Immunitat encotillada

La polèmica sobre l’abast dels drets polítics dels inde­pen­den­tis­tes cata­lans en presó i a l’exili ja és sobre la taula de jut­ges euro­peus. El Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE) va regis­trar ahir la qüestió pre­ju­di­cial plan­te­jada pel Tri­bu­nal Suprem perquè acla­reixi si la immu­ni­tat d’Oriol Jun­que­ras –en presó pre­ven­tiva des del 2 de novem­bre del 2017, acu­sat de rebel·lió– és des que va ser esco­llit euro­di­pu­tat (electe) o, per con­tra, amb la cons­ti­tució del Par­la­ment Euro­peu, feta ahir, com sosté la sala pre­si­dida pel jutge Manuel Marc­hena, arre­man­gada per a la redacció de la sentència con­tra els dotze líders polítics i soci­als.

La res­posta del tri­bu­nal de Luxem­burg podria també bene­fi­ciar els euro­di­pu­tats a l’exili, l’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont i Toni Comín, a qui paral·lela­ment el TJUE va dene­gar, abans-d’ahir, d’accep­tar les mesu­res cau­te­lars que li dema­na­ven els euro­di­pu­tats de Lliu­res per Europa perquè se’ls per­metés acce­dir ahir al Par­la­ment amb immu­ni­tat. Per a la nega­tiva, el tri­bu­nal va al·legar que és un tema que han de resol­dre les “auto­ri­tats naci­o­nals”, ja que tots dos polítics tenen pen­dents recur­sos al Suprem. Amb tot, la sala del con­tenciós del Suprem ja va dic­tar, el 28 de juny pas­sat, que la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC) havia actuat cor­rec­ta­ment en no per­me­tre el seu aca­ta­ment de la Cons­ti­tució per notari i de forma no pre­sen­cial. El TJUE, amb tot, ha de resol­dre el fons de la recla­mació dels dos euro­di­pu­tats a l’exili.

La reso­lució de les pre­gun­tes jurídiques al TJUE en les quals es demana una “tra­mi­tació acce­le­rada”, com és el cas de l’exvi­ce­pre­si­dent Jun­que­ras, triga entre dos i tres mesos, men­tre que la tra­mi­tació ordinària es pot allar­gar uns setze mesos, segons fonts del tri­bu­nal. La sentència és defi­ni­tiva i l’han d’apli­car els tri­bu­nals naci­o­nals, en aquest cas el Suprem. Un exem­ple és la con­sulta vers les clàusu­les sòl que va fer un jutge espa­nyol, que el TJUE va con­si­de­rar que eren abu­si­ves i que calia supri­mir-les, tot i que el govern espa­nyol va arbi­trar un sis­tema de no-retorn directe, ni de medi­ació i que ha col·lap­sats els jut­jats desig­nats a aquesta matèria en per­ju­dici dels con­su­mi­dors i a favor de la banca, ja que s’endar­re­reix uns anys el retorn dels diners.

Pel que fa a la causa de Jun­que­ras, el jutge Marc­hena ha tras­llat al tri­bu­nal euro­peu tres pre­gun­tes en les quals enco­ti­lla molt la res­posta, ja que només la limita a si havia de donar-li permís per anar a aca­tar la Cons­ti­tució, que li va pro­hi­bir, en con­si­de­rar que després no li podria dene­gar anar a la cons­ti­tució del Par­la­ment Euro­peu, fet que, al seu parer, incre­men­tava el risc de fugida davant –sos­te­nia– els recur­sos que té el govern català a l’exili de Puig­de­mont, els movi­ments del qual sem­pre se citen en les reso­lu­ci­ons per dene­gar la lli­ber­tat dels nou pre­sos polítics. El pena­lista Andreu van den Eynde, advo­cat de Jun­que­ras, pro­po­sava una con­sulta al TJUE àmplia del que abra­cen els drets polítics.

A més, alguns juris­tes cri­ti­quen Marc­hena i els sis com­panys del tri­bu­nal perquè han acor­dat no atu­rar la deli­be­ració i redacció de la sentència fins a obte­nir la res­posta d’Europa, tal com habi­tu­al­ment es fa en aques­tes con­sul­tes, fet que pot impli­car que la res­posta euro­pea sigui paper mullat. Segons el calen­dari pre­vist, la sentència con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans estarà enlles­tida a la tar­dor, abans que la del TJUE. Això impli­carà que la segura con­demna per inha­bi­li­tació a càrrec públic, a banda de la presó, serà ferma, i ja no caldrà deba­tre res sobre els drets polítics de l’euro­di­pu­tat electe Jun­que­ras.

El catedràtic de dret pro­ces­sal Jordi Nieva-Fenoll va ser con­tun­dent en piu­lar: “Això és jurídica­ment inac­cep­ta­ble. La qüestió pre­ju­di­cial només té sen­tit abans de dic­tar-se la sentència, no després. Si se segueix el que diu el TS, hau­ria plan­te­jat una pre­gunta inútil. Espero que el TJEU ho cla­ri­fi­qui.” La con­se­llera de Justícia, Ester Cape­lla, també mani­fes­tava ahir que el Suprem ha fet una inter­pre­tació “molt res­tric­tiva” dels drets dels polítics i els seus votants.

La pri­mera pegunta al TJUE és: “L’arti­cle 9 del pro­to­col sobre els pri­vi­le­gis i immu­ni­tats de la Unió Euro­pea, regeix abans de l’inici del ‘període de ses­si­ons’ per a un acu­sat per delic­tes greus en situ­ació de presó pro­vi­si­o­nal, acor­dada judi­ci­al­ment per fets ante­ri­ors a l’inici d’un procés elec­to­ral, en el qual ha resul­tat pro­cla­mat electe al Par­la­ment Euro­peu, però que ha estat pri­vat per decisió judi­cial d’un permís peni­ten­ci­ari extra­or­di­nari que li per­metés for­ma­lit­zar els requi­sits esta­blerts per la legis­lació elec­to­ral interna, rela­tiva a l’elecció dels dipu­tats al Par­la­ment Euro­peu per sufragi uni­ver­sal directe?”

La segona: “En el cas de ser afir­ma­tiva la res­posta, si l’òrgan desig­nat en la nor­ma­tiva elec­to­ral naci­o­nal, per no haver for­ma­lit­zat l’electe els requi­sits elec­to­ral­ment esta­blerts (per la seva presó pro­vi­si­o­nal) hagués comu­ni­cat al Par­la­ment Euro­peu que aquell no ha adqui­rit aquesta con­dició de dipu­tat fins que no com­plexi els requi­sits, per­sis­ti­ria la inter­pre­tació exten­siva de l’expressió ‘període de ses­si­ons?’ I la ter­cera: “Si la res­posta és la inter­pre­tació exten­siva, l’auto­ri­tat judi­cial que ha acor­dat la situ­ació de presó, resul­ta­ria obli­gada a aixe­car la situ­ació de presó en ter­mes abso­luts, de forma quasi automàtica, per per­me­tre el com­pli­ment de for­ma­li­tats i des­plaçaments al Par­la­ment Euro­peu?; o bé hau­ria d’ate­nir-se a un cri­teri rela­tiu de pon­de­ració en el cas con­cret, dels drets i interes­sos deri­vats de l’interès de la justícia i del degut pro­ce­di­ment per una part i els refe­rents a la ins­ti­tució de la immu­ni­tat per l’altra?”