Mig país consultat

Les grans ciutats prenen el protagonisme en la tercera onada de consultes, amb 213 municipis i 1,3 milions de persones cridades a les urnes

La con­sulta de les quinze capi­tals de comarca, dels 213 muni­ci­pis, de les 33 ciu­tats de més de 10.000 habi­tants. Es miri com es vul­gui, avui la ter­cera onada de referèndums sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya és a l'engròs. Sumant-hi les dues pri­me­res ton­ga­des, s'hau­ran con­sul­tat gai­rebé la mei­tat de les 947 loca­li­tats cata­la­nes. Amb Espar­re­guera, que es va avançar ahir, s'han cri­dat a les urnes 1.328.000 per­so­nes, nom­bre que sense els immi­grats i els menors de 18 anys dava­lla­ria a 1.110.000. L'orga­nit­zació recorda que la par­ti­ci­pació amb el cens ampliat es redu­eix de mit­jana un 17%. Aquest fet té un sen­tit espe­cial en muni­ci­pis com ara Cas­telló d'Empúries i Salt, on el 47% i el 40% de la població és immi­grada. Les con­sul­tes pre­ce­dents han asso­lit un 25% de par­ti­ci­pació, amb un 94% per al «sí» i un 3% per al «no». El que carac­te­ritza aquesta tanda és la par­ti­ci­pació de ciu­tats grans, amb Lleida i Reus al cap­da­vant en nom­bre d'habi­tants, i Girona, Man­resa i Gra­no­llers com a altres pesos pesants.

S'hi estre­nen els Pallars, la Segarra, l'Alt Camp, l'Alt Urgell i el Montsià, de manera que només qua­tre comar­ques encara no s'hi han ini­ciat: el Bar­ce­lonès, la Val d'Aran, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Un dels mem­bres de la coor­di­na­dora, Uriel Ber­tran, atri­bu­eix la falta de quòrum als muni­ci­pis de les Ter­res de l'Ebre a la llu­nya­nia de l'epi­cen­tre de les con­sul­tes: Arenys de Munt. Però des­taca que Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre, ja ha anun­ciat que s'hi afe­girà el 20 de juny.

Les comar­ques líders

Les comar­ques amb més muni­ci­pis par­ti­ci­pants en el 25-A són l'Alt Empordà (amb 17), el Bages (15) i el Vallès Ori­en­tal (14). En nom­bre d'habi­tants, també és líder el Vallès Ori­en­tal (173.000 cata­lans cri­dats a votar), seguit del Segrià (130.000) i el Baix Camp (128.000). En aquesta tanda, la Gar­rotxa com­pleta el cicle de con­sul­tes amb la d'Olot. Al Ripollès només que­den dos muni­ci­pis per fer la con­sulta, i al Sol­sonès, dos. Però encara que­den inter­ro­gants per res­pon­dre: quan s'hi afe­gi­ran ciu­tats com ara Tar­ra­gona, l'Hos­pi­ta­let, Bada­lona i Ter­rassa. I quant costa orga­nit­zar tot ple­gat? 400 euros per cada 1.000 habi­tants. Segons càlculs de la coor­di­na­dora, el pres­su­post de l'onada d'avui podria pujar a 600.000 euros (els par­tits polítics i les ins­ti­tu­ci­ons es gas­ten 15 mili­ons per fomen­tar la par­ti­ci­pació en unes elec­ci­ons al Par­la­ment). En altres ter­mes: el cost de les con­sul­tes no arriba ni a una quarta part del pres­su­post d'un par­tit polític mitjà ni a una desena part d'una de les grans for­ma­ci­ons. «Amb pocs recur­sos es poden fer grans ges­tes», diu Ber­tran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.