El 15% de reusencs responen a la consulta

La mobilització de 800 voluntaris durant la campanya i el dia de la votació anima més de 13.100 persones a acudir a les urnes

Dels 89.397 reu­sencs amb dret a vot, final­ment el 14,72% va deci­dir exer­cir-lo en algun dels col·legis elec­to­rals repar­tits per la ciu­tat, de manera anti­ci­pada o a través d'una urna que qua­tre dels 300 volun­ta­ris des­plaçaven a casa de qui ho reque­ria. La gran majo­ria (el 90,26%) va dir que «sí» a la inde­pendència de Cata­lu­nya, enfront d'un 7,32% que va res­pon­dre «no» a la pre­gunta«Està d'acord que la nació cata­lana esde­vin­gui un estat de dret, inde­pen­dent, democràtic i social, inte­grat a la Unió Euro­pea?»,, 300 vots en blanc i 18 de nuls. El pre­si­dent de la pla­ta­forma Reus Deci­deix, Joan Balles­ter, asse­gu­rava que «els per­cen­tat­ges res­po­nen en bona part a les expec­ta­ti­ves que ens havíem posat». Els orga­nit­za­dors havien encar­re­gat un estudi previ sobre la par­ti­ci­pació espe­rada -amb base a diver­ses vari­a­bles, com la par­ti­ci­pació en les ante­ri­ors con­sul­tes o la com­po­sició soci­o­política del muni­cipi- a dos pro­fes­sors de ciència política de la UAB i la UPF, que dona­ven per a Reus una par­ti­ci­pació espe­rada del 8,1%, amb la qual cosa han des­ta­cat que han doblat les expec­ta­ti­ves.

Reus Deci­deix va extra­po­lar les dades de par­ti­ci­pació per com­pa­rar-les amb unes elec­ci­ons, en què no poden votar menors de divuit anys ni immi­grats. Així, des­comp­tant aquests dos grups, a la ciu­tat van votar 12.243 per­so­nes, el 17,6% del padró. Si efec­ti­va­ment es com­para amb les dar­re­res elec­ci­ons, les euro­pees, es com­prova que la par­ti­ci­pació ha que­dat aquesta vegada per sota, ja que el juny del 2009 es va mobi­lit­zar el 35,10% de l'elec­to­rat de la ciu­tat.Al Cen­tre de Lec­tura el dego­teig va ser con­tinu, amb apa­ri­ci­ons mediàtiques com ara el pre­si­dent del Par­la­ment Ernest Benach, que va votar, però també altres polítics que van voler dir-hi la seva (Joan Car­re­tero o Àngel Colom) o el peri­o­dista Xavier Gra­set.

Lluny del punt neuràlgic en què es va con­ver­tir el Cen­tre de Lec­tura, l'afluència diver­gia entre els col·legis. Al col·legi de la plaça Prim, les dues meses eren bui­des a pri­mera hora del matí, però se'ls va girar feina en poca estona i a les cinc de la tarda ja duien 267 vots, havent superat una cai­guda de la xarxa durant mitja hora en una de les meses, neces­sari per com­pro­var que els votants no dupli­ques­sin el seu vot. La major part d'elec­tors eren «de més de 40 anys», ana­lit­zava Pilar Tiz­ner, i remar­cava que només una sola per­sona menor de divuit anys havia acu­dit a votar. Tot i que la franja dels setze als divuit anys podia fer-ho per pri­mer cop, la seva mobi­lit­zació va ser més aviat escassa, encara que en col·legis com ara el del Reus Ploms, Mont­ser­rat Mar­cer afir­mava que hi havia anat a votar força gent jove. De fet, Sheila Mar­to­rell, de dinou anys i que ja s'havia estre­nat a les elec­ci­ons euro­pees, adme­tia haver anat a votar «influ­en­ci­ada per la família». Però la majo­ria ho tenia molt més clar. Així, per exem­ple, Xavi Sen­dra i Maria Isa­bel Timo­neda van acu­dir a l'escola Sant Pau perquè «votar és un deure, amb més motiu aquesta vegada perquè ens afecta de prop».

Moham­med Oua­had, un dels estran­gers que va acu­dir a les urnes i part del quòrum que acom­pa­nyava el secre­tari d'Immi­gració de CDC Àngel Colom, afir­mava sen­tir-se «con­tent de poder votar, com qual­se­vol altre ciu­tadà». El sen­tit afir­ma­tiu del seu vot tenia una moti­vació clara que resu­mia així: «Em vull casar amb la meva dona, que és cata­lana i amb la qual tinc una filla, però hem de fer tots els papers a Madrid, i vol­dria poder-los fer aquí perquè s'arre­gla­rien més ràpid i millor.» Més lluny anava Oto­man Kha­ann, que tenia clar que «el que paguem s'ha de que­dar aquí».

El resul­tat de la con­sulta no és vin­cu­lant, però en canvi votants com ara Cris­tina Pérez es mos­tra­ven espe­rançats que «tot i que ara les coses són com són, amb aquesta ini­ci­a­tiva és pos­si­ble que d'aquí a un temps pugui esde­ve­nir ofi­cial una con­sulta d'aquest tipus», i adver­tia que «no s'ha de menys­te­nir aquesta mobi­lit­zació».

L'orga­nit­zació i cele­bració de la con­sulta ha mobi­lit­zat 800 volun­ta­ris que acu­dien al final de festa. Balles­ter va donar-los «les gràcies per haver-nos acom­pa­nyat en aquest pri­mer pas cap a la lli­ber­tat del nos­tre poble».

Les altres valo­ra­ci­ons

Adam Manyé, pre­si­dent de la fede­ració del Camp d'ERC, va asse­gu­rar que «estem molt satis­fets a nivell del Camp, perquè s'ha emprès un camí sense retorn. Hi havia muni­ci­pis, com Tor­re­dem­barra, Cam­brils o Reus mateix, que vis­tos des de fora feien patir, però han demos­trat que mal­grat les difi­cul­tats ens n'hem sor­tit. Ara és un moment dolç pel con­cert de les naci­ons, i Europa pot com­pren­dre el que Cata­lu­nya neces­sita. La inde­pendència és trans­ver­sal». La segona tinent d'alcalde de Reus, Empar Pont (ERC)va qua­li­fi­car els resul­tats de Reus com a «molt accep­ta­bles com­pa­rats amb ciu­tats de la nos­tra mida» i va ana­lit­zar que «és un bany de rea­li­tat per tot­hom: per als qui no hi cre­uen, perquè veuen que som més del que es pen­sa­ven, i per als que sí, perquè ens demos­tra que serà un camí llarg i difícil, però sense retorn».Per la seva banda, Mont­ser­rat Can­dini, sena­dora CiU, va valo­rar els resul­tats de Reus com a «molt posi­tius tenint en compte que ho ha orga­nit­zat la soci­e­tat civil; és una par­ti­ci­pació impor­tant que reflec­teix que hi ha una inqui­e­tud social a l'entorn».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.