Política

La JEC de tots els vets

La Junta Electoral Central i les provincials han estès el zel des del 2017 prohibint des del groc a les fonts i els llaços fins a Puigdemont a les europees del 26-M

Improvisa normes amb els candidats presos tot i dir que no és competent

Censura telenotícies i documentals a TV3

Veta Abascal (Vox) a A3 i ara Carmena a la pública

Si no sabria dis­tin­gir la veu de Segundo Menéndez, no posa cara a Andrés Betan­cor i abans del judici tele­vi­sat al Suprem con­tra els líders del procés no hau­ria dis­tin­git Luci­ano Varela o Ana Fer­rer, no tin­gui com­plex de mal ciu­tadà. Tots ells inte­gren un dels òrgans més opacs i ali­ens a la ren­dició de comp­tes de la democràcia espa­nyola, la Junta Elec­to­ral Cen­tral, que hiverna en l’obs­cu­ran­tisme cada dia de cada legis­la­tura i actua amb zel inqui­si­dor a l’alça des del 2017 quan arbi­tra els detalls de les cam­pa­nyes elec­to­rals. For­mada per vuit magis­trats del Tri­bu­nal Suprem tri­ats per sor­teig i per cinc catedràtics en actiu de dret, ciències polítiques o soci­o­lo­gia que són ele­gits al Congrés pels par­tits majo­ri­ta­ris, la JEC té la seu al Congrés i la seva funció és vet­llar per la trans­parència i objec­ti­vi­tat dels pro­ces­sos elec­to­rals. És així com en dos anys ha vetat can­di­dats, ha tret pan­car­tes dels bal­cons, ha can­viat el color de fonts, ha dic­tat la gra­e­lla de TV3 i ha impro­vi­sat quins drets té un pres pre­ven­tiu que és can­di­dat. I tot amb el segell de la casa: no posar mai veu ni cara a les deci­si­ons i no ofe­rir mai cap roda de premsa.

Reti­rar llaços grocs

El camí a les elec­ci­ons gene­rals del 28-A va arren­car amb la JEC atenta al balcó de la Gene­ra­li­tat, on els pre­sos i exi­li­ats eren recor­dats amb una pan­carta i un llaç groc. En res­posta a un recurs de Cs, la JEC va orde­nar la reti­rada de pan­car­tes sobre els pre­sos i exi­li­ats, llaços grocs i este­la­des d’edi­fi­cis públics. Com a con­seqüència de la dilació de Quim Torra i del fet de subs­ti­tuir la pan­carta ini­cial per una amb el llaç blanc abans de la defi­ni­tiva a favor de la lli­ber­tat d’expressió, el pre­si­dent està citat el 15 de maig al TSJC per deso­bediència. Es dona la para­doxa que l’únic llaç groc ins­ti­tu­ci­o­nal visi­ble en quinze dies de cam­pa­nya sense ser vetat per la JEC ha estat el del ninot de Puig­de­mont –afu­se­llat i cre­mat– a la festa muni­ci­pal de Coripe (Sevi­lla)

Pros­criure can­di­dats

El pro­nun­ci­a­ment més extrem de la JEC ha estat el vet a Car­les Puig­de­mont, Toni Comín i Clara Pon­satí com a can­di­dats a la llista de Lliu­res per Europa. Tot i que si Puig­de­mont i la resta són a l’estran­ger és perquè ho ha vol­gut Pablo Lla­rena, que va deci­dir quins són els delic­tes que ell vol per­se­guir i quins no, la JEC obvia la dei­xa­desa del jutge ins­truc­tor i des­via la càrrega d’una pre­tesa fuga a tres elec­tors que la justícia espa­nyola sap on són. Pel cons­ti­tu­ci­o­na­lista Javier Pérez Royo, els tres vetats “estan en ple ús dels seus drets polítics”. “Puig­de­mont, Comín i Pon­satí no s’han decla­rat en rebel·lia ni han fugit de l’acció de la justícia, han com­pa­re­gut davant de l’auto­ri­tat judi­cial com­pe­tent, belga, ale­ma­nya o esco­cesa, sem­pre que s’ha reque­rit la seva presència”, relata Pérez Royo en un arti­cle a Eldi­a­rio.es. L’advo­cat Gon­zalo Boye, suplent d’urgència de Puig­de­mont, alerta que Espa­nya s’arrisca a la nul·litat de les elec­ci­ons euro­pees per l’extra­li­mi­tació de la JEC. Ni el pre­si­dent de la JEC ni el vice­pre­si­dent ni les catedràtiques vocals a pro­posta del PSOE i Podem han vali­dat el vet, sinó que n’han dis­cre­pat en vots par­ti­cu­lars.

Espai a can­di­dats pre­sos

No hi ha cap llei que digui que els pre­sos pre­ven­tius no poden sor­tir a fer cam­pa­nya. Si ini­ci­al­ment la JEC es va desen­ten­dre de tots els drets dels pre­sos des­vi­ant la com­petència al Suprem, el fet que el Suprem es declarés no com­pe­tent va aca­bar forçant la JEC a impro­vi­sar nor­mes de pro­tecció als drets d’ele­gi­bi­li­tat dels pre­sos. Per reblar la para­doxa, dos mem­bres del tri­bu­nal que jutja els pre­sos –els magis­trats Luci­ano Varela i Ana Fer­rer– són alhora mem­bres de la JEC i, tot i pre­su­mir en cada comu­ni­cat de no inter­ve­nir en els debats per pul­cri­tud, el cert és que la seva doble con­dició labo­ral obliga Manuel Marc­hena a sus­pen­dre el judici quan es reu­neix la JEC.

Pape­reta amb foto o no

Tot i haver vetat Puig­de­mont, la JEC ha entrat en detalls com ara la pre­sen­tació de les pape­re­tes i la de JxCat fora de Cata­lu­nya –amb el nom Lliu­res per Europa– tindrà el ros­tre de Puig­de­mont dibui­xat. “Per a l’Estat espa­nyol només podem ser can­di­dats com a dibuix, no com a éssers humans. Coses de la democràcia plena”, iro­nit­zava Puig­de­mont a Twit­ter.

Alte­rar la gra­e­lla de TV3

A més de cen­su­rar el trac­ta­ment infor­ma­tiu a actes inèdits com la mani­fes­tació a favor dels pre­sos a Madrid i de cen­su­rar als tele­notícies expres­si­ons com ara “exili” i “pre­sos polítics”, la JEC entra ara a cor­re­gir la gra­e­lla dels docu­men­tals que pot eme­tre TV3 i con­demna el Sense ficció sobre el dia a dia dels fami­li­ars dels pre­sos.

Groc en fonts i sola­pes

Si bé la JEC –que no es reu­neix mai fora del Congrés dels Dipu­tats– és con­si­de­rada menys pro­pera a la rea­li­tat sobre la qual arbi­tra, en el cas de les elec­ci­ons cata­la­nes del 21-D va ser la Junta Elec­to­ral de Bar­ce­lona la que va apro­fun­dir les pro­hi­bi­ci­ons fins als detalls més petits. Gràcies a un recurs del PP, el llum groc amb què aleatòria­ment eren tenyi­des les fonts de Bar­ce­lona va ser pro­hi­bit per lli­gam amb l’inde­pen­den­tisme, com si un indecís pogués can­viar el vot en funció del color de l’aigua que veu hores abans. Gràcies al PSC, es va pro­hi­bir el llaç groc a la solapa als mem­bres de les meses elec­to­rals.

Debat: ni Vox ni Car­mena

La JEC va frus­trar la invi­tació d’Atres­me­dia a San­tai­gao Abas­cal (Vox) perquè la ultra­dreta no tenia repre­sen­tació fora d’Anda­lu­sia. A Jun­que­ras (ERC) i Sànchez (JxCat) no se’ls va per­me­tre acu­dir als debats, ni física­ment ni a través de mit­jans telemàtics. Ara, davant les muni­ci­pals del 26-M, la JEC ha sorprès vetant Manu­ela Car­mena en els debats en mit­jans públics perquè entén que la marca Más Madrid no és con­ti­nu­ació d’Ahora Madrid tot i que la can­di­data era i és la mateixa alcal­dessa en tots dos casos.

Acti­visme espa­nyo­lista

La no ren­dició de comp­tes dels mem­bres de la JEC no impe­deix que alguns d’ells siguin acti­vis­tes espa­nyo­lis­tes a les xar­xes soci­als exhi­bint un biaix con­tra l’inde­pen­den­tisme sobre el que arbi­tren en cam­pa­nya. El més actiu és Car­los Vidal Prado, que, tot i ser àrbi­tre elec­to­ral, a Twit­ter exi­gia al minis­tre Josep Bor­rell vetar actes de Puig­de­mont a Brus­sel·les. Després del 28-A, Vidal Prado lamen­tava que “uns 800.000 vots a Vox han estat elec­to­ral­ment inútils” –per a la suma amb PP i Cs, amb els quals ell s’iden­ti­fica– i “res­ten escons al cen­tre­dreta”. Vidal Prado repiu­lava el 28-A la denúncia d’Ignasi Guar­dans a Twit­ter sobre el “con­flicte social” a Cata­lu­nya perquè una dona d’una mesa no va donar la mà a la cap de llista de Cs, Inés Arri­ma­das.

13
membres
integren la Junta Electoral Central, entre els vuit que són triats entre els magistrats del Suprem per sorteig i els cinc catedràtics elegits pel Congrés a proposta dels grups majoritaris.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia