Política

“Com més repressió, més mobilització”

Diversos centenars de milers de manifestants tornen a ocupar el carrer de Marina per exigir l’autodeterminació i la llibertat dels condemnats pel Suprem

L’ANC reclama amb urgència una “resposta institucional a l’altura”

Els organitzadors s’indignen amb la xifra que va donar la Guàrdia Urbana

“Lli­ber­tat”. Amb aquest sen­zill lema i aquest crit, cen­te­nars de milers de per­so­nes van tor­nar a fer sobre­ei­xir ahir el car­rer de Marina de Bar­ce­lona gai­rebé de punta a punta, des de vora les Tor­res Map­fre fins a Còrsega, en la mul­ti­tu­dinària mani­fes­tació con­vo­cada per l’ANC i Òmnium per pro­tes­tar con­tra la sentència del Tri­bu­nal Suprem que con­demna els líders del procés a un total de 100 anys de presó. I ja ho va adver­tir la pre­si­denta de l’Assem­blea, Eli­senda Palu­zie, en el dis­curs final: no s’atu­ra­ran les “mobi­lit­za­ci­ons cons­tants” per defen­sar els drets fona­men­tals, l’alli­be­ra­ment dels pre­sos i retorn dels exi­li­ats, i l’auto­de­ter­mi­nació. “Com més repressió, més mobi­lit­zació”, pro­cla­mava, men­tre recla­mava a les auto­ri­tats cata­la­nes, en la línia que també havia expres­sat la CUP abans de començar, “urgent­ment una res­posta política i ins­ti­tu­ci­o­nal a l’altura del moment històric” actual. “Des de les ins­ti­tu­ci­ons calen pro­pos­tes polítiques que recu­llin el clam”, exi­gia, tot just en la vigília del segon ani­ver­sari de la DUI simbòlica al Par­la­ment, que es com­pleix avui.

El vice­pre­si­dent d’Òmnium, Mar­cel Mauri, posava l’èmfasi en el fet que ni la cin­quan­tena d’empre­so­nats ara mateix ni els més de mil per­se­guits per la justícia atu­ra­ran les aspi­ra­ci­ons de lli­ber­tat i auto­de­ter­mi­nació i, en clara al·lusió a Pedro Sánchez, renyava que “mai es pot negar el diàleg”. “Aquest con­flicte no es resoldrà amb jut­ges ni amb més repressió ni més violència poli­cial; l’únic camí és el diàleg que obri les por­tes a una solució política”, subrat­llava, en línia amb el mani­fest uni­tari que aca­ba­ven de lle­gir repre­sen­tants de diver­ses enti­tats, començant per Blanca Bra­gu­lat, pare­lla de l’excon­se­ller Jordi Turull, per l’Asso­ci­ació Cata­lana de Drets Civils. “A nosal­tres la violència no ens repre­senta, ni ara ni mai”, deixa clar el text, que rei­vin­dica els pre­sos con­dem­nats, però també els que en les últi­mes set­ma­nes “han patit la ràtzia de l’Estat espa­nyol i són a la presó”. Així mateix, el mani­fest es declara “deter­mi­nat” a seguir mal­grat la repressió, i augura que no es viurà “una situ­ació de nor­ma­li­tat” al país fins que tots els repre­sa­li­ats no siguin lliu­res. “No per­me­trem que ningú tren­qui la con­vivència i la cohesió social que sem­pre ha carac­te­rit­zat la soci­e­tat cata­lana, perquè sem­pre que s’han vist amenaçats drets i lli­ber­tats hem res­post com un sol poble”, sen­ten­ci­ava l’advo­cada Anaïs Fran­quesa, del Cen­tre Irídia.

Guerra de xifres

Tot i que no solen entrar en guer­res de xifres, les 350.000 per­so­nes en què la Guàrdia Urbana, con­tro­lada pel regi­dor soci­a­lista Albert Bat­lle, va quan­ti­fi­car després l’assistència va indig­nar els orga­nit­za­dors, ja que amb una ocu­pació molt simi­lar en el mateix espai ara farà dos anys, en la pri­mera gran mobi­lit­zació que hi va haver con­tra l’empre­so­na­ment dels Jor­dis i part del govern en fun­ci­ons, el mateix cos poli­cial va donar una xifra ofi­cial més que doblada, uns 750.000 assis­tents. “És inad­mis­si­ble mani­pu­lar les dades d’assistència. Fa dos anys vam omplir el car­rer de Marina fins a la Sagrada Família com ara. Dema­na­rem expli­ca­ci­ons”, anun­ci­ava Mauri a TV3, aca­bat l’acte. També el líder de JxCat al Par­la­ment, Albert Batet, i l’excan­tant Lluís Llach es van quei­xar a Twit­ter.

Abans dels par­la­ments, rere una doble capçalera amb la paraula “Lli­ber­tat”, amb este­la­des però també alguna ban­dera basca, esco­cesa o irlan­desa, hi havien cami­nat al llarg de tot just uns 300 metres, encapçalant la riuada humana, alguns repre­sen­tants de les més de 500 enti­tats que van donar suport explícit a la pro­testa i al mani­fest –entre els quals hi havia el pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, Joan Cana­dell; el d’Unió de Page­sos, Joan Caball, o la de la Taula del Ter­cer Sec­tor, Fran­cina Alsina–, enmig de pan­car­tes en demanda d’auto­de­ter­mi­nació, d’amnis­tia, que “prou repressió” o que “la repressió no és la solució”, i crits com ara “Con­tra la sentència, inde­pendència”, “Sí, sí, sí, ho tor­na­rem a fer” i “Uni­tat”. “Ens heu ense­nyat que ser pacífics és inútil”, també es quei­xava, en cas­tellà, un altre lema ben visi­ble a l’inici de la marxa.

Els polítics, en segon pla

En un segon pla, sense pan­car­tes i aquest cop junts –a diferència de la Diada– també s’hi van sumar les prin­ci­pals auto­ri­tats del país, amb el pre­si­dent Quim Torra al cap­da­vant d’una dele­gació del govern on també hi havia el vice­pre­si­dent Pere Ara­gonès i set con­se­llers més, així com el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, i una àmplia comi­tiva de càrrecs elec­tes de tots els par­tits inde­pen­den­tis­tes. “Estem acom­pa­nyant la gent perquè és el que la gent ens està dema­nant; arri­ba­rem tan lluny com la gent ens demani”, insis­tia Torra abans d’ini­ciar-se la marxa, tot man­te­nint el seu com­promís a fer “junts” el camí. “La mos­tra d’uni­tat que hi ha hagut aquesta set­mana ens indica el pas que necessària­ment hem de seguir tots”, asse­gu­rava el pre­si­dent, que cele­brava que dimarts el govern, dime­cres el Par­la­ment i ahir al matí mateix el món muni­ci­pal es con­ju­res­sin per seguir enda­vant amb l’exer­cici com­plet del dret a l’auto­de­ter­mi­nació com a prin­ci­pal objec­tiu.

En la mateixa línia, Ara­gonès remar­cava que la mani­fes­tació d’ahir, la pro­posta de reso­lució pac­tada entre JxCat, ERC i CUP al Par­la­ment com a res­posta a la sentència i l’acte del matí amb els alcal­des, “demos­tren” que hi ha uni­tat inde­pen­den­tista. “Per molts segles de presó a què puguin con­dem­nar els nos­tres com­panys, aquest país seguirà dem­peus perquè la democràcia és impa­ra­ble, perquè la nos­tra força mit­jançant el vot la tor­na­rem a exer­cir les vega­des que faci falta”, sen­ten­ci­ava Ara­gonès, que deia que tre­ba­llarà perquè els cata­lans “tin­guin el dret a vot garan­tit sem­pre”. “Només una lec­tura res­tric­tiva de la llei com la que està fent l’Estat ho pot impe­dir”, con­cloïa.

Per la seva banda, Roger Tor­rent també ani­mava els par­tits a “tre­ba­llar per la uni­tat”, i no només por­tes endins, sinó també expli­cant-la bé “por­tes enfora”. El pre­si­dent del Par­la­ment cons­ta­tava que la lli­ber­tat, l’amnis­tia i un referèndum són valors que unei­xen la majo­ria de la soci­e­tat cata­lana, i recla­mava un cop més a Sánchez que “s’asse­gui i parli” per tro­bar una “solució democràtica al con­flicte”.

Pel que fa als par­tits, tant ERC com JxCat car­re­ga­ven con­tra el govern d’un PSOE que “ha traït la seva sigla”. “Molta gent que els vota sent ver­go­nya”, etzi­bava el can­di­dat repu­blicà el 10-N, Gabriel Rufián. “A l’Estat no exis­teix el dret a l’auto­de­ter­mi­nació ni molts altres drets que es vul­ne­ren”, repli­cava la can­di­data de JxCat, Laura Borràs, a la vice­pre­si­denta Car­men Calvo, men­tre lamen­tava que ahir no hi hagués més grups dar­rere de la pan­carta “Lli­ber­tat”. El can­di­dat número 2 de la CUP, Albert Botran, en canvi, va voler fer un “toc d’atenció” al govern perquè “no doni l’esquena al poble mobi­lit­zat” i li doni “una sor­tida política”, i va cri­ti­car a més la “bru­ta­li­tat” poli­cial de les últi­mes set­ma­nes, inclosa la dels Mos­sos.

Abans de la gran mobi­lit­zació a Bar­ce­lona, al matí s’havien produït peti­tes con­cen­tra­ci­ons de cata­lans amb clams simi­lars a Hei­del­berg (Ale­ma­nya), Glas­gow (Escòcia) i diver­ses ciu­tats angle­ses com ara Oxford, Cam­bridge, Manc­hes­ter, Bris­tol i Lon­dres, aquesta la més nom­brosa, que va deri­var en una mani­fes­tació pel cen­tre al crit d’“Inde­pendència”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia