La Bisbal lluita per reforçar la capitalitat

La Bis­bal d’Empordà afronta aquest dar­rer any de man­dat amb la cer­tesa que es pot obrir una nova etapa, espe­ci­al­ment perquè dis­po­sarà d’equi­pa­ments ja ple­na­ment des­ple­gats –o gai­rebé–, com el Museu Ter­ra­cotta i un ambiciós procés par­ti­ci­pa­tiu que ha apos­tat per pre­gun­tar a la ciu­ta­da­nia i per obres impor­tants, com ara la reforma de l’antic ajun­ta­ment. El man­dat, però, ha estat i és intens, perquè hi ha encara sobre la taula temes molt impor­tants, i alguns de molt polèmics, com és el cas del con­tracte amb l’empresa d’aigües Sorea –un pro­blema de fac­tu­res no reco­ne­gu­des–, un tema judi­ci­a­lit­zat i que com a deri­vada va com­por­tar tenir embar­gada durant els pri­mers dos anys d’aquest man­dat la capa­ci­tat de dur a terme inver­si­ons; un segon tema també impor­tant, i també judi­ci­a­lit­zat, és el de la sentència que pre­veu l’ender­roc par­cial de la que havia de ser la fla­mant bibli­o­teca comar­cal, en espera que el jutge ho resol­gui defi­ni­ti­va­ment. Ara s’ha hagut d’habi­li­tar l’antic escor­xa­dor, en espera de la reso­lució. Tot això sense obli­dar el capítol de la con­ta­mi­nació de l’aigua pota­ble, que va obli­gar a repar­tir aigua, a posar uns fil­tres de car­boni i a plan­te­jar noves inver­si­ons per millo­rar l’abas­ta­ment.

Un altre ele­ment, i gens menys­pre­a­ble, és la decisió de l’alcalde, Lluís Sais (ERC), de no pre­sen­tar-se com a alcal­da­ble per a un ter­cer man­dat. Una moció de cen­sura el va fer fora i no el va dei­xar esgo­tar el que havia de ser el seu dar­rer man­dat; se la va jugar, va tor­nar, i va recu­pe­rar l’alcal­dia en les elec­ci­ons pas­sa­des. Amb aquest man­dat ha pas­sat, doncs, comp­tes. Va ser lla­vors quan es va bas­tir un govern amb un pacte amb la CUP –molt mode­rada i apli­cada a satis­fer la seva cli­en­tela impul­sant debats par­ti­ci­pa­tius– i ICV-EUiA –cen­trada en temes soci­als i que, capi­ta­ne­jada per Maite Bravo, va saber lide­rar l’afer can­dent dels pisos ocu­pats, a més dels rep­tes de la sen­si­bi­lit­zació en temes soci­als, aquest dar­rer punt una pri­o­ri­tat per a tot el govern–. Amb tot, no ha estat un man­dat fàcil, gens. Però la Bis­bal no es ren­deix i vol defen­sar la seva capi­ta­li­tat amb un pro­jecte que aposta per la cul­tura, espe­ci­al­ment pel que fa a la gestió –la Fira del Circ en seria un exem­ple–, o la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, a la qual s’han abo­cat molts recur­sos. I tot això, amb un govern for­mat per ERC, la CUP i ICV-EUiA i, a l’opo­sició, el PSC –que havia asso­lit l’alcal­dia el man­dat pas­sat–, Com­promís per la Bis­bal i CiU.

Amb dos anys de retard

L’alcalde, Lluís Sais, des­taca que entre el 2015 i el 2016 es va acon­se­guir final­ment regu­la­rit­zar el tema de les fac­tu­res pen­dents de Sorea –al vol­tant de tres mili­ons d’euros–, pagant-ne algu­nes o fent una pro­visió de diners en espera de la reso­lució judi­cial. Un retard, però, que no ha des­viat el govern del seu pro­jecte. “Fa només un any que fem real­ment inversió. Això ha repre­sen­tant un retard, ho admeto, però també cal des­ta­car la gran aposta en temes soci­als; mai hi ha hagut tants recur­sos des­ti­nats a polítiques soci­als i això cal remar­car-ho”, afirma l’alcalde. Sais, però, que es mos­tra satis­fet del man­dat, no deixa de tenir un punt agre­dolç pel tema de la bibli­o­teca comar­cal, tan­cada i lli­gada en un litigi judi­cial que pot com­por­tar un ender­roc par­cial.

Aquest també ha estat el man­dat de la par­ti­ci­pació. Car­les Puig (CUP) es mos­tra espe­rançat que aquesta tin­gui con­tinuïtat. Puig és cons­ci­ent que encara s’ha de fer molta peda­go­gia, però con­si­dera que és el camí a seguir, no ja només per a la Bis­bal. Puig des­taca el paper de les enti­tats i el dina­misme cul­tu­ral. Per això, i segons la por­ta­veu de la Fira del Circ, Eva Gasull, és impor­tant des­ta­car el model de gestió cul­tu­ral bis­ba­lenc, que beu de les fonts del volun­ta­risme d’una població que té, pre­ci­sa­ment, en les enti­tats un dels seus grans punts forts. Sent la Fira del Circ un model a seguir, espe­ci­al­ment per la qua­li­tat que dona lli­gada a un pres­su­post ajus­tat, Gasull con­si­dera que amb aquesta base cal, i és indis­pen­sa­ble, més impli­cació de les admi­nis­tra­ci­ons, de totes, perquè aquest con­tinuï i s’expan­deixi.

A la Bis­bal, l’opo­sició no ha llançat en cap moment la tova­llola; un PSC-CP, amb el veterà exal­calde Óscar Apa­ri­cio, aporta dis­curs, reflexió i història; Com­promís per la Bis­bal –ara ja una marca asso­ci­ada a Junts per Cata­lu­nya, però sense per­dre la seva iden­ti­tat– manté una línia serena i molt cen­trada, com també ho fa l’única repre­sen­tant de CiU, Núria Anglada. Una opo­sició que oscil·la entra la duresa i el dis­curs rao­nat però, si cal, bel·lige­rant. Molt cen­trada, això sí, en la crítica.

Un govern poc efec­tiu

Per Òscar Apa­ri­cio, por­ta­veu del PSC-CP, però, la Bis­bal ha patit els dar­rers anys la inacció del govern, “dedi­cat a equi­li­brar-se inter­na­ment, fent una política d’apa­ra­dor, incre­men­tant la des­pesa cor­rent en prop de tres mili­ons d’euros anu­als, endeu­tant-se en prop de qua­tre mili­ons més, per fer acci­ons de lluïment, però sense tenir una visió clara de què és la Bis­bal”. A més, és molt crític amb la trans­parència perquè “l’Ajun­ta­ment ha patit un retrocés”, afirma; “segons l’estudi ofi­cial de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona i el Minis­teri d’Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques, ha pas­sat de prop del 70% de com­pli­ment a menys del 50% i, a més, s’ha per­dut la ràdio local”.

Xavier Font, por­ta­veu de Com­promís per la Bis­bal, un par­tit crític amb el govern, con­si­dera que ha estat un man­dat man­cat de solu­ci­ons per a la població: “Amb l’excusa que el pri­mer any no van poder fer inversió, el segon es van dema­nar, igual que el pri­mer, 1,5 mili­ons d’un crèdit, i el ter­cer se n’ha dema­nat un altre; la veri­tat és que tot això no es veu a la població.” Per Font és essen­cial abor­dar una política trans­for­ma­dora que con­ver­teixi la Bis­bal de l’Empordà en l’autèntica capi­tal, més enllà de la històrica i admi­nis­tra­tiva.

El pre­si­dent de la Fede­ració de Comer­ci­ants de la Bis­bal, Marc Car­re­ras, con­si­dera que els prin­ci­pals rep­tes que ha d’afron­tar el muni­cipi són essen­ci­al­ment apos­tar per una gran trans­for­mació urbana, que faci que la població sigui més atrac­tiva per al visi­tant: “Els comer­ci­ants hem de ser curo­sos en l’atenció als cli­ents, ofe­rint un bon ser­vei; però no ens hem de con­for­mar que la gent vin­gui a com­prar a un comerç deter­mi­nat, el que volem és que la gent tin­gui motius per venir a la Bis­bal a pas­se­jar. I per això ens cal un bon entorn, ben cui­dat i atrac­tiu.”

I pre­ci­sa­ment, aquest sem­pre ha estat una mica el repte pen­dent per a qual­se­vol govern de la Bis­bal: el de donar més visi­bi­li­tat a la capi­ta­li­tat que ostenta a la comarca. Una capi­ta­li­tat històrica i admi­nis­tra­tiva, indis­cu­ti­bles totes dues, però que ha de com­pe­tir amb potències al seu vol­tant, com ara Pala­fru­gell o Palamós, i per no dir Tor­ro­e­lla, amb la gran oferta de museus i el carac­terístic Espai Ter, un refe­rent ja a la comarca.