la crònica
Blanes busca una majoria estable
Un cop esgotat el mandat, Blanes afronta un nou període encara amb el record que en els últims quatre anys, l’Ajuntament del portal de la Costa Brava ha tingut dos alcaldes: Miquel Lupiáñez i Mario Ros. Aquest últim repeteix a la llista del PSC, però aquest cop de número 1 i amb l’objectiu de mantenir l’alcaldia blanenca. ICV-E, segona força política al municipi, en canvi, suma forces amb Batega per Blanes en aquestes eleccions del 2019 i es presenten conjuntament sota el paraigua de Comú-Podem-Procés Constituent. Jordi Urgell, que el 2015 va ser el cap de llista de Batega, amb 1.521 vots, el 10,25% dels sufragis i dues actes de regidor, liderarà la confluència d’esquerres, que veu consistent per accedir a l’alcaldia. Cal tenir en compte que, fa quatre anys, ICV-EUiA-Pirates –al marge de Batega– va quedar a 102 vots de l’alcaldia.
El 2018 va acabar amb una altra renúncia al ple de l’Ajuntament, la del portaveu Joaquim Torrecillas (CiU), que havia estat regidor des del 2007. Ara, el nou projecte, amb la denominació de Junts per Blanes, el lidera la mestra blanenca Mia Ametller, que s’estrenarà en la política local.
Es fa difícil pronosticar un resultat, i encara més amb les forces tan igualades com va passar el 2015. El PSC va guanyar les eleccions amb un suport de 2.612 volts (17%). Però ben a prop es va situar ICV-E, amb 2.510 vots (16,78%), i en tercera posició CiU, amb 2.458 vots i el 16,44% de suport. Tots van aconseguir 4 regidors cadascun. Un termòmetre fiable són les últimes eleccions espanyoles, en què el PSC-PSOE va ser la força més votada, amb un 27,06%; seguida d’ERC, amb un 20,55%; En Comú Podem, un 16,51%; Cs, un 13,49%; JxCat, un 9,92%; el PP, un 4,20%, i Vox, un 3,7%.
ERC, el segon partit més votat en les eleccions espanyoles a Blanes, en les municipals passades va ser la quarta força, va aconseguir 1.711 vots i un suport de l’11%. Aquest any, l’actual portaveu del grup, Àngel Canosa, repeteix i la candidatura té de novetat més destacada l’advocada Olga López, que serà la número dos. ERC té dos regidors de 21 i, del gener del 2016 a l’octubre del 2017, va formar part de l’equip de govern, junt amb el PSC i CiU (i amb el PP com a aliat extern). Un PP de Blanes que repeteix lideratge, amb Salvador Tordera al capdavant.
Cal tenir en compte també forces com ara Ciutadans (Cs), que el 2015 va aconseguir la cinquena posició amb gairebé 1.600 vots, i el portaveu del qual, Sergio Atalaya, també repeteix per intentar escalar més posicions a partir dels dos regidors que ara té. També amb dos hi ha la CUP, que aquest any canvia el cap de cartell i recupera Joan Rota, que ja ho va ser el 2011 i que va quedar a 60 vots d’entrar. Ara aspira a mantenir els dos edils.
Sobre els últims quatre anys a l’Ajuntament, es pot marcar amb fluorescent una data rellevant: la del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, que va partir en dos el mandat. El fins llavors alcalde, Miquel Lupiáñez, militant del PSC des de feia gairebé dues dècades, va defensar que la gent pogués votar. Ell també ho va fer. Però el PSC-PSOE, partidari de l’aplicació de l’article 155, va perdre un militant més. Amb l’1-O també es va trencar el pacte de govern que el PSC mantenia amb el PDeCAT i ERC (amb el suport del PP). Des de llavors, el PSC ha hagut de governar fent equilibris i amb tan sols quatre regidors. Ara es veurà si el 26 de maig porta noves o velles majories, però en tot cas, majories estables.