Felip contra Felip

El regi­dor Fran­cesc Cru­a­nyes sap ofi­ci­al­ment que fa nosa als seus des de mit­jans d’agost. En els pri­mers dies de la segona quin­zena va reu­nir-se amb els diri­gents locals del PDe­CAT, que li van recla­mar que donés pas a Jordi Mas­quef (número 4 de la llista del 2015) i que renunciés a ser alcalde de Figue­res (ell va ser el número 2 el 2015) en subs­ti­tució de Marta Felip. Van pas­sar els dies i, final­ment, la set­mana pas­sada es van tor­nar a moure peces. Durant aquest temps diri­gents locals del PDe­CAT havien tre­ba­llat per tro­bar una sor­tida “digna” a Cru­a­nyes per si aquest renun­ci­ava al seu dret. Cru­a­nyes no va mos­trar-se, però, gens recep­tiu a la “com­pen­sació”.

En una nova reunió, ja a prin­ci­pis de setem­bre, Cru­a­nyes havia rati­fi­cat la volun­tat d’exer­cir el dret de ser alcalde, argu­men­tant que fent-ho el des­gast de govern el car­re­ga­ria ell i des­lliu­ra­ria d’aquesta mot­xi­lla el ja pro­cla­mat alcal­da­ble del PDe­CAT Jordi Mas­quef. Final­ment, diven­dres pas­sat, van des­en­ca­de­nar-se els esde­ve­ni­ments de manera que, en una reunió feta a la sala de govern a mig matí, es va arri­bar a una mena d’acord amb Cru­a­nyes per tal que ell fos l’alcalde fins a final de man­dat. L’inde­pen­dent de la llista de CiU el 2015 va accep­tar, entre altres coses, com­pro­me­tent-se a fer un nota­ble esforç per visi­bi­lit­zar Mas­quef des d’ara fins al final. Tot ple­gat va que­dar aquí, perquè de la reunió es des­pre­nia que el PDe­CAT renun­ci­ava a tenir Mas­quef d’alcalde fins a les elec­ci­ons i Cru­a­nyes accep­tava les con­di­ci­ons del par­tit. Tot ple­gat, però, es va torçar entre mig matí i el mig­dia, quan en una altra reunió, aquest cop a alcal­dia, tot va fer un tomb. El deto­nant, el no sense mati­sos de Quim Felip, que es va auto­pro­po­sar com a relleu de Marta Felip fins a final de man­dat. Embo­lica que fa fort!

Quim Felip va argu­men­tar que Cru­a­nyes no era del par­tit i, per tant, no podia ser alcalde de cap manera, i que ell era la millor solució. La insistència de la pro­posta de Quim Felip va sor­pren­dre, apa­rent­ment fins i tot a Marta Felip, que sem­bla que va tenir un gest de ‘ja us ho fareu’. Si Jordi Mas­quef s’havia con­ver­tit sense voler al juliol en un escull de si mateix quan va voler lli­gar la seva can­di­da­tura a l’alcal­dia, ara és Quim Felip, a qui atri­bu­ei­xen un pes impor­tant en la secció local del PDe­CAT, qui frena la marxa de Marta Felip. Marta Felip és ara mateix dura­ment cri­ti­cada per gai­rebé tot­hom a causa de la poca dedi­cació a Figue­res. Ella, però, és qui demana a crits el relleu per anar a tre­ba­llar exclu­si­va­ment com a secretària gene­ral del Depar­ta­ment d’Empresa i Conei­xe­ment.

Quin és el nou pano­rama després dels esde­ve­ni­ments de diven­dres pas­sat? Marta Felip cada cop està més tipa de la situ­ació i comença ja a forçar inter­na­ment les deci­si­ons perquè es trobi la solució al seu relleu. Fos o no fos pre­pa­rat el sí de la pri­mera reunió com­bi­nat amb el no de la segona, el cert és que Cru­a­nyes, afi­liat a la Crida (ja hi ha qui el fa el can­di­dat de Puig­de­mont) con­ti­nua rei­vin­di­cant el seu dret a ser alcalde. Altra cosa és quins suports obtin­dria per ser-ho. És clar que de cap de les mane­res bus­ca­ria el vot ni del PP, ni de Cs, però tam­poc el del PSC. Deci­di­da­ment, la vali­dació de Cru­a­nyes com a alcal­da­ble hau­ria de comp­tar amb la CUP i amb ERC. L’inde­pen­dent inde­pen­den­tista ha fet els deu­res aquest estiu i ha tin­gut con­tac­tes amb la majo­ria de grups de l’opo­sició. Però això, ara mateix, sem­blen figues d’un altre paner.

Què ha can­viat des de la set­mana pas­sada a aquesta. Molt fàcil: Cru­a­nyes, que es plan­te­java només ser alcalde o mar­xar del tot (al juliol va estar a punt de dimi­tir) ara veu com una pos­si­bi­li­tat real que­dar-se en el ple com a no ads­crit i dei­xar el govern amb qua­tre regi­dors (Mas­quef, Quim Felip, Dolors Pujol i Josep Buixó, el subs­ti­tut de Marta Felip si final­ment plega). Com que la decisió final és a les mans només de Marta Felip, tot és pot des­llo­ri­gar d’un moment a l’altre. Res es pot des­car­tar. Tam­poc que acabi el man­dat fent veure que fa d’alcal­dessa a temps com­plet. Marxa Felip? Ja ho sen­ti­rem a dir. Santa Paciència!