Política

Querelles encreuades pels llaços

Torra posa un contenciós i anuncia la via penal contra la JEC per prevaricació per haver-lo portat a la fiscalia

El govern respon posant una tercera pancarta al Palau a favor de la llibertat d’opinió i d’expressió

Torra presentarà la querella contra la JEC per prevaricació

L’afer de les pan­car­tes, llaços grocs, llaços mul­ti­co­lors, mis­sat­ges i ban­de­res diver­ses ja s’ha judi­ci­a­lit­zat defi­ni­ti­va­ment. Dues hores abans de les tres de la tarda, el nou ter­mini que va impo­sar dijous la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC), es va reti­rar la segona pan­carta que tapava la ini­cial del Palau de la Gene­ra­li­tat, de manera que es com­plien les ordres de l’orga­nisme elec­to­ral sense que hagues­sin de veure els Mos­sos dalt del balcó. En tot cas, aquesta segona pan­carta va aparèixer unes hores desprès a la façana d’un edi­fici par­ti­cu­lar de la plaça de Sant Jaume. El pre­si­dent va anun­ciar en un comu­ni­cat que la set­mana vinent pre­sen­tarà “una que­re­lla per un pre­sumpte delicte de pre­va­ri­cació d’aquest orga­nisme de l’Estat”. L’argu­ment era que les reso­lu­ci­ons de la JEC “són mani­fes­ta­ment injus­tes perquè són arbitràries”, ja que l’obli­ga­ven a treure un car­tell, per una greu vul­ne­ració de la llei, però “no veuen cap irre­gu­la­ri­tat en el fet que un par­tit polític faci cam­pa­nya des de l’estrada del Tri­bu­nal Suprem, on dos mem­bres de la JEC estan jut­jant diver­sos can­di­dats a les pròximes elec­ci­ons espa­nyo­les”.

Aquesta era la res­posta del pre­si­dent a l’anunci que la JEC havia fet el dia abans d’obrir la via penal con­tra ell per un delicte de deso­bediència i que ahir es va con­cre­tar en l’ordre que la fis­cal gene­ral de l’Estat, María José Segarra, va donar al fis­cal supe­rior de Cata­lu­nya, Fran­cisco Bañeres, perquè posés imme­di­a­ta­ment la que­re­lla que li pot com­por­tar una inha­bi­li­tació de càrrec públic de dos anys. Una res­pon­sa­bi­li­tat penal “deri­vada de l’incom­pli­ment cons­ci­ent i rei­te­rat” dels acords pre­sos per la junta els dies 11 i 18 de març del 2019, que li orde­na­ven reti­rar, només, els llaços grocs i les este­la­des, a petició de Ciu­ta­dans. Sem­pre jugant amb el temps, i al límit, com ha anat fent en tota aquesta polèmica, el pre­si­dent va obeir el dar­rer reque­ri­ment de la JEC, que el dia abans havia ampliat el catàleg de la sim­bo­lo­gia vetada ini­ci­al­ment, pre­ci­sa­ment reso­lent un ter­cer paquet d’al·lega­ci­ons pre­sen­tada per la Gene­ra­li­tat en les quals li feia avi­nent que no que­da­ven ni este­la­des ni llaços grocs a cap edi­fici.

Nou des­a­fi­a­ment

Però Torra va por­tar el des­a­fi­a­ment més enllà de la que­re­lla, ja que també va pre­sen­tar ahir un recurs con­tenciós admi­nis­tra­tiu con­tra la decisió de la JEC i en el qual demana la sus­pensió imme­di­ata dels seus acords. I si amb això no n’hi hagués prou, pocs minuts després de les tres de la tarda va manar pen­jar una ter­cera pan­carta, després de reti­rar les dues ante­ri­ors, al balcó de la façana del Palau de la Gene­ra­li­tat, en qual es podia lle­gir “Lli­ber­tat d’opinió i d’expressió. Arti­cle 19 de la Decla­ració Uni­ver­sal dels Drets Humans”. Ho van fer el direc­tor de l’Ofi­cina del Pre­si­dent, Joan Ramon Casals, i el mem­bre de l’equip de comu­ni­cació de Torra Pere Cardús. El pre­si­dent, en el seu comu­ni­cat, ja havia dei­xat clar que no s’atu­ra­ria “en la defensa de la lli­ber­tat d’expressió, amb totes les con­seqüències que hagi d’assu­mir”, i feia una denúncia d’un Estat espa­nyol “demofòbic que vul­nera els drets civils més ele­men­tals dels cata­lans, inclòs el dret d’auto­de­ter­mi­nació”. La decisió era beneïda pel pre­si­dent a l’exili, Car­les Puig­de­mont, que coin­ci­dia en l’anàlisi que la polèmica demos­trava “l’acti­tud de l’Estat amb els drets fona­men­tals”.

Al matí, en diver­sos edi­fi­cis de la Gene­ra­li­tat es van des­pen­jar els símbols, pan­car­tes, fotos i llaços. I a Girona, l’Ajun­ta­ment va deci­dir a la tarda, un cop la junta elec­to­ral de zona va deses­ti­mar les seves al·lega­ci­ons, subs­ti­tuir la pan­carta de suport als pre­sos polítics i exi­li­ats per una amb el lema “Lli­ber­tat d’expressió”, com ja va fer el 21-D.

La dar­rera acció de Torra també va ser la res­posta a les decla­ra­ci­ons de l’opo­sició durant el matí. Car­los Car­ri­zosa havia atribuït a “un tri­omf de Ciu­ta­dans” la reti­rada de la pan­carta amb el llaç blanc, i dema­nava que s’actués també als ajun­ta­ments, men­tre la can­di­data del PP per Bar­ce­lona en les elec­ci­ons del 28-A, Caye­tana Álva­rez de Toledo, mani­fes­tava “el valor pedagògic de la presó i de la inha­bi­li­tació”, i ente­nia que Torra s’havia doble­gat davant la rea­li­tat, no donant cap recor­re­gut a la que­re­lla que havia pre­sen­tat Torra, que va qua­li­fi­car de “pro­pa­ganda i un intent de sal­var la cara”. El por­ta­veu de Cata­lu­nya en Comú, Joan Mena, per la seva banda, li recla­mava que pensés en “polítiques per millo­rar la vida de la gent” i deixés de “mare­jar la per­diu”.

Silenci a Madrid

A La Mon­cloa, i després del Con­sell de Minis­tres, només van poder valo­rar part de les actu­a­ci­ons del pre­si­dent Torra, ja que quan va com­parèixer la por­ta­veu del govern, Isa­bel Celaá, només havia trans­cen­dit que s’havien reti­rat les pan­car­tes i que havia anun­ciat la que­re­lla, però encara no havia posat la nova pan­carta. Celaá va sor­tir al pas de les crítiques rebu­des per l’opo­sició de dei­xa­desa, asse­gu­rant que l’exe­cu­tiu soci­a­lista havia estat “abso­lu­ta­ment dili­gent i eficaç”, al ser­vei de la JEC, i “no hi ha hagut pas­si­vi­tat”. Però va des­car­tar fer cap valo­ració sobre la decisió de Torra de pre­sen­tar la que­re­lla. El pre­si­dent Pedro Sánchez, des de Brus­sel·les, es va expres­sar en la mateixa línia, ja que “en un sis­tema de dret garan­tista, Torra té les opci­ons que con­si­deri”. Per a ell, la polèmica sobre els llaços i les pan­car­tes demos­tra que “el pro­blema a Cata­lu­nya és de con­vivència” i les ins­ti­tu­ci­ons han de “sal­va­guar­dar” la neu­tra­li­tat de les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques.

Sí que va ser bel·lige­rant el can­di­dat de Cs, Albert Rivera, que va apro­fi­tar la polèmica per afir­mar que si governa Espa­nya “els comitès de defensa de la república (CDR) no cam­pa­ran com els pla­gui, no hi haurà ni un llaç groc i s’aca­barà l’adoc­tri­na­ment” a les esco­les.

No m’aturaré en la defensa de la llibertat d’expressió, amb totes les consqüències que hagi d’assumir
Quim Torra
PRESIDENT DE La GENERALITAT
Espanya és un sistema garantista i tothom té dret a acudir als tribunals si així ho desitja
Isabel Celaá
PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL
Si soc president no hi haurà ni un llaç groc i s’acabarà l’adoctrinament als col·legis de Catalunya
Albert Rivera
CANDIDAT DE CIUtadans

Els Mossos fan retirar símbols en centres educatius

Els Mossos van rebre instruccions de la JEC de dirigir-se a tots els edificis públics de la Generalitat, i les van complir entrant a diversos departaments, com ara els de Justícia i Agricultura. A la tarda, i com recollien les xarxes socials, també ho van fer en diferents centres d’atenció primària, instituts i escoles púbiques per retirar o esborrar llaços grocs i simbologia “partidista”. Ho van fer a l’institut de les Borges Blanques, al de Caldes d’Estrac, en centres de Badalona, Terrassa i Perafita, entre d’altres. La Intersindical-CSC va condemnar la “irrupció” de la policia, així com la “persecució ideològica dels docents independentistes”. I demanarà explicacions al conseller d’Interior, Miquel Buch, i al d’Educació, Josep Bargalló, pel que considera una pràctica abusiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia