Política

ELS PROTAGONISTES

Sabadell examina present i passat en un escenari obert

Hi ha 16 candidatures i tot fa pensar que no hi haurà majories absolutes i que caldrà pactar

Membres del govern actual defensen la seva feina i esperen revalidar la confiança

El PSC aspira a recuperar l’alcaldia

MATIES SERRACANT
Crida per Sabadell
Nascut el 1976, és des del 15 de juliol del 2017 l’alcalde de Sabadell en el marc d’un acord de govern. És geògraf de formació i ha estat vinculat a l’Adenc i a la campanya contra el quart cinturó.
JULI FERNÀNDEZ
ERC
Va néixer l’any 1977. És llicenciat en farmàcia i té un màster en màrqueting farmacèutic. Ha estat el batlle de Sabadell entre el 2015 i el 2017. Des del juliol del 2018, és delegat del govern català a Barcelona.
MARTA FARRÉS
PSC
Nascuda el 1981 a Sabadell, va estudiar ciències polítiques i de l’administració a la UAB. Vinculada al PSC des de l’any 2003, Farrés va formar part de l’equip de l’exalcalde Manuel Bustos i va fer un pas al costat després de perdre unes primàries locals contra Josep Ayuso l’any 2014. Vol ser la primera alcaldessa de Sabadell.
LOURDES CIURÓ
Junts per Sabadell
Va néixer l’any 1971 a Reus. Advocada i diputada al Congrés dels Diputats pel PDeCAT des de l’any 2011, torna a Sabadell, on va fer de regidora de CiU entre el 2007 i el 2011. És el cap visible d’un equip renovat que, per exemple, inclou Francesc Baró. Ha tingut el suport, entre d’altres, del president Quim Torra i de l’advocat Gonzalo Boye.
ADRIÁN HERNÁNDEZ
CIUTADANS
Regidor des de l’any 2015 al consistori sabadellenc, Hernández (1983) és llicenciat en ciències del treball i diplomat en relacions laborals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Té un màster en recursos humans. Ha compaginat la tasca d’edil i portaveu de Ciutadans, càrrec que ocupa des de final del 2018, amb la seva feina.
ESTEBAN GESA
PP
Repeteix per segon cop com a candidat del PP. Nascut el 1965 a Barcelona, és l’únic regidor que tenen els populars al consistori. Va estudiar relacions públiques a l’Escola del Treball. Es va afiliar al PP l’any 1995. És regidor a l’Ajuntament des del 2011. A més del portaveu dels populars al consistori, és el president del partit a Sabadell.
JOAN BERLANGA
SABADELL EN COMÚ
Nascut l’any 1972, és llicenciat en filosofia i lletres, especialitat història contemporània. Ha estat professor de secundària i de didàctica de les ciències socials a la Universitat Autònoma.
MARISOL MARTÍNEZ
100% SABADELL
Va néixer el 1963 a Beas de Segura (Jaén). Durant aquest mandat ha estat tercera tinenta d’alcaldia però té una àmplia experiència al consistori com a regidora, ja que va entrar per primer cop el 2007.
El quadripartit d’esquerres va tancar fa quatre anys l’etapa Bustos, marcada pel cas Mercuri
En les darreres eleccions generals, el PSC i ERC van quedar en primer i segon lloc, respectivament

A Saba­dell les elec­ci­ons seran un exa­men. Una prova per al qua­dri­par­tit d’esquer­res, for­mat per Uni­tat pel Canvi (UpC), ERC, la Crida per Saba­dell i Gua­nyem Saba­dell, que amb la volun­tat de tan­car l’etapa Bus­tos a la capi­tal valle­sana, mar­cada pel cas Mer­curi –que encara està als jut­jats–, van sumar i crear un pro­jecte l’any 2015 de “trans­for­mació”, segons han repe­tit per activa i pas­siva, que ha acon­se­guit man­te­nir-se fins al final mal­grat l’existència d’algu­nes dis­crepàncies entorn a la gestió i el procés i de la crisi vis­cuda durant el canvi d’alcal­dia. Defi­nit com a govern de “tran­sició” per part de l’opo­sició però també per algu­nes veus del mateix exe­cu­tiu, el qua­dri­par­tit d’esquer­res va cen­trar-se des d’un pri­mer moment a posar les bases pel canvi –afir­men que es van tro­bar un Ajun­ta­ment “sense pro­jecte” i en una situ­ació “molt com­plexa”– i abor­dar amb fer­mesa temes soci­als com, per exem­ple, ser pio­ners en les san­ci­ons pels talls de llum a les famílies vul­ne­ra­bles i enge­gar pro­gra­mes per rever­tir desi­gual­tats. Ha estat el man­dat en què s’han fina­lit­zat les obres de pro­lon­gació dels fer­ro­car­rils, s’ha acon­se­guit el cobri­ment de la línia als bar­ris de Can Feu i Gràcia i tan­car algu­nes de les feri­des ober­tes per aquests eterns tre­balls com és el cas de la plaça Espa­nya. Han fet front a temes pen­dents com ara el tan­ca­ment defi­ni­tiu de la Zona Hermètica i ines­pe­rats com ara la reforma de La Bassa. Entre les mesu­res adop­ta­des, amb polèmica inclosa, hi ha la inversió de 4 mili­ons d’euros per ampliar les urgències del Taulí. També hi ha hagut topa­des, la més des­ta­cada amb la con­ces­sionària de reco­llida de resi­dus i neteja, Smatsa. ERC aspira a aglu­ti­nar vots i tor­nar a lide­rar la ciu­tat “amb hones­te­dat” posant de línies ver­me­lles “la cor­rupció i el 155”. La Crida es veu com “la garan­tia” perquè con­tinuï “l’esquerra trans­for­ma­dora”. I Saba­dell en Comú –nas­cut d’UpC– posa èmfasi en la capa­ci­tat d’acord demos­trada en els dar­rers qua­tre anys i con­fia en el fet que l’escissió de l’esquerra no els passi fac­tura.

L’opo­sició ha de superar la seva par­ti­cu­lar prova de foc. El PSC, par­tit que va que­dar esquit­xat i tocat pel cas Mer­curi i que va veure com tot i gua­nyar les dar­re­res elec­ci­ons amb forta dava­llada de regi­dors –de 13 a 5– per­dia l’alcal­dia, aposta per Marta Farrés, la per­sona que va fer un pas al cos­tat després d’unes dures primàries l’any 2014. S’haurà de veure si el canvi de can­di­dat, la reno­vació de l’equip amb per­so­nes com ara el dipu­tat Pol Gibert i l’impuls que podrien donar els bons resul­tats obtin­guts en les gene­rals pels soci­a­lis­tes a Saba­dell esde­ve­nen fac­tors clau per millo­rar. Farrés indica amb referència al cas Mer­curi: “Fa més de set anys. Tot­hom ha girat full.” Els soci­a­lis­tes aspi­ren a recu­pe­rar la con­fiança dels seus votants i tor­nar a l’alcal­dia.

Lour­des Ciuró, can­di­data de Junts per Saba­dell, és una altra de les cares noves però cone­gu­des a la ciu­tat perquè ja va ser regi­dora. Pro­vi­nent del Congrés, on ha estat dipu­tada des del 2011, s’ha envol­tat d’un equip “pre­pa­rat i divers” amb què pretén “posar Saba­dell al lloc on es mereix”, com ha indi­cat en els dar­rers mesos. De moment, ha posat sobre la taula el debat sobre la Gran Via. Cs, amb Adrián Hernández, com­pro­varà si l’entrada al con­sis­tori en el dar­rer man­dat amb tres regi­dors era flor d’un dia o s’ha con­so­li­dat a la ciu­tat després de qua­tre anys fent en molts moments de cap de l’opo­sició. El par­tit taronja con­fia ser clau i mira cap al PSC a l’hora de plan­te­jar futurs pac­tes. El que repe­teix és el can­di­dat del PP, Este­ban Gesa. La dava­llada patida pels popu­lars en les gene­rals a la ciu­tat posa en entre­dit el seu lloc en el ple, tot i que val a dir que en els dar­rers tres comi­cis locals han obtin­gut repre­sen­tació.

El pano­rama, però, és molt més ampli. Es pre­sen­ten fins a 16 can­di­da­tu­res fruit, en part, de les divi­si­ons de part de l’esquerra i de la dreta: el PSC, amb Marta Farrés; Saba­dell en Comú-ECG, amb Joan Ber­langa; ERC, amb Juli Fernàndez; la Crida per Saba­dell, encapçalada per Maties Ser­ra­cant; 100% Saba­dell (l’actual pla­ta­forma Gua­nyem Saba­dell, que forma part del qua­dri­par­tit), amb Mari­sol Martínez, que s’ha vist obli­gada a can­viar de nom la can­di­da­tura per decisió de la Junta Elec­to­ral; Junts per Saba­dell, amb Lour­des Ciuró; Cs, amb Adrián Hernández; el PP, amb Este­ban Gesa; Ara Saba­dell, amb Ramon Vidal –regi­dor de Salut aquest man­dat per UpC–; Inde­pendència i República-Primàries Cata­lu­nya, amb Maria dels Àngels Folch; Nova Par­ti­ci­pació Saba­dell, amb Ana María Huer­tas; Escons en Blanc, amb Àlex Muñoz; Podem, amb Marta Morell; Som Cata­lans, amb Jordi Garcés; Vox, amb Patri­cia Muñoz, i Gua­nyem Saba­dell-Gane­mos, amb Kiruna Rosa Domingo. Tot fa pen­sar que el ple tor­narà a que­dar frag­men­tat, com ja ha pas­sat aquest man­dat, i que no hi haurà majo­ries abso­lu­tes, fet que obre el camí de nou als pac­tes per gover­nar. Els resul­tats de les elec­ci­ons gene­rals –el PSC i ERC van que­dar en pri­mer i segon lloc, seguits d’En Comú Podem– poden donar pis­tes de com ani­ran els comi­cis locals però Saba­dell té les seves sin­gu­la­ri­tats i una història política recent mar­cada per dos alcal­des molt dife­rents, Antoni Farrés i Manuel Bus­tos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia