Desgel entre París i Moscou

El pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, aposta per apro­fun­dir en el des­gel de les rela­ci­ons de França (i Europa) amb la Rússia de Vladímir Putin. “Ha arri­bat el moment pro­pici de tre­ba­llar i reduir la des­con­fiança”, va asse­gu­rar, la set­mana pas­sada, el minis­tre francès d’Afers Estran­gers, Jean-Yves Le Drian, des de Mos­cou. El res­pon­sa­ble de la diplomàcia fran­cesa s’hi va des­plaçar jun­ta­ment amb la minis­tra de Defensa, Flo­rence Parly, per reu­nir-se amb els seus homòlegs rus­sos, Ser­guei Lav­rov i Ser­guei Xoigú, res­pec­ti­va­ment. D’aquesta manera, França i Rússia recu­pe­ra­ven les reu­ni­ons 2+2 (entre els res­pec­tius minis­tres de Defensa i Afers Estran­gers), impul­sa­des durant la dècada dels noranta però sus­pe­ses arran de la crisi a Ucraïna el 2014.

Macron con­si­dera neces­sari millo­rar la relació amb Rússia atesa la crisi de la UE i un esce­nari glo­bal cada vegada més ines­ta­ble. Una ini­ci­a­tiva que genera reticències a l’Europa de l’est, però també a Berlín i Brus­sel·les. Tan­ma­teix, el jove diri­gent ja va defen­sar el des­gel amb Mos­cou durant la seva cor­dial reunió amb Putin el 19 d’agost al fort de Brégançon, pocs dies abans de la cele­bració de la cimera del G-7 a Biar­ritz. “El gir rus afecta sobre­tot la diplomàcia fran­cesa, més que el pre­si­dent francès. Macron no s’havia carac­te­rit­zat per adop­tar posi­ci­ons anti-rus­ses i quan exer­cia com a minis­tre d’Eco­no­mia ja va defen­sar un aixe­ca­ment de les san­ci­ons econòmiques con­tra Mos­cou”, explica Maxime Audi­net, mem­bre del cen­tre de Rússia en l’Ins­ti­tut Francès de Rela­ci­ons Inter­na­ci­o­nals (IFRI).

La prova de foc d’aquest supo­sat “gir rus” serà, però, la cimera pre­vista per a finals de setem­bre a París en for­mat “Nor­man­dia”, és a dir, entre els man­da­ta­ris de França, Rússia, Ale­ma­nya i Ucraïna. Les auto­ri­tats fran­ce­ses espe­ren que aquesta reunió ser­veixi per resol­dre el con­flicte al Don­bass, enquis­tat des de fa cinc anys mal­grat els acords de Minsk del 2015. “La situ­ació es tro­bava molt blo­que­jada a Ucraïna, però va can­viar amb l’elecció, a la pri­ma­vera, del pre­si­dent ucraïnès Volodímir Zelenski, qur asse­gura que vol nego­ciar amb Rússia. Ales­ho­res, Macron va voler apro­fi­tar aquesta opor­tu­ni­tat”, indica Isa­be­lle Facon, direc­tora adjunta de la Fun­dació per a la Recerca Estratègica i experta en assump­tes rus­sos.

El recent inter­canvi de 70 pre­sos entre Mos­cou i Kíev, entre què el cine­asta ucraïnès Oleg Sent­sov, va ser un pri­mer pas en aquesta difícil entesa. No obs­tant això, de la pro­pera cimera a París no d’ha “espe­rar que es resol­guin tots els aspec­tes de l’acord de Minsk, però sí que s’iniciïn noves nego­ci­a­ci­ons sobre alguns aspec­tes”, defensa Facon, que recorda que “els rus­sos es sen­ten en una posició de força i les nego­ci­a­ci­ons difícil­ment avançaran si no cedei­xen els diri­gents ucraïnesos”, per exem­ple, accep­tant dia­lo­gar direc­ta­ment amb els líders sepa­ra­tis­tes de l’est del país.

El des­gel entre París i Macron també es deu al paper fona­men­tal de Rússia en el con­flicte a Síria i, fins i tot, a la seva influència davant les auto­ri­tats ira­ni­a­nes per evi­tar un tren­ca­ment en les nego­ci­a­ci­ons sobre l’acord nuclear. El “gir rus” de Macron “s’influ­eix d’una tra­dició fran­cesa –ins­pi­rada en l’inde­pen­den­tisme diplomàtic del gene­ral De Gau­lle– que con­sis­teix a creure que des d’una posició d’anta­go­nisme amb Mos­cou no es poden resol­dre els grans con­flic­tes”, diu Facon.

A més, segons Audi­net, aquest “té un motiu més per­so­nal per al pre­si­dent francès”: “En un moment de tran­sició en la can­ce­lle­ria ale­ma­nya i de cri­sis polítiques majors al Regne Unit i Itàlia, Macron ha vist l’opor­tu­ni­tat de reforçar el seu lide­ratge euro­peu.”