Política

Indignació ciutadana

Centenars de persones protesten contra la decisió de suspendre el Parlament, que qualifiquen de “cop d’estat” contra la democràcia

Mostren preocupació per una “falta d’aliments i medicines” en cas d’una sortida no pactada

“És un cop d’estat en tota regla con­tra la nos­tra democràcia”, es quei­xava Rebecca, una dona d’uns 50 anys que, acom­pa­nyada de la seva neboda ado­les­cent, va anar fins davant del Par­la­ment de West­mins­ter amb una ban­dera de la Unió Euro­pea per pro­tes­tar con­tra la decisió del pri­mer minis­tre, Boris John­son, de sus­pen­dre les ses­si­ons per evi­tar que l’opo­sició impe­deixi una sor­tida de la UE sense acord. Ahir a la tarda, a l’espla­nada verda que hi ha a l’exte­rior del Par­la­ment, una zona on s’acos­tuma a col·locar la premsa, hi havia dese­nes de mani­fes­tants amb ban­de­res euro­pees i britàniques per mos­trar el seu des­a­cord amb els plans de John­son i expres­sar el seu desig de con­ti­nuar a la UE.

Reb­beca tre­ba­lla en un hos­pi­tal públic, con­cre­ta­ment en el ser­vei de dia­be­tis, i no podia ama­gar la seva pre­o­cu­pació pel que pugui pas­sar si s’acaba pro­duint un Bre­xit dur. “Em pre­o­cupa pen­sar d’on trau­ran la insu­lina els meus paci­ents”, con­fes­sava. La insu­lina és un dels medi­ca­ments que més cos­ta­ran de tro­bar en cas d’un Bre­xit.

Els vol­tants del Par­la­ment estan plens des de fa dies de ban­de­res euro­pees. “Sin­ce­ra­ment no sé què pas­sarà, però espero que el govern escolti aques­tes pro­tes­tes, freni el Bre­xit i con­vo­qui elec­ci­ons”, va afe­gir. Al cos­tat de la Rebecca hi havia un italià d’uns 40 anys, Gianni. No va anar a West­mins­ter per pro­tes­tar, sinó per feina. Tre­ba­lla com a ope­ra­dor de càmera de tele­visió i fa setze anys que viu al Regne Unit, però li agrada expli­car que ell està a favor de la UE i no entén el Bre­xit. “John­son dirà el que cal­gui per man­te­nir-se en el poder, no té prin­ci­pis, no sé com aquest país ha pogut aca­bar amb algú com ell.”

En els setze anys que fa que viu al Regne Unit, Gianni no s’ha fet el pas­sa­port perquè creia que no li feia falta. Ara es vol treure el permís de residència sim­pli­fi­cat que ofe­reix el govern britànic per asse­gu­rar-se que es podrà que­dar al Regne Unit en cas d’una sor­tida no pac­tada. Està casat amb una xinesa que hi té la residència per­ma­nent i tenen una nena de qua­tre anys, que té la doble naci­o­na­li­tat. “Em pre­o­cupa que la lliura encara cai­gui més, que es pro­du­eixi una falta d’ali­ments i de medi­ca­ments”, expressa Gianni. “Tota la infor­mació que es refe­reix al Bre­xit és nega­tiva”, afe­geix. En una cafe­te­ria d’un dels car­rers que esca­pen de l’avin­guda prin­ci­pal hi havia Mar­cos, un jove de 25 anys que en fa qua­tre que va arri­bar a Lon­dres. És músic, però no té gaire temps per dedi­car-s’hi. La feina de cam­brer li con­su­meix la major part del temps. “Els britànics són molt intel·ligents, d’una manera o altra s’ho faran venir bé perquè la cosa vagi bé, segons els seus interes­sos”, expressa. Diu que ja s’ha tret el pre­es­ta­tus de resi­dent que ofe­reix el govern als 3,2 mili­ons d’euro­peus que viuen al Regne Unit. Ha de fer cinc anys que vis­quin aquí per obte­nir l’esta­tus, és a dir, el permís per que­dar-s’hi. “D’aquí a un anys em dona­ran l’esta­tus per­ma­nent”, asse­gura el Mar­cos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia