Política

Sánchez es vanta de ser fiscal

Admet que controla la fiscalia per complir la promesa electoral de portar Puigdemont a Madrid

Abans del judici al Suprem deia que ell no hi podia fer res perquè era independent

La fiscalia triga nou hores a sentir-se ofesa

Amb un “nosal­tres” en el qual es va enca­bir com a pre­si­dent espa­nyol en fun­ci­ons i va enca­bir també el jutge ins­truc­tor Pablo Lla­rena i també la fis­cal gene­ral de l’Estat, María José Segarra. Així va res­pon­dre ahir Pedro Sánchez a RNE quan li van pre­gun­tar com pensa com­plir la seva pro­mesa elec­to­ral –llançada en el seu únic debat tele­vi­siu– de por­tar Car­les Puig­de­mont a Espa­nya perquè sigui jut­jat quan el pro­ce­di­ment de l’euro­or­dre és judi­cial i al marge dels governs. Com ho pensa fer?, li va pre­gun­tar el peri­o­dista Íñigo Alfonso al micròfon de la ràdio pública esta­tal. “Bé, ho estem fent ja. Nosal­tres hem... No només el jutge Lla­rena com a ins­truc­tor, també la fis­ca­lia gene­ral de l’Estat va dema­nar l’acti­vació de l’euro­or­dre després de conèixer la sentència del Suprem. Estem espe­rant a veure quina és la decisió final de la justícia belga. En tot cas, aquest és el plan­te­ja­ment que estem fent.” “Però això ho fa l’Estat o ho està fent la justícia?”, va repre­gun­tar el peri­o­dista. “Ho farem com ho estem fent. És que la fis­ca­lia, de qui depèn? De qui depèn?”, va etzi­bar el pre­si­dent. Quan després d’un silenci rebia la res­posta que depèn del govern, Sánchez va cloure amb un “doncs ja està” per van­tar-se de con­tro­lar la fis­ca­lia.

La indis­creta vio­lació de la sepa­ració de poders aire­jada per Sánchez va sac­se­jar el món judi­cial i polític, tot i que l’al·ludida fis­cal María José Segarra, ahir de viatge a Para­guai, no va con­si­de­rar oportú pre­sen­tar la seva dimissió.

Quan era inde­pen­dent...

La con­fessió de Sánchez –“la fis­ca­lia de qui depèn? Doncs ja està”– des­a­fia el que fins ara havia dit sem­pre Sánchez, que abans i durant el judici dels pre­sos polítics al Tri­bu­nal Suprem sem­pre va rao­nar que la fis­ca­lia era inde­pen­dent per sos­te­nir que ell no podia fer res en l’acu­sació per rebel·lió ini­ci­ada pel fis­cal José Manuel Maza –mort el 18 de novem­bre del 2017 quan era de viatge a l’Argen­tina– i con­ti­nu­ada pel suc­ces­sor Julián Sánchez Mel­gar –tots dos de fili­ació con­ser­va­dora i nom­brats per Mari­ano Rajoy– i per la pro­gres­sista Segarra, que va ser ele­gida pel PSOE el juny del 2018 dies després de gua­nyar la moció de cen­sura. Una de les dar­re­res vega­des que Sánchez va enar­bo­rar l’auto­no­mia de la fis­ca­lia va ser en la com­pa­rei­xença al final del Con­sell Euro­peu del 22 de març. “La fis­ca­lia, en el nos­tre estat social i democràtic de dret, és inde­pen­dent”, va esgri­mir des de Brus­sel·les quan el minis­teri públic actu­ava sobre Torra ara fa vuit mesos. És la mateixa tesi que el pre­si­dent en fun­ci­ons va sos­te­nir quan ERC i Òmnium l’ins­ta­ven a dir a la fis­ca­lia que no acusés per rebel·lió.

Tot i infli­gir a la fis­cal gene­ral i al cos de fis­cals la pit­jor ferida pro­fes­si­o­nal que poden rebre, la fis­ca­lia del Suprem va tri­gar fins a nou hores a sen­tir-se ofesa i no va ser fins a les sis de la tarda que va eme­tre una breu nota de res­posta a qui els pre­sen­tava com a peons gover­na­men­tals. “Totes les actu­a­ci­ons desen­vo­lu­pa­des pels fis­cals en la causa espe­cial 3/20907/2017 del Tri­bu­nal Suprem, com la resta de les que rea­lit­zen diària­ment els fis­cals, s’han produït en l’àmbit de l’auto­no­mia fun­ci­o­nal del Minis­teri Fis­cal i amb sub­jecció als prin­ci­pis cons­ti­tu­ci­o­nals de lega­li­tat i impar­ci­a­li­tat”, va esgri­mir la fis­ca­lia.

Més ràpida a aire­jar el seu males­tar va ser la Unió Pro­gres­sista de Fis­cals, que va rei­vin­di­car que el minis­teri públic és “autònom del govern, de qual­se­vol govern” i que Sánchez “no pot donar ordres a la fis­cal gene­ral”. “Que quedi clar”, van dema­nar.

Esmena pròpia a Twit­ter

El ressò del rebom­bori que va crear amb el seu comen­tari van­tant-se de fer de fis­cal des de La Mon­cloa va convèncer Sánchez de publi­car a tres quarts de tres una piu­lada en la qual va mirar de sua­vit­zar la vio­lació de la sepa­ració de poders feta per ell sis hores abans: “Ningú està per sobre de la llei. Puig­de­mont és un pròfug de la justícia. Tre­ba­lla­rem perquè els sis­tema judi­cial espa­nyol, amb totes les seves garan­ties, pugui jut­jar-lo amb impar­ci­a­li­tat. La fis­ca­lia té el suport del govern en la defensa.” Ras i curt: de ser qui fa de fis­cal va virar a “donar suport a la fis­ca­lia”. Para­do­xal­ment, l’opinió de Sánchez van­tant-se que l’Estat va a una sense sepa­ració de poders arriba en el moment de màxim esforç inter­na­ci­o­nal de la diplomàcia espa­nyola per con­tra­res­tar el relat de l’inde­pen­den­tisme a través d’Espa­nya Glo­bal –amb l’ex-dipu­tada d’UPyD Irene Lozano al cap­da­vant– i de fir­mes de pro­pa­ganda paga­des ad hoc per les ambai­xa­des com ara Glo­ver Park Group als Estats Units. L’euro­di­pu­tada Iratxe García va adver­tir al pròxim comis­sari de Justícia, el belga Didier Reyn­ders, que el tràmit de l’euro­orde “neces­sita ser millo­rat”, i la vice­pre­si­denta Car­men Calvo va donar la cara per Sánchez: “El fis­cal gene­ral qui el nomena? El govern. És així a Espa­nya i a la resta de democràcies també.”

A diferència de Sánchez, Mari­ano Rajoy va evi­tar d’impli­car-se públi­ca­ment en les euro­or­dres i això li va evi­tar ser vist com a cor­res­pon­sa­ble del revés judi­cial de Sch­leswig-Hols­tein. Però sota el seu govern, la fis­ca­lia estava en qüestió pel cèlebre “esto la fis­ca­lia te lo afina” del minis­tre de l’Inte­rior Jorge Fernández Díaz.

“Ho tor­na­ran a fer”

Sobre una altra pro­mesa sor­presa llançada al debat tele­vi­siu, la de recu­pe­rar l’arti­cle del Codi Penal implan­tat per José María Aznar el 2003 per cas­ti­gar amb presó la con­vo­catòria de referèndums i que va ser abo­lit el 2005 per José Luis Rodríguez Zapa­tero, Sánchez en va expli­car el perquè: “Perquè diuen que ho tor­na­ran a fer. La cele­bració de referèndums il·legals és un ele­ment de discòrdia i som davant una crisi de con­vivència.” Tot i que Miquel Iceta l’ha defen­sat tímida­ment adduint que la pena de presó –fins a cinc anys– seria menor que la del delicte de sedició, José Zara­goza no en va voler galle­jar ni va citar la mesura puni­tiva com a pròpia del PSC al debat de TV3.

LES FRASES DEL PRESIDENT ESPANYOL

Nosaltres hem... No només el jutge Llarena com a instructor, la fiscalia va demanar també l’activació de l’euroordre. Estem esperant
[Com ho farà per portar Puigdemont?] Ho farem com ho estem fent. És que la fiscalia, de qui depèn? De qui depèn? Doncs ja està

Investiguen Paluzie pels aldarulls i un gag del ‘Polònia’

Mentre la fiscalia general de l’Estat era situada en l’ull de l’huracà pel president del govern espanyol en funcions com a ens controlat des de La Moncloa, ahir la fiscalia de Barcelona va actuar obrint el focus del seu zel investigador sobre la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie. Arran d’una denúncia presentada per Societat Civil Catalana, el ministeri públic va decidir obrir les diligències per una presumpta incitació a l’odi i suport de la violència per part de la presidenta de l’ANC per haver opinat a Els matins de TV3 que els aldarulls als carrers de Barcelona per les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem “feien visible el conflicte” internacionalment.

La investigació oberta a Paluzie és per incitació a la violència per haver afirmat que esclats d’aldarulls com els vistos –amb la cremada de contenidors i enfrontaments amb els cossos policials– situaven el conflicte “en la premsa internacional de manera continuada”. A l’ANC, però, no li constava durant el dia d’ahir cap notificació més enllà del conegut als mitjans sobre l’acusació d’incitació a l’odi i la violència.

SCC arribava a sostenir en la denúncia presentada el dia 30 d’octubre que la connexió entre les paraules de Paluzie i els actes vandàlics i violents dels anomenats CDR” està “provada”. “Difícilment això es pot emmarcar en el delicte d’incitació a l’odi”, va rebatre Joaquim Bosch, el portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia.

En un altre front obert, en aquest cas de persecució a l’humor, la fiscalia investigarà un gag del Polònia sobre l’actuació policial en els aldarulls en què una banda musical que simula ser el grup Manel interpreta una cançó amb el títol Poli Band. La investigació al programa de sàtira política s’ha obert a instàncies del sindicat CSIF i s’afegirà al mateix expedient del cas del gag de befa sobre els Mossos a l’espai Està passant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia