Marxa fins a la sentència

Del “referèndum o referèndum” de Car­les Puig­de­mont al “lli­ber­tat o lli­ber­tat” de Quim Torra. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va recla­mar ahir, per repren­dre el pas cap a la República, que avui mateix s’iniciï i es foca­lit­zin els esforços en una mobi­lit­zació per­ma­nent amb “acci­ons con­ti­nu­a­des”, que bateja com a Marxa pels Drets Civils, Soci­als i Naci­o­nals de Cata­lu­nya –si bé fins i tot feia una crida als repu­bli­cans espa­nyols perquè s’esten­gui arreu de l’Estat–, que duri fins al dia que es facin públi­ques les sentències del judici que ha de començar aquesta tar­dor als líders del procés inde­pen­den­tista. L’endemà, si la decisió no és abso­lutòria (cosa que Torra va dei­xar molt clar que no accep­tarà), la pilota la pas­sarà ell mateix a les ins­ti­tu­ci­ons, ja que es posarà “a dis­po­sició del Par­la­ment”, i es comu­ni­carà amb els repre­sen­tants sobi­ra­nis­tes a les Corts de Madrid i el Par­la­ment Euro­peu, perquè “s’actuï en con­seqüència”, sense entrar en més detalls. I és que, si la sentència con­tra l’Esta­tut, que va des­en­ca­de­nar el procés, va ser “un greu error”, l’Estat “encara en podria come­tre un altre” amb la sentència con­tra el govern i la mesa del Par­la­ment, creu. La pro­posta és la de bus­car un altre moment, a par­tir de crear “amb deter­mi­nació” una “dinàmica d’apo­de­ra­ment”, com ara la que va con­duir a l’1-O.

Això sí, d’aquí a lla­vors, i sem­pre amb la insistència del diàleg amb el govern de l’Estat per mirar d’acor­dar un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació, les ins­ti­tu­ci­ons s’han de cen­trar a fer polítiques soci­als i a defen­sar les lli­ber­tats fona­men­tals per mirar d’eixam­plar la base, i el Con­sell de la República ha de ser el pal de paller d’una via d’inter­na­ci­o­na­lit­zació on, asse­gura, cada cop detecta una millor pre­dis­po­sició davant pro­ces­sos estric­ta­ments democràtics com el català. En aquest men­tres­tant, Torra també va situar la cre­ació d’un fòrum civil i social cons­ti­tu­ent que debati com ha de ser la futura república, ja que el cop de gràcia final, més que en les ins­ti­tu­ci­ons, el pre­si­dent el va con­fiar a la ciu­ta­da­nia, a la qual va aren­gar perquè des d’ara pla­ni­fi­qui acci­ons, s’orga­nitzi des d’una “dis­ci­plina no vio­lenta” i defensi “afer­ris­sa­da­ment” les lli­ber­tats. “Si veiem clar que hem de fer aquest tomb, l’hem de fer tots alhora”, tan­cava.

Aquest és, a grans trets, l’esce­nari en el camí cap a la República que Torra va dibui­xar ahir per als pròxims mesos, en la solemne con­ferència El nos­tre moment, que va pro­nun­ciar en un Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya ple amb 800 con­vi­dats de la soci­e­tat civil, agents soci­als, alcal­des, dipu­tats i diri­gents de les for­ces sobi­ra­nis­tes –no hi havia ningú dels comuns, però sí la por­ta­veu del grup del PSC, Eva Gra­na­dos–, en què va des­gra­nar les línies d’actu­ació a seguir ara, les quals, després d’uns mesos de certa deso­ri­en­tació del movi­ment, ha con­sen­suat en les últi­mes set­ma­nes amb els mem­bres del govern, començant pel vice­pre­si­dent, Pere Ara­gonès, amb ERC i el PDe­CAT, els pre­sos polítics i els exi­li­ats.

Torra va pro­cla­mar que el “punt de par­tida” de la “pro­posta, que no pro­testa” són les fites de l’1-O, el 3-O i el 27-O (l’única referència que hi va fer), però també va dei­xar clar que bas­teix el pro­jecte sobre els tres grans con­sen­sos que veu al país: el 80% que està a favor d’un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació, con­tra la repressió i con­tra la monar­quia espa­nyola. El pre­si­dent apel·lava aquesta àmplia majo­ria social, sigui favo­ra­ble o contrària a la inde­pendència, perquè pro­mo­gui i s’impli­qui en el “debat cons­ti­tu­ent” a través del nou fòrum, per cons­truir els nous grans con­sen­sos.

En paral·lel, això sí, Torra va fer apel·laci­ons cons­tants al govern espa­nyol, al qual va fer una crida a una “nego­ci­ació de bona fe”, ara que té “l’opor­tu­ni­tat de can­viar diàleg per repressió”. El pre­si­dent va adme­tre que “no deixa de ser interes­sant” la pro­posta de Sánchez perquè es voti una sor­tida, però li va recor­dar que a Cata­lu­nya el debat “no és l’Esta­tut”, i va recla­mar que el referèndum vin­cu­lant sigui d’auto­de­ter­mi­nació, com ja van fer els esco­ce­sos i els que­be­que­sos. “No accep­taré menys que això, perquè tenim els matei­xos drets”, pro­cla­mava, men­tre recor­dava que tre­ba­lla per fer efec­tiu l’1-O, però que tan sols un referèndum “pac­tat, vin­cu­lant i reco­ne­gut inter­na­ci­o­nal­ment pot reno­var” aquell man­dat. En aquest sen­tit, Torra també va fer una crida a espol­sar-se “les pors i ame­na­ces” cons­tants que arri­ben des del PP i Cs, que volen tor­nar al 155, però també des del PSC, que ha vin­cu­lat el resul­tat del judici a l’acció de govern, un fet que, segons ell, és una prova més que és un procés “polític”. “De les deci­si­ons que empren­guem només nosal­tres en serem res­pon­sa­bles”, subrat­llava. Més enllà de la defensa de la uni­tat entorn dels drets fona­men­tals, això sí, el pre­si­dent situ­ava la “pri­o­ri­tat abso­luta” de l’exe­cu­tiu en la recu­pe­ració de les lleis soci­als que ha tom­bat el TC els últims anys, les quals avançava que s’ana­lit­za­ran i es com­pro­me­tran a fer efec­ti­ves en el debat de política gene­ral a l’octu­bre. “Les polítiques soci­als i de progrés s’han de con­ver­tir en motor de canvi repu­blicà”, resu­mia.

L’última pota és la inter­na­ci­o­nal. Torra asse­gura que Cata­lu­nya com­pleix les tres grans bases que fan fac­ti­ble el reco­nei­xe­ment: és una nació amb història i cul­tura pròpies, té una majo­ria social al dar­rere i pot apel·lar a una vul­ne­ració de drets i lli­ber­tats que no li donen cap més sor­tida, ja que la reacció de l’Estat no ha fet res més que “eixam­plar” el camí. Torra creu que la causa cata­lana “ha avançat” a fora men­tre era víctima de la “repressió més aguda”, i creu que la “inqui­e­tud” per la democràcia que recorre el món li fa gua­nyar punts, pel suport ja rebut de tri­bu­nals estran­gers o comitès de l’ONU, i que es con­fir­marà en altes instàncies inter­na­ci­o­nals com ara el Tri­bu­nal d’Estras­burg. I és que ja ho resu­mia amb una frase: “Ningú ha fugit de la justícia; ben al con­trari, l’hem hagut d’anar a cer­car a fora.”