“Aquí dalt vivim bastant del turisme”

Va ser un traspàs tran­quil, però, encara que feia qua­tre anys que era regi­dora i la Paquita em va dei­xar l’Ajun­ta­ment molt endreçat, el prin­cipi de la legis­la­tura va ser una mica com­pli­cat, ja que vaig haver d’acos­tu­mar-me a la gestió de l’admi­nis­tració pública, però després ha estat sen­zill.

Estem sane­jats, el deute és de l’1%, però, mal­grat això, estem molt lli­gats i per com­plir amb el que ens dema­nen, ens veiem limi­tats a l’hora d’impul­sar pro­jec­tes.

Podria des­ta­car l’actu­ació que ara estem fent a la Roca, que és la de més enver­ga­dura d’aquests anys. Millo­rem la pujada a l’església, també l’entorn i les pro­tec­ci­ons del nucli, i fem un accés més segur al cim. És un pro­jecte que arriba finançat amb un Poc­tefa. També hem arran­jat la pujada al mira­dor del Drac, hem millo­rat el cla­ve­gue­ram del poble de Vila­llonga, en l’enllu­me­nat dels nuclis de la Roca i Abe­lla hi posa­rem leds. L’any vinent farem el mateix a Tre­gurà. També posa­rem a lici­tació la ins­tal·lació d’una cal­dera de bio­massa a la sala de la coo­pe­ra­tiva i la ludo­teca; tenim sobre la taula posar regu­la­dors de pressió a la xarxa d’aigua, i impul­sem el man­te­ni­ment dels camins públics muni­ci­pals que es mal­me­ten tant per la mete­o­ro­lo­gia com pel pas dels quads.

La man­co­mu­ni­tat és un ens que fa d’ofi­cina de turisme en l’àmbit de la vall de Cam­pro­don, a través de la qual es coor­di­nen les acti­vi­tats dels dife­rents muni­ci­pis i man­co­mu­nem ser­veis com el de la màquina de treure neu.

Aquí dalt vivim del turisme i sem­pre s’han de bus­car estratègies. A Vila­llonga de Ter orga­nit­zem tres fires, hem arre­glat car­re­te­res de mun­ta­nya, i en funció del pres­su­post n’arre­gla­rem més. Les uti­litza el turisme però també els rama­ders, i tre­ba­llem per cobrir les neces­si­tats tant dels uns com dels altres. També hi ha una xarxa molt com­pleta de rutes de sen­de­risme que lli­guen tots els muni­ci­pis de la vall.

Tenim una població molt enve­llida i ens interessa que els joves arre­lin i/o que vin­guin a viure a Vila­llonga, i per acon­se­guir-ho fem polítiques acti­ves. Des de l’Ajun­ta­ment paguem a l’escola qua­tre hores set­ma­nals d’anglès com a extra­es­co­lars, i la resta de dies obrim la ludo­teca, on hi ha la sala d’ordi­na­dors, per tal que quan els nens sur­ten d’escola hi puguin fer els deu­res o jugar. Cada dia de la set­mana se’ls fa una acti­vi­tat que assu­meix l’Ajun­ta­ment.

Ges­ti­o­nar-ho tot és molt com­pli­cat. Som Vila­llonga i tres nuclis més, la Roca, Abe­lla i Tre­gurà, i això com­porta tenir qua­tre enllu­me­nats públics, qua­tre dipòsits d’aigua, quan neva, qua­tre nuclis a treure neu, més car­re­te­res, més zones enjar­di­na­des, més man­te­ni­ment de car­rers, etc. Quan tot va bé, no hi ha pro­blema, però si no, sem­pre ens falta per­so­nal.

Com­plir tots els rep­tes que et mar­ques és com­pli­cat. Et tro­bes entre­bancs i l’admi­nis­tració pública que t’alen­teix pro­jec­tes. Com­pa­gi­nar la feina i la gestió del con­sis­tori és difícil, fal­ten hores per poder-hi dedi­car.