Les poblacions gironines més habitades afronten amb optimisme la consulta del 25-A

Entre els dinou municipis on es farà la consulta independentista hi ha Girona, Salt, Figueres, Olot i Sant Feliu de Guíxols

La pla­ta­forma Girona Deci­deix es mos­tra opti­mista amb vista al referèndum del 25 d'abril, i con­fia obte­nir una bona par­ti­ci­pació gràcies a la cam­pa­nya que s'ha pre­vist fer en sec­tors diver­sos, com ara ins­ti­tuts, residències per a gent gran i col·lec­tius d'immi­grants, entre d'altres. La junta exe­cu­tiva de Girona Deci­deix veu clau fer una bona cam­pa­nya de reco­llida de vot anti­ci­pat. De fet, avui mateix començaran a l'ins­ti­tut San­ti­ago Sobrequés la reco­llida de vot entre els alum­nes de secundària d'aquest cen­tre. La pla­ta­forma ha acre­di­tat fins ara uns 150 apo­de­rats que poden reco­llir aquests vots anti­ci­pats, molt impor­tant en un cens de més de 78.000 elec­tors que el 25 d'abril podran votar en el referèndum sobre la inde­pendència.

Es tre­ba­lla perquè Girona dis­posi d'una vin­tena de punts per anar a votar el dia de la con­sulta, però també es pre­veu posar una urna per­ma­nent de vot anti­ci­pat en algun punt cèntric de la capi­tal. En el pro­per mes i mig es pla­ni­fi­ca­ran diver­sos actes públics per donar publi­ci­tat a la con­sulta, ja que s'és cons­ci­ent que a Girona es con­ver­tirà en un veri­ta­ble referèndum, ja que es tracta de la pri­mera capi­tal de demar­cació on es durà a terme la con­sulta sobre la inde­pendència, que també es farà a Salt i Sarrià. En els debats s'ha pre­vist també que hi puguin par­ti­ci­par par­tits que clara­ment defen­sen el no a la con­sulta, per tal de pro­moure el vot tant dels par­ti­da­ris com dels detrac­tors a la sobi­ra­nia cata­lana, amb l'objec­tiu de garan­tir una alta par­ti­ci­pació.

La coor­di­na­dora de Guíxols Deci­deix, Teresa Mas­se­gosa, va expli­car ahir que «es van posar les piles» el mateix 28 de febrer. Explica que troba a fal­tar «que repre­sen­tants muni­ci­pals s'impli­quin més», no de manera política, sinó en l'aspecte logístic per faci­li­tar que «el dret a deci­dir» arribi a tot­hom, pro­por­ci­o­nant urnes o locals.

També afe­geix que amb vista al 25 d'abril hi ha l'avan­tatge que es tracta de pobles grans i, en l'aspecte mediàtic, asse­gura: «Si Girona ho fa el mateix dia, pot bene­fi­ciar-nos.» Pel 25 d'abril hi ha con­fir­ma­des set pobla­ci­ons, entre aques­tes la capi­tal, Figue­res, i Cas­telló d'Empúries, que és la quarta més gran de la comarca. També es farà a Llançà, Fortià, Pera­lada, Vila­nant, Vila-sacra i, pro­ba­ble­ment, a Vila­fant. A Figue­res hi ha molt d'opti­misme amb vista a acon­se­guir una bona par­ti­ci­pació tenint en compte l'èxit de l'acte de pre­sen­tació que es va fer dijous i que va reu­nir més de 200 per­so­nes.

L'acte cen­tral de la cam­pa­nya d'Olot Deci­deix es durà a terme el dia 17 d'abril. L'enti­tat mourà més de 400 volun­ta­ris i té un cen­te­nar d'enti­tats adhe­ri­des i 1.150 par­ti­cu­lars.

Satisfacció als pobles que ja l'han fet

R. ESTÉBAN

La plataforma La Garrotxa Decideix s'ha mostrat satisfeta pels resultats obtinguts diumenge a la Vall d'en Bas, la Vall de Bianya, Sant Feliu de Pallerols, Sales de Llierca i Sant Joan les Fonts. En primer lloc, perquè l'índex de participació va ser molt alt: el 35,3%, que sumat a l'índex de la consulta del desembre dóna una mitjana del 37,6%. Amb aquestes xifres, la Garrotxa ha estat la primera de la demarcació de Girona en proporció de participants. En segon lloc perquè el percentatge del sí ha estat ben contundent: el 91%. I per acabar, perquè tots els municipis hauran fet la consulta, comptant que l'únic que queda, Olot, la celebrarà el dia 25 d'abril.

«Els resultats d'aquest diumenge encoratgen la plataforma a treballar per la consulta d'Olot», van dir ahir els promotors. Xavier Cortadellas, qui va participar activament amb la Bisbal Decideix, considera la consulta «un èxit» ja només pel fet «d'haver mogut el 20% de la gent en una consulta sabent que no és vinculant».

Mireia Martí, portaveu de la plataforma Palamós i Sant Joan per l'Autodeterminació, i Josep Piferrer, de Palafrugell i Llibertat, també van valorar molt positivament la participació als dos pobles. Tots dos recorden que si no es tingués en compte els immigrants i els més joves, el percentatge seria més alt, confirmant que havia fracassat l'intent perquè aquests dos col·lectius que podien votar per primer cop ho fessin. «L'imam de Sant Joan va venir a votar en nom de tots», va recordar Martí. «El nostre objectiu era que la gent de Palafrugell pogués votar. És un pas més», va reafirmar Piferrer, que va recordar que Palafrugell és un feu socialista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.