Política

França

Efemèride del segle XX

“El dia més bell”

París commemora amb múltiples actes simbòlics i la inauguració d’un nou Museu de l’Alliberament el 75è aniversari del final de l’ocupació nazi

Es tracta d’un episodi important de la Segona Guerra Mundial, marcat pels mites i els oblits de la història

L’alcaldessa, Anne Hidalgo, inaugura un mural dedicat a ‘La Nueve’, divisió republicana espanyola

“París ultrat­jada! París des­truïda! París mar­ti­rit­zada! Però París alli­be­rada!” Setanta-cinc anys després d’aquest cèlebre dis­curs del gene­ral De Gau­lle, la capi­tal fran­cesa va com­me­mo­rar ahir el 75è ani­ver­sari del final de l’ocu­pació nazi. El govern muni­ci­pal va orga­nit­zar una sèrie d’actes simbòlics per hon­rar l’Alli­be­ra­ment, el 25 d’agost del 1944. Un fet asse­nya­lat en la història de la Segona Guerra Mun­dial, però que al mateix temps ha estat objecte d’oblits i de revi­si­ons sig­ni­fi­ca­ti­ves.

La com­me­mo­ració d’aquest 75è ani­ver­sari va començar amb un home­natge a un dels actors clau de l’Alli­be­ra­ment de París, que va ser igno­rat durant dècades: els sol­dats de la Novena Com­pa­nyia de la Divisió Leclerc. L’alcal­dessa pari­senca, Anne Hidalgo, va inau­gu­rar abans-d’ahir al ves­pre un mural en home­natge a La Nueve. Aquesta divisió, fun­dada per repu­bli­cans i anar­quis­tes espa­nyols, va ser la pri­mera a entrar a París, el 24 d’agost al ves­pre. Els pri­mers vehi­cles blin­dats de les tro­pes ali­a­des que van arri­bar a la capi­tal fran­cesa tenien com a nom Gua­da­la­jara, Ebre i Belc­hite, en recor­dança de bata­lles de la Guerra Civil, i mos­tra­ven que una vegada hagues­sin vençut el nazisme, desit­ja­ven tor­nar a Espa­nya per com­ba­tre el fran­quisme.

El relat ofi­cial de l’Alli­be­ra­ment escrit per la França gau­llista va menys­te­nir el rol de La Nueve. Un fet, en canvi, exal­tat per les auto­ri­tats fran­ce­ses d’ales­ho­res va ser la fita dels bom­bers de París. El 25 d’agost del 1944, sis agents d’aquest cos van pujar les esca­les de la torre Eif­fel, sota el foc de les tro­pes ale­ma­nyes, per can­viar la ban­dera nazi per la fran­cesa. De fet, davant de l’emblemàtic monu­ment pari­senc, va tenir lloc, ahir al mig­dia, el pri­mer acte de la jor­nada de com­me­mo­ració del 75è ani­ver­sari. Una gran ban­dera fran­cesa va ser des­ple­gada des del pri­mer pis de la torre Eif­fel en honor dels bom­bers.

Durant la tarda, cen­te­nars de per­so­nes van par­ti­ci­par en una “des­fi­lada de la lli­ber­tat”. La marxa va començar a la Porta d’Orle­ans, al sud-oest de París, per on el 25 d’agost del 1944 va arri­bar la Segona Divisió de blin­dats del gene­ral Leclerc i es va des­fer­mar l’exal­tació dels habi­tants de la capi­tal fran­cesa.

“La gent estava com boja, hi havia noies joves que no van tor­nar a casa seva aquell ves­pre. L’ambi­ent era extra­or­di­nari”, va recor­dar René Gonin, que l’agost del 1944 tenia 24 anys i que, segons va decla­rar a l’agència France-Presse, no ha obli­dat cap ins­tant de l’arri­bada de les tro­pes ali­a­des. Gonin també va reconèixer que tenia records amargs d’aquell dia. Per exem­ple, la imatge “d’un tumult al vol­tant d’una noia com­ple­ta­ment des­pu­llada que era víctima d’insults i esco­pi­na­des perquè se n’havia anat al llit amb ale­manys”. Un fet apa­rent­ment anecdòtic, però que il·lus­tra les pro­fun­des divi­si­ons que impe­ra­ven a França en els dies finals de la Segona Guerra Mun­dial.

Ahir va obrir les por­tes a París un nou Museu de l’Alli­be­ra­ment. Aquest cen­tre tindrà com a objec­tiu afa­vo­rir la divul­gació i la memòria sobre l’ocu­pació nazi i el seu final. Un període sovint miti­fi­cat i sim­pli­fi­cat pel relat ofi­cial francès, que va obviar el col·labo­ra­ci­o­nisme de la França de Vichy i l’agi­tació social i les ten­si­ons inter­nes entre els ali­ats que van mar­car aquell estiu del 1944. Si el 25 d’agost del 1944 va ser un dia d’una gran joia –el cor­res­pon­sal de la revista nord-ame­ri­cana Life el va des­criure com “el dia més bell des de l’assalt a la Bas­ti­lla”–, aquest epi­sodi va estar mar­cat per la dis­puta que van man­te­nir el gene­ral De Gau­lle i els diri­gents comu­nis­tes fran­ce­sos per acon­se­guir el con­trol de la Resistència. Després de l’èxit del desem­bar­ca­ment de Nor­man­dia, el 6 de juny del 1944, les tro­pes nord-ame­ri­ca­nes no con­si­de­ra­ven pri­o­ri­tari alli­be­rar París. Tenien com a objec­tiu per­se­guir les divi­si­ons nazis, que s’havien con­cen­trat a l’est de França. “No hem d’espe­rar un alli­be­ra­ment de París immi­nent”, reco­nei­xia ales­ho­res De Gau­lle des d’Alger.

Però el 10 d’agost va començar una onada de vagues impul­sada per les bri­ga­des comu­nis­tes que va esde­ve­nir una taca d’oli en el sec­tor fer­ro­vi­ari, de cor­reus, la gen­dar­me­ria... Les atu­ra­des van desem­bo­car en un movi­ment insur­rec­ci­o­nal quan el 19 d’agost el cos de la poli­cia de París –un total de 21.000 homes, per 17.000 sol­dats ale­manys pre­sents ales­ho­res a la regió pari­senca– es va unir a la Resistència.

Durant aque­lla set­mana, es van for­mar més de 600 bar­ri­ca­des. S’evo­ca­ven així les jor­na­des revo­lu­cionàries del 1830 i el 1848. Alguns dels com­bats van resul­tar espe­ci­al­ment vio­lents. L’edi­fici del Grand Palais va ser incen­diat. L’Alli­be­ra­ment de París va pro­vo­car la mort de 3.000 sol­dats nazis, 1.000 mem­bres de les For­ces Fran­ce­ses de l’Inte­rior, 130 sol­dats de la Segona Divisió Leclerc i uns 600 civils. En total, hi va haver uns 5.500 ferits.

4.700
morts,
entre ocupants alemanys i resistents francesos, va provocar la batalla de París d’agost del 1944.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia