg flueixi, sense planificacions, perquè hi ha dies que ella agafa les regnes per animar-lo i altres vegades és a l’inrevés. “La tornada és més difícil, perquè jo estic marxant, torno a la meva vida normal, i ell continua allà tancat, i no hi pots fer res.”
La filla de l’exconseller d’Interior Quim Forn va participar ahir, juntament amb Oriol Sànchez, fill de l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, i Bernat Asensio, fill de l’exconsellera de Governació Meritxell Borràs, en un col·loqui organitzat per la Taula per la Democràcia dels Treballadors de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Entre el públic, hi havia tants llaços grocs com presos i exiliats, diversos diputats independentistes, representants de l’ANC i una de les filles del president Quim Torra.
“D’un dia per l’altre, a casa vam passar de ser cinc a ser quatre. Ens estem acostumant a posar quatre plats a taula, a viure per quatre”, va lamentar Sànchez. Anar a visitar el pare és un dia especial, però també molt dur. Quatre hores d’anada i quatre de tornada, més l’impacte emocional. “Hem creat noves rutines, perquè si no t’hi adaptes ho passes malament”, va explicar.
“Ni per les males notes, ni per les esbroncades, ni per cada minut que hem estat barallats. Només puc dir: t’estimo i et trobo a faltar”, va piular Asensio quan van tancar la seva mare a Alcalá-Meco. Avui té la sort que Borràs és a casa –“prefereixo que sigui a casa i que em vagi clavant esbroncades”, deia fent broma–, però pateix pel judici: “A mi qui m’assegura que la meva mare no hi torni?”
Malgrat tot, tots tres estan convençuts que tot plegat es resoldrà, però ho afronten sense fixar-se fites temporals. “Sé que acabarà bé, però prefereixo no esperar res. El que hagi de ser, serà”, va dir Forn mentre feia llambregades a la seva mare, asseguda a primera fila. “Nosaltres sabem que acabarà bé. Però, com ens va recomanar l’advocat, hem de pensar que va per llarg per intentar no fer-nos mal de manera innecessària”, hi afegia Sànchez.
Dels tres, Asensio és qui mostra més interès per dedicar-se a la política. De fet, és militant de la JNC, però primer vol treballar en l’àmbit privat: “No entenc que la gent passi del bar de la universitat al bar del Parlament o del Congrés; per dedicar-te a la política, has de saber què és guanyar-te les garrofes tu sol.” Després va puntualitzar que a la seva facultat no hi ha bar.
Al seu torn, Forn està compromesa amb l’activisme social, mentre que a Sànchez ja l’ha intentat convèncer Asensio perquè s’impliqui en política, “però de moment no ho ha aconseguit”. Es nota que s’han fet amics, que les circumstàncies adverses els han unit.
El fill de Borràs no té esperances que amb el nou govern a l’Estat canviïn gaire les coses:“Les esquerres i les dretes espanyoles aviat es posen d’acord en tot el que sigui anar en contra dels catalans.” La sala va aplaudir. També va censurar que Pablo Iglesias culpés l’independentisme d’haver contribuït a despertar el feixisme i que Miquel Iceta es fes enrere en la proposta electoral d’indultar els presos.
No fan gaire cas del que diuen la caverna mediàtica i les xarxes socials. “De cop un dia em vaig despertar i la premsa deia que el meu pare estava malalt de tuberculosi”, va relatar Forn. No era veritat. “El meu pare va estar castigat un mes i no ho sabíem, no ens ho va dir. Li ho respecto perquè, si va decidir no dir-nos-ho, era pel nostre bé, no tinc res a retreure-li”, va concedir el fill de Sànchez.
Perdonar? Joaquim Forn demana a la seva filla que perdoni, però no és tan fàcil. “El temps que m’han tret amb el meu pare ningú me’l tornarà”, va reblar. “Perdonar, perdonarem, però no oblidaré”, va avisar Sànchez. I Asensio va rematar: “Això de perdonar... Puc intentar perdonar tot el que vulguis, però costarà. A curt termini és impossible; no puc acceptar que perquè la meva mare va voler que els catalans votessin la posin a la presó. No ho penso oblidar, tot això, perquè és una tortura.”