LLUÍS RIERA
CAP DE LLISTA CUP OLOT
“La CUP és la garantia d’un canvi de prioritats”
Lluís Riera presenta el partit com la clau per trencar la sociovergència de sempre a Olot
Diu que duran la voluntat popular al ple
“Visc amb la política, no de la política, ni per la política”, sentencia Lluís Riera, que és al ple en substitució del seu company Lluís Rubió. Nascut a Olot l’any 1979, pastisser i xocolater de professió, la seva implicació en la política ve de lluny. Va iniciar la militància activa al Bloc d’Estudiants Independentistes als 15 anys i es va afiliar a Maulets i després a la CUP.
La CUP d’Olot vol protagonitzar una acció política a l’Ajuntament d’Olot que mami del carrer. El seu candidat afirma en aquesta entrevista que cal el pas previ de crear i potenciar els instruments que ho facin possible, com per exemple els consells de barri. Lluís Riera analitza també la possibilitat d’un govern d’esquerres, frustrada en les últimes eleccions municipals a la capital de la Garrotxa.
Ser cap de llista de la CUP no és el mateix que als altres partits...
No, nosaltres parlem més d’equip. Som persones que venim dels moviments socials, de l’associacionisme, d’entitats del món del treball, és a dir, de treballar braç a braç a nivell de carrer. I, durant un període de temps, fem una acció a dins de l’Ajuntament, fem que la musculació de carrer tingui continuïtat a l’Ajuntament.
L’equip és important, però quines sensacions té vostè com a cap de llista?
Simplement que m’ha pertocat ocupar aquesta posició fruit d’un procés de primàries obert a tota la ciutadania. Podem parlar, però, d’en Jordi, d’en Raül..., igual que d’en Lluís Riera.
Com han estructurat el procés participatiu?
Tothom qui ha volgut ha proposat noms. En van sortir 78, i 57 d’aquests van manifestar que estaven disposats d’una manera o una altra a estar en la llista. M’agrada parlar de cercles concèntrics per explicar el nostre funcionament.
Expliqui’s.
Tenim un punt molt central d’implicació elevada i d’altres que aporten coses concretes i amb diversos graus d’implicació segons ens allunyem d’aquest punt central.
Quin és el projecte de la CUP per a Olot?
Es fonamenta en quatre idees bàsiques.
La primera?
Que som garantia de canvi i que som l’alternativa al que hi ha hagut sempre, és a dir la sociovergència. I estic parlant d’un vertader canvi de prioritats, no de megalomania. La CUP aposta per petits projectes que poden articular una ciutat diferent.
La segona?
És un clàssic: apostem per la municipalització dels serveis per estalviar costos i per tenir-ne el control democràtic i maximitzar els resultats. A la vegada, ens permetria controlar aspectes com per exemple la dignificació laboral.
Si vostès són decisius, com pensen implantar aquesta idea?
Fent un estudi de fiscalització del que es fa bé i del que no de la part externalitzada. I, si s’escau, estudiar la possibilitat de rescindir contractes, i això és important, perquè s’estan acabant les concessions del subministrament d’energia i del transport públic.
Anem per la tercera idea?
És la de l’apoderament de les persones. Volem retornar el poder a la gent del carrer i això ho farem per exemple traduint la burocratització i parlant en termes que entengui tothom.
I com es fa això?
Doncs impulsant els consells de barri com el de Sant Miquel, que funciona molt bé. Poden ser una corretja de transmissió entre el carrer i l’associacionisme amb l’Ajuntament. A més, és una bona manera de retornar la vida als barris, de tenir transparència i de formular el concepte de codi ètic.
Tots els partits parlen de posar al centre de les polítiques les persones...
Sí, i en el marc de l’apoderament de les persones, la CUP parlem de drets fonamentals. Venim d’una crisi que ha comportat misèria i gent que s’ha empobrit encara més en relació amb el que era abans d’aquest període. Parlem de drets fonamentals en habitatge, salut, educació...
Concreti-ho en alguna cosa.
Nosaltres apostem per una oficina d’habitatge potent, que faci de corretja de transmissió entre els privats i el sector públic, que planti cara a la banca i a la resta de grans tenidors que no tenen voluntat de posar al servei de la gent un bé comú com és l’habitatge.
Educació?
Ens comprometem a treballar per protegir les línies públiques, per garantir el servei públic.
Salut?
Volem promoure hàbits saludables amb l’accés a un esport per a tothom de gestió pública i de qualitat, contribuir a la formació i el coneixement per reforçar la capacitat preventiva que eviti la saturació de la sanitat pública.
Falta la quarta de les idees centrals del seu programa.
És la tarifació social progressiva, que entenem com la manera de revertir les dificultats d’accés de determinats sectors socials als serveis. Amb aquestes quatre idees, crec que podem establir un principi bàsic d’entesa amb altres grups polítics.
Això vol dir que ara veu possible el govern d’esquerres?
Per necessitat i rigor històric i pel moment, ara és el moment òptim per a un canvi. Hi ha multipartidisme i s’ha acabat el temps de l’“ordeno y mando”. És el moment de grans consensos. I això cal per a la societat en general, per als diversos Olots que hi ha.
Què els va fallar fa quatre anys?
No hi va haver projecte per escrit damunt la taula. Les coses han de ser de paraula però també escrites, perquè si algú no està a l’altura de les expectatives, es pugui ensenyar a l’opinió pública.
Han fet números?
La forquilla de la CUP va de tres a cinc en les enquestes que han fet altres. Això ens fa pensar que és el resultat d’haver estat oposició real, sobretot en la segona part de mandat, quan hem entès més la lògica de la institució i de participar i aportar idees i matisos.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.