Política

La UE compra la recepta Al-Sisi

Brussel·les tria el Caire com l’aliat clau per aturar les entrades clandestines des de la seva frontera sud

Els Vint-i-set volen ‘replicar’ al nord de l’Àfrica el model egipci de gestió de la immigració, segons els experts

El bloc euro­peu dis­tin­geix el gene­ral Abdel Fat­tah al-Sisi amb la meda­lla de l’alumne modèlic per haver impo­sat fer­mesa a les seves fron­te­res i haver impe­dit la sor­tida d’immi­grants i refu­gi­ats cap a les cos­tes euro­pees. La Unió Euro­pea l’ha triat com a soci clau en la seva política migratòria externa després que l’última cimera euro­pea donés llum verd per incre­men­tar la coo­pe­ració amb el govern d’un gene­ral arri­bat al poder a través d’un cop d’estat.

Si bé encara no han trans­cen­dit els detalls sobre el futur d’aquesta col·labo­ració, ja sor­gei­xen els dub­tes sobre les impli­ca­ci­ons per als drets humans d’aquesta aliança.

Atès que actu­al­ment la ruta prin­ci­pal d’arri­bada d’immi­grants a Europa és a l’oest del Medi­ter­rani, els experts indi­quen que Brus­sel·les no ha triat Egipte com a aliat clau per ser una fuita impor­tant d’immi­grants, sinó pel seu model migra­tori i rellevància geo­es­tratègica.

Ant­hony Dworkin, inves­ti­ga­dor del Con­sell Euro­peu de Rela­ci­ons Inter­na­ci­o­nals, creu que l’acord amb Al-Sisi bus­carà “enfor­tir els seus esforços per rete­nir la immi­gració” i, després, “repli­car el model” a altres països del nord de l’Àfrica, par­ti­cu­lar­ment el Mar­roc, Tunísia i Algèria. Incapaç de convèncer aquests estats de crear pla­ta­for­mes de desem­bar­ca­ment al seu ter­ri­tori, Dworkin veu l’apro­pa­ment com a part d’una estratègia cen­trada a “evi­tar que la gent surti en vai­xells” cap a Europa. A més, creu que els diplomàtics euro­peus veuen en Egipte “un actor clau per tro­bar una solució política al con­flicte a Líbia”, un dels focus d’ines­ta­bi­li­tat que ha afa­vo­rit les ona­des migratòries.

El cap de l’Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal per a les Migra­ci­ons (OIM) al Caire, Lau­rent de Boek, explica que, des del 2016, Egipte aplica un con­trol estricte a les fron­te­res, espe­ci­al­ment a la costa, i com­bat el tràfic de per­so­nes. “Des del dia u d’aquesta decisió, no hi ha hagut cap vai­xell que hagi sal­pat”, afirma, asse­nya­lant que és el poderós exèrcit egipci el que assu­meix aquesta funció. Tot i això, el 2017, l’OIM va detec­tar movi­ments de per­so­nes a la fron­tera nord-oest amb Líbia que ana­ven cap a Itàlia. “És veri­tat que ja no mar­xen d’Egipte, però sí que arri­ben de manera indi­recta d’Egipte”, cons­tata.

De por­tes cap endins, Al-Sisi té una política de lais­sez faire contrària a la cre­ació de cen­tres per a immi­grants o refu­gi­ats, que deixa en mans de la població la seva aco­llida i recepció. Tan­ma­teix, l’ONG Glo­bal Deten­tion Pro­ject denun­cia en el seu pro­per informe sobre Egipte, a què ha tin­gut accés El Punt Avui, que sovint els immi­grants “són detin­guts” en pre­sons i que estan expo­sats a judi­cis mili­tars.

Futura relació

L’antic ambai­xa­dor de la UE a Egipte James Moran pro­nos­tica que, ara, Al-Sisi dema­narà més diners a Brus­sel·les per man­te­nir aquest sis­tema, ja que fins ara ha rebut menys fons euro­peus que els països veïns.

Moran reco­neix que hi ha “dub­tes sobre la capa­ci­tat de les auto­ri­tats a l’hora d’uti­lit­zar els diners” i pre­veu que el règim sigui reti­cent a dei­xar en mans de les ONG els pro­jec­tes sobre refu­gi­ats finançats per la UE, tal com pre­fe­rei­xen els buròcra­tes euro­peus. Moran també asse­nyala la qüestió dels drets humans com a pos­si­ble punt de fricció en aques­tes con­ver­ses. “Siguem sin­cers: l’expe­di­ent de drets humans a Egipte els últims dos anys no ha estat ideal”, admet el diplomàtic. En aquest sen­tit, Dworkin asse­gura que la cimera de la UE amb la Lliga Àrab, pre­vista a inici del 2019, “mar­carà un gir pragmàtic i rea­lista d’Europa cap a Egipte”, en què s’assu­meixi com “un soci neces­sari” mal­grat les pre­o­cu­pa­ci­ons pel caràcter auto­ri­tari del règim. Segons l’opo­si­tor egipci Anwar al-Sadat, la UE “no té gaire més opció” que asso­ciar-se amb Al-Sisi, perquè “Egipte és l’únic país del Medi­ter­rani sud esta­ble, unit i amb un fort exèrcit”, tot i els “rep­tes econòmics i polítics” que afronta el país.

LES XIFRES

4
milions
d’immigrants i refugiats hi ha, aproximadament, en territori egipci.
0
vaixells
amb immigrants han salpat enguany amb èxit des de les costes egípcies, segons l’OIM.

Denúncies sobre la detenció d’immigrants a Egipte

Natàlia Segura Raventós

L’organització Global Detention Project denuncia, en un informe que aviat farà públic i a què ha tingut accés El Punt Avui, que, a Egipte, immigrants i refugiats “són detinguts sense un termini màxim de deportació” i lliurats a la jurisdicció militar. El document explica que “Egipte no té instal·lacions específiques per a immigrants” i els reté en presons, comissaries i campaments militars. L’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) confirma aquestes detencions que, diuen, s’emmarquen en els procediments legals contra el tràfic de persones i mercaderies. Atès que l’exèrcit gestiona les fronteres, els detinguts “són acusats d’ingrés il·legal davant tribunals militars que no compleixen amb els estàndards internacionals de justícia”, denuncia l’ONG.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia