Política

L’Europa ‘eco’ demana pas

Els verds confien a beneficiar-se de la creixent conscienciació sobre el medi ambient i de la crisi dels partits socialdemòcrates

La poca implantació al sud de la UE els dificulta ser força clau per a la governabilitat

Com­prar bio, reci­clar, anar en bici­cleta i en les elec­ci­ons votar verd. La febre eco ha con­ta­giat també la política euro­pea. Amb una soci­al­de­mocràcia debi­li­tada, una esquerra frag­men­tada i la popu­la­rit­zació de l’eco­lo­gisme com a forma de vida, els par­tits verds veuen en els comi­cis a l’Euro­cam­bra una opor­tu­ni­tat clau per con­so­li­dar-se com a for­mació del cen­tre­es­querra relle­vant per a l’esta­blish­ment de la Unió Euro­pea.

Des de Brus­sel·les, cada cop més es per­cep el bloc eco­lo­gista com a força fron­tissa i cen­trista que pot aju­dar a la gover­na­bi­li­tat euro­pea davant d’una pos­si­ble frag­men­tació dels libe­rals i la fi del reg­nat de soci­a­lis­tes i demo­cra­ta­cris­ti­ans.

Els verds arri­ben a la cursa per gua­nyar poder a Brus­sel·les en bona forma, un fet que no ha cap­tat tanta atenció en els mit­jans com el morbós repunt de la ultra­dreta. Amb èxits elec­to­rals a Ale­ma­nya, Holanda i Luxem­burg, els verds con­fien a treure també bons resul­tats en les elec­ci­ons euro­pees de maig. I és que els par­tits eco­lo­gis­tes es nodrei­xen d’un còctel de votants cada cop més popu­lar al vell con­ti­nent: joves cos­mo­po­li­tes, ben edu­cats i post­ma­te­ri­a­lis­tes, ateus urbans de classe mit­jana i pro­gres­sis­tes pre­o­cu­pats per l’escal­fa­ment glo­bal, la qua­li­tat ali­mentària i els dile­mes morals d’un món glo­ba­lit­zat.

A banda d’aquest fac­tor demogràfic, l’experta Emi­lie van Haute, de la Uni­ver­si­tat Lliure de Brus­sel·les, atri­bu­eix el repunt de l’eco­lo­gisme polític a l’agenda actual i al debi­li­ta­ment de l’esquerra tra­di­ci­o­nal en l’era post­crisi. D’una banda, veu en les difi­cul­tats dels soci­al­demòcra­tes, que han hagut de fer front –fins i tot dins dels governs– a la crisi finan­cera, una opor­tu­ni­tat per als eco­lo­gis­tes per alçar-se com a “alter­na­tiva en l’espec­tre polític d’esquer­res”.

Repte migra­tori

Per l’altra, asse­gura que el fet que el debat sobre la glo­ba­lit­zació, la immi­gració i el medi ambi­ent esti­guin més en boca dels ciu­ta­dans euro­peus “bene­fi­cia els verds”. Segons Van Haute, espe­ci­al­ment la qüestió del clima, però també la pola­rit­zació entre els qui recla­men un reple­ga­ment naci­o­nal con­tra aquells que apos­ten pel mul­ti­cul­tu­ra­lisme, són la clau del seu èxit.

Ara bé, l’expert en extrema dreta Hans-Georg Betz alerta que els par­tits eco també són vul­ne­ra­bles al crei­xent dis­curs sobre la immi­gració. Espe­ci­al­ment pel fet que apel·len molt votants feme­ni­nes que “se sen­ten més amenaçades per l’islam” i perquè, en alguns països, comen­cen a ocu­par posi­ci­ons de res­pon­sa­bi­li­tat. Posa com a exem­ple el cas d’una vio­lació a la ciu­tat ale­ma­nya de Fri­burg que va des­per­tar res­pos­tes “molt dife­rents de la noció mul­ti­cul­tu­ra­lista” que tra­di­ci­o­nal­ment ha tin­gut l’eco­lo­gisme. El cone­gut com a “Donald Trump dels Verds”, l’alcalde ale­many Boris Pal­mer, va defen­sar res­trin­gir el movi­ment dels refu­gi­ats cri­mi­nals arran d’aquest fet. Amb aquest clima polític favo­ra­ble, els eco­lo­gis­tes juguen en camp amic. “Les elec­ci­ons euro­pees sem­pre han estat on els verds ho fan millor”, afirma van Haute. Per exem­ple, el fet que a l’Estat francès apli­qui el sis­tema pro­por­ci­o­nal i no majo­ri­tari com en els comi­cis esta­tals explica els seus bons resul­tats. La insistència més gran a dis­cu­tir el futur del pro­jecte euro­peu en aques­tes elec­ci­ons també els situa en un bon punt de par­tida. “Estan molt avançats en la inte­gració del seu par­tit a escala euro­pea i han impul­sat una major unió política de la UE”, explica.

Però no tot són flors i vio­les. El prin­ci­pal escull és l’escletxa ter­ri­to­rial: la històrica divisió entre el nord i el sud d’Europa pel que fa a la implan­tació dels par­tits eco­lo­gis­tes. De fet, a l’Estat espa­nyol, Por­tu­gal, Itàlia i Grècia, són molt mino­ri­ta­ris o ine­xis­tents. Van Haute ho atri­bu­eix a fac­tors soci­o­e­conòmics i d’estruc­tura política. Atès que el votant típic dels verds és urbà, post­ma­te­ri­a­lista, d’alta edu­cació i esta­tus social, en aquests estats més pobres tenen menys on ras­car. A més, el fort fac­tor dels pro­ble­mes soci­o­e­conòmics ha dei­xat en fora de joc aquests par­tits, més cen­trats en el clima que en polítiques soci­als.

LES XIFRES

52
diputats
té actualment el grup Verds/ALE al Parlament Europeu. És el cinquè grup de la cambra.
3
eurodiputats
catalans hi ha en aquest grup: Josep Maria Terricabras i Jordi Solé (ERC) i Ernest Urtasun (IC-V).

Enquestes oficials en contra

Natàlia Segura Raventós

La bona premsa que darrerament estan tenint els partits ecologistes no s’ha traslladat, encara, a les enquestes oficials. Segons el recull de sondejos estatals que fa l’Eurocambra –que no té en compte aliances electorals com ara la d’ERC amb Bildu i el BNG–, el grup dels Verds i l’Aliança Lliure Europea, en què aquests s’integren, perdrien tres representants en les pròximes eleccions de maig i es quedarien amb un grup de 49 persones en una cambra amb 705 escons. Són, de fet, els mateixos eurodiputats ecologistes i independentistes que s’espera que perdi l’Estat espanyol. Per contra, les enquestes preveuen que a Alemanya n’obtinguin fins a 7 més dels actuals, uns resultats que reforçarien el lideratge de la jove Ska Keller al capdavant del partit.

El grup ecologista també podria guanyar sis cadires més a l’Estat francès, Bèlgica i Holanda, on les protestes estudiantils pel clima i el debat mediambiental han donat ales als verds.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia