Política

Evo comença un exili incert

El president bolivià deposat arriba a Mèxic, que no aclareix quin marge de llibertat li pensa atorgar

El Senat del país sud-americà es disposa a elegir un líder interí que convoqui noves eleccions al gener

Evo Mora­les ja és a Mèxic. El seu peri­ple aeri des de Bolívia va ser un reflex de les ten­si­ons polítiques que hi ha a la regió, amb països que van obrir el seu espai aeri i després el van tan­car (el Perú i l’Equa­dor), pro­ble­mes per car­re­gar com­bus­ti­ble, la soli­da­ri­tat ines­pe­rada del Para­guai i el Bra­sil i la decisió de, final­ment, arri­bar a des­ti­nació per aigües inter­na­ci­o­nals.

El minis­tre mexicà d’Afers Estran­gers, Mar­celo Ebrard, ho va resu­mir en una frase quan el pre­si­dent depo­sat per un cop d’estat diu­menge a Bolívia encara estava volant: “Ha estat com un viatge per la política lla­ti­no­a­me­ri­cana i els ris­cos que s’hi cor­ren.”

Mora­les va ater­rar a Mèxic poc abans del mig­dia local jun­ta­ment amb part de la seva família i amb Álvaro García Linera, vice­pre­si­dent durant els seus 14 anys de govern. Visi­ble­ment can­sat després d’un viatge de més de 16 hores, ves­tit amb roba infor­mal, va impro­vi­sar una roda de premsa a l’han­gar pre­si­den­cial, on l’espe­rava Ebrard. “Germà minis­tre, gràcies per sal­var-nos la vida”, li va dir Mora­les. “Men­tre vis­qui, con­ti­nu­a­rem en política i con­ti­nuarà la lluita. Em pen­sava que havíem posat fi a l’opressió, però apa­rei­xen nous grups que no res­pec­ten la vida”, hi va afe­gir tot expli­cant que una turba havia saque­jat casa seva i la de la seva ger­mana a Coc­ha­bamba, al cen­tre del país.

El destí polític de Mora­les és per ara incert. El govern mexicà no ha dit on viurà, al·legant qüesti­ons de segu­re­tat, i no queda clar quina lli­ber­tat li ator­garà per fer decla­ra­ci­ons que puguin impac­tar en la crisi del seu país.

De moment, Mora­les està asi­lat. El pre­si­dent mexicà, Andrés Manuel López Obra­dor, li va ofe­rir pro­tecció, con­vençut que la vida del líder indígena cor­ria perill. Després del cop, Mora­les es va refu­giar al Cha­pare, una zona coca­lera al cen­tre del país on va ini­ciar la seva car­rera política com a líder sin­di­cal. Des d’allà va enviar la seva renúncia al Congrés i es va ama­gar dels grups opo­si­tors més vio­lents.

Camp de bata­lla a La Paz

Al cap­da­vant de les pro­tes­tes hi ha l’expre­si­dent Car­los Mesa, el can­di­dat que aspi­rava a gua­nyar Mora­les a les elec­ci­ons d’octu­bre. Però, con­tra la sor­tida política a la crisi que pro­posa Mesa, n’hi ha una altra de més radi­cal, lide­rada per un diri­gent de Santa Cruz de la Sierra, a l’oest ric del país, que es fa dir macho Camacho. Camacho és un empre­sari poderós d’ultra­dreta que ha dema­nat un govern mili­tar de tran­sició, una solució extrema que Mesa pretén evi­tar. Però els ter­mi­nis polítics s’esgo­ten.

La ciu­tat de La Paz es va con­ver­tir la nit de dilluns en un camp de bata­lla que va enfron­tar els opo­si­tors que van acon­se­guir depo­sar Mora­les i els grups afins a l’expre­si­dent, que van començar a bai­xar des d’El Alto, la ciu­tat que envolta la capi­tal. La poli­cia, des­bor­dada, va dema­nar ajuda a les for­ces arma­des, que, des del seu “sug­ge­ri­ment” a Mora­les perquè renunciés al càrrec, s’havien que­dat a les caser­nes. Les patru­lles con­jun­tes aviat van con­ver­tir La Paz en una ciu­tat fan­tasma, amb el trans­port públic para­lit­zat i els comerços tan­cats. El país mira el Senat, el poder que ha d’ele­gir la per­sona que ha d’ocu­par el càrrec fins a la cele­bració d’elec­ci­ons, pre­su­mi­ble­ment el 22 de gener. La des­ban­dada dels legis­la­dors del Movi­ment al Soci­a­lisme (MAS), una majo­ria que res­pon a Mora­les, i els pro­ble­mes per tras­lla­dar-se pel país, feien peri­llar ahir el quòrum perquè el Par­la­ment pogués ini­ciar la sessió.

La urgència del Congrés és accep­tar la renúncia de Mora­les i omplir com més aviat millor el buit de poder sor­git amb el cop després de la sor­tida de tota la cadena de suc­cessió pre­si­den­cial. La prin­ci­pal can­di­data per al càrrec és Jea­nine Áñez, vice­pre­si­denta segona del Senat i mem­bre d’un petit par­tit opo­si­tor de dreta.

“Espero que puguem acon­se­guir el quòrum, no podem estar en el des­go­vern”, va dir Áñez. El pas de les hores ha posat en evidència el paper de les for­ces arma­des en la crisi. El minis­tre mexicà Ebrard va reve­lar que l’avió que havia d’enlai­rar-se durant la seva escala a Lima cap al Cha­pare bolivià només ho va poder fer quan va tenir l’auto­rit­zació “defi­ni­tiva” de l’exèrcit.

LES FRASES

Germà ministre [d’Afers Estrangers mexicà], gràcies per salvar-me la vida
Mentre visqui, continuaré en política i continuarà la lluita
Evo Morales
PRESIDENT DEPOSAT DE BOLÍVIA

Odissea aèria per aterrar a Mèxic

Redacció

El ministre d’Afers Estrangers mexicà va explicar els problemes que va haver d’esquivar l’avió que traslladava Evo Morales a l’exili. El primer va arribar a Lima, on l’aparell va carregar combustible en espera d’autorització per entrar a l’espai aeri bolivià. En ple vol, els van anul·lar el permís acabat de concedir i van haver de tornar a la capital peruana a esperar-ne un de nou. El pla de tornada era repetir escala al Perú, però a última hora el govern de Vizcarra els va negar l’aterratge. Van recórrer llavors al Paraguai, que va autoritzar ràpidament una escala. Un altre problema va sorgir quan els militars bolivians van prohibir que Morales sobrevolés el seu territori. Aleshores la diplomàcia mexicana i la brasilera “van obtenir el permís per poder volar sobre la línia fronterera entre Bolívia i el Brasil”. Després van haver de rodejar l’Equador, que també va tancar el seu espai aeri. L’odissea va acabar quan l’avió va entrar en aigües internacionals i va aterrar a Mèxic des del Pacífic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia