Política

Dídac Nadal

Candidat de Junts per Tarragona a l'alcaldia

“Una llista unitària sense ERC i la CUP perdia el sentit”

“Ha arribat l’hora d’un canvi més profund que un canvi d’alcalde, cal un canvi de mentalitat, un canvi generacional”

“La participació ciutadana ha de ser necessàriament el pilar de la política a Tarragona, a Catalunya, a l’Estat espanyol i a tot arreu”

Les famílies de Tarragona estan pagant un dels IBIs més alts de tot Espanya i no veuen els resultats d’aquesta pressió fiscal
Un dels meus reptes si aconsegueixo l’alcaldia és recuperar l’autoestima dels tarragonins, que està molt malmesa
Com a advocat estic absolutament inquiet pel que està passant amb la justícia. Ho visc amb sorpresa i angoixa

És fill del con­ver­gent Joan Miquel Nadal, que va ser alcalde de Tar­ra­gona durant 18 anys. Advo­cat de pro­fessió, es pre­senta per “pro­vo­car un canvi gene­ra­ci­o­nal” i “retor­nar l’auto­es­tima” als tar­ra­go­nins. Se sent còmode amb la marca Junts per Tar­ra­gona, de la qual des­taca la trans­ver­sa­li­tat.

En les elec­ci­ons del 2011 van treure set regi­dors i en canvi en les del 2015 van bai­xar fins a tres. Amb quins ànims es pre­senta ara que el par­tit no passa un dels millors moments?
Amb tots els ànims i amb ener­gies més que reno­va­des. Jo vaig entrar en política el febrer del 2018 i abans no havia anat a cap llista ni havia tin­gut cap càrrec públic. Vaig entrar en política per la des­a­for­tu­nada mort de l’Albert Abelló i ha estat el fet d’estar a l’Ajun­ta­ment aquest últim any i veure la situ­ació de la ciu­tat que he vist la pos­si­bi­li­tat de fer coses molt grans, per això em pre­sento.
Vostè sabia que seria can­di­dat molt abans de saber com es diria el par­tit que repre­sen­ta­ria. PDe­CAT, Junts per Tar­ra­gona, La Crida… No creu que aquesta incer­tesa pot aca­bar per­ju­di­cant la seva can­di­da­tura?
En el congrés que es va fer del PDe­CAT a Cas­tell­de­fels a mit­jans de l’any pas­sat ja es va dir que els can­di­dats podrien concórrer a les muni­ci­pals sota la marca que con­si­de­res­sin més con­ve­ni­ent. Van donar lli­ber­tat abso­luta. De totes mane­res, com que jo no soc una per­sona com­pro­mesa per estruc­tu­res de par­tit, em trobo molt còmode amb la marca de Junts per Tar­ra­gona perquè és trans­ver­sal i supera l’espai dels par­tits polítics.
Per què no ha estat pos­si­ble fer una llista unitària tal com dema­nava l’ANC?
La res­posta d’ERC i crec que també de la CUP a la pro­posta de llista unitària va ser nega­tiva. Jo en tot moment m’he mos­trat par­ti­dari d’una llista unitària rigo­rosa i sol­vent i que ens la creguéssim. No tenia cap pro­blema per for­mar-ne part, però també veia que, en vista de l’absència de dos par­tits com són ERC i la CUP, qua­li­fi­car-ho de llista unitària per­dia una mica el sen­tit.
Quina és la seva relació amb ERC i amb la CUP de Tar­ra­gona? Esteu dis­po­sats a par­ti­ci­par en un pacte poste­lec­to­ral per des­ban­car Balles­te­ros?
Sí. No cal enga­nyar a ningú. Amb qui més còmodes ens podem tro­bar és amb ERC. A més por­tem molt de temps tre­ba­llant en dife­rents espais de manera con­junta. Jo no tin­dria cap incon­ve­ni­ent que, sent nosal­tres la llista gua­nya­dora, ERC formés part del govern local amb nosal­tres.
Vostè és fill de Joan Miquel Nadal, que va ser durant divuit anys alcalde. Això el bene­fi­cia o el per­ju­dica?
El meu pare té un per­fil de polític amb el qual m’iden­ti­fico perquè va ser valent, va ser capaç de pren­dre deci­si­ons i deci­dir. I quan fas això pel camí dei­xes algú amb un cert dis­gust. Així, hi ha gent que pot tenir un bon record del meu pare però també altres per­so­nes que ni tan sols vul­guin escol­tar-me. Però amb inde­pendència d’això i pen­sant que el meu avi també va ser polític, del Par­tit Soci­a­lista, a mi no em genera cap pro­blema. Estic orgullós de tots dos, és la meva mot­xi­lla i la por­taré sem­pre.
Quin model de ciu­tat pro­posa?
La pri­mera pro­posta és la dig­ni­fi­cació de la ciu­tat, amb tres matèries molt relle­vants: més neteja, més segu­re­tat i la reac­ti­vació de la ciu­tat com a tal, tant en cul­tura com en esport i fes­tes. Amb tot això el que volem és recu­pe­rar l’auto­es­tima dels tar­ra­go­nins, recu­pe­rar la Tar­ra­gona que volem.
Molts altres can­di­dats par­len d’una ciu­tat en decadència, molt frag­men­tada, amb deficiències en matèria de par­ti­ci­pació, sense impuls cul­tu­ral… Com s’ha arri­bat a aquest extrem? I aquí no s’hi val a donar la culpa a Balles­te­ros perquè CiU va gover­nar durant divuit anys...
En els últims anys l’alcalde s’ha cen­trat més en pro­jec­tes megalòmans que en el dia a dia de la ciu­tat. Aquest ha estat el prin­ci­pal pro­blema. A més, en moments clau, com ara l’octu­bre del 2017, on no hi era ni se l’espe­rava, s’ha col·locat de per­fil i això ha gene­rat desil·lusió a tots els tar­ra­go­nins. I això ha reper­cu­tit en l’auto­es­tima.
Vostè insis­teix que cal un canvi gene­ra­ci­o­nal...
En els últims vint anys han can­viat mol­tes coses i, en canvi, la gene­ració que diri­geix la ciu­tat forma part encara de la vella política, mot dis­tan­ci­ada de les xar­xes, de la moder­ni­tat de la ciu­tat. Ara ha de fer un acte bon­dadós i entre­gar les claus a la gene­ració següent. A Tar­ra­gona ha arri­bat el moment d’un canvi més pro­fund que no pas un canvi d’alcalde. Neces­si­tem un canvi de men­ta­li­tat, que passa per un canvi gene­ra­ci­o­nal.
Creu que el con­text naci­o­nal aca­barà afec­tant els resul­tats elec­to­rals de les muni­ci­pals a Tar­ra­gona?
Tot el que estem vivint afec­tarà els resul­tats, és impos­si­ble sepa­rar la situ­ació naci­o­nal de la situ­ació local, però sense per­dre de vista la situ­ació de Cata­lu­nya, els nos­tres pre­sos i la recu­pe­ració de la democràcia a l’Estat espa­nyol, a Tar­ra­gona tenim tants dèficits que o posem el focus en els temes locals i pre­nem deci­si­ons ràpid o tin­drem un pro­blema greu de futur.
Per fer coses es neces­si­ten diners i vostè el que plan­teja també és rebai­xar la pressió fis­cal als tar­ra­go­nins. Fins i tot parla de reduir l’IBI. No és con­tra­dic­tori?
Les famílies de Tar­ra­gona estan pagant un dels IBIs més alts de tot Espa­nya. I si Tar­ra­gona té una política de gran impacte fis­cal i tri­bu­tari i no veiem que hi hagi un tras­llat en mesu­res direc­tes per millo­rar la ciu­tat, és que alguna cosa estem fent mala­ment. Les famílies han de pagar menys IBI i el que cal és una gestió molt més efi­ci­ent del pres­su­post.
Com va viure l’1 d’octu­bre?
Vaig estar a tots els col·legis de Tar­ra­gona i ho vaig viure de manera directa. No estic d’acord amb el que va pas­sar. No estic d’acord amb la gestió del pro­blema que l’Estat espa­nyol ha posat al damunt de la taula i com a advo­cat estic abso­lu­ta­ment inquiet pel que està pas­sant amb la justícia. Ho visc amb sor­presa i amb angoixa.
Veu efi­ci­ent la bata­lla del pre­si­dent Torra amb els símbols?
Mal­grat que he vis­cut allu­nyat dels símbols en gene­ral, entenc que el pre­si­dent Torra, atesa la manca d’alta­veus via­bles i efi­ci­ents, ha d’uti­lit­zar qual­se­vol ele­ment que pugui estar en debat o dis­cussió per poder fer d’alta­veu. Ha cre­gut con­ve­ni­ent exa­ge­rar el debat per tenir un alta­veu sobre­tot d’abast inter­na­ci­o­nal.

Advocat, esportista i nou en la política

Dídac Nadal (42 anys) és llicenciat en dret i advocat de professió. Casat i pare de dos fills, de 19 i 12 anys, té una participació activa en diferents entitats i associacions tarragonines. També és un apassionat de l’esport i participa habitualment en triatlons, quadratlons, maratons, travessies de natació, així com en curses a peu i en caiac. És el portaveu del grup municipal del PDeCAT a l’Ajuntament de Tarragona, un càrrec que ocupa des de la defunció del regidor Albert Abelló.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia