Que ens defensi i que ens defensi bé

El ple de l'Ajun­ta­ment de Vila­nova i la Geltrú en sessió extra­or­dinària va pro­ce­dir al relleu del defen­sor de la ciu­ta­da­nia. Acaba el seu torn Joan Collell i és subs­tituït per Ole­guer Arnau. Un ja ha fet la seva feina i l'altre ben segur que l'agafa car­re­gat d'il·lusió i de volun­tat de ser­vei. Aquells que es dedi­quen al ser­vei públic, ja sigui des de la con­dició d'elec­tes com també des de càrrecs com el del defen­sor, amb caràcter volun­tari i gratuït, merei­xen no només el res­pecte de tots ple­gats, sinó també un cert agraïment pel seu esforç, vol­gut, sens dubte, però esforç per la col·lec­ti­vi­tat en defi­ni­tiva.

Ja fa deu anys que el càrrec va ser creat, en altres ciu­tats fa més anys. La figura no deixa de ser una trans­po­sició de la que figura en les cons­ti­tu­ci­ons i esta­tuts més avançats i fun­ci­ona com a dar­rera instància de la queixa, abans d'optar per les vies judi­ci­als, que sem­pre són més entor­to­lli­ga­des i de difícil pre­visió de final i de resul­tat. Evi­dent­ment la figura del defen­sor, o síndic a les viles i ciu­tats, té unes com­petències més reduïdes en funció de la pròpia funció local, però no deixa de ser un ins­tru­ment cab­dal per gene­rar un pòsit de con­fiança en el fun­ci­o­na­ment i con­trol de l'admi­nis­tració dels ajun­ta­ments, aque­lla admi­nis­tració que n'hem dit de pro­xi­mi­tat i per tant de visu­a­lit­zació més directa. És la mateixa admi­nis­tració segu­ra­ment, amb consciència que alguns dels seus meca­nis­mes no aca­ben de fun­ci­o­nar amb la necessària ade­quació, que es dota d'ins­tru­ments externs que fis­ca­lit­zin l'estu­ació quan hi ha ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes que con­si­de­ren que han estat mal­trac­tats o bé se'ls ha desatès o atès amb deficiència. La funció dels defen­sors o síndics pot ser doncs, entre altres coses, la de vet­llar per la puri­tat del pro­ce­di­ment, per l'excel·lència en el tracte, per la com­prensió del con­flicte i per l'equa­ni­mi­tat de la solució.

Defen­sar. Mol­tes defi­ni­ci­ons accep­ta­bles però amb una doble ves­sant. Aju­dar con­tra allò que ataca o pot cau­sar dany i al·legar raons en favor de la innocència. Vet aquí la doble funció del defen­sor de la ciu­ta­da­nia, per una banda tro­bar fórmu­les per evi­tar que la maquinària pesant i fei­xuga de l'admi­nis­tració pugui cau­sar danys –o es tin­gui aquesta per­cepció, fet massa habi­tual–, o bé es pugui mos­trar davant la burocràcia les raons que assis­tei­xen la ciu­ta­da­nia per opo­sar-se a deci­si­ons que mol­tes vega­des tenen lega­li­tat però pot­ser rane­gen la poca legi­ti­mi­tat.

Els pro­ce­di­ments de l'admi­nis­tració han millo­rat i molt, cal reconèixer-ho, la majo­ria –immensa– del fun­ci­o­na­riat i la seva direcció política actua en bene­fici de la comu­ni­tat i del bé i interès col·lec­tiu. És així. Però sem­pre hi ha qui s'ha sen­tit, amb raó o sense, menys­tin­gut. Encara que només fos una o dues per­so­nes ja val­dria la pena dis­po­sar d'un recurs com el del defen­sor, que l'assis­teixi i que recol·loqui els temes en el just terme que faci pos­si­ble una revisió, si cal, per part de l'Ajun­ta­ment i un con­ven­ci­ment de qui se sent afec­tat o afec­tada per l'actu­ació des de la impar­ci­a­li­tat en la reso­lució del tema.

Ser nome­nat defen­sor de la ciu­ta­da­nia és la mos­tra d'un reco­nei­xe­ment per part dels grups que unànime­ment et pro­po­sen i ava­len la tra­jectòria social per con­si­de­rar que pots esde­ve­nir un medi­a­dor eficaç i un suport a la resta de con­ciu­ta­dans i con­ciu­ta­da­nes. I per la per­sona tri­ada, accep­tar-ho és una mos­tra ele­vadíssima de civisme, d'acti­tud cívica i de com­promís social relle­vant en pro que, per una banda, la ciu­ta­da­nia tin­gui la dar­rera empara davant els pre­sump­tes abu­sos de l'admi­nis­tració i que, per altra banda, la sen­sació de trans­parència, pro­xi­mi­tat i eficiència de l'admi­nis­tració no siguin parau­les bui­des sinó que pren­guin cada cop més soli­desa. Mal­grat crítiques i segu­ra­ment difi­cul­tats, ser l'ava­la­dor de la resta de ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes és un repte que hem de valo­rar i agrair. Conei­xent la per­sona tri­ada ens sen­tim més segurs i ben defen­sats davant l'admi­nis­tració que, també sigui dit. cada dia actua amb més cura i per­ma­nent­ment intenta posar els meca­nis­mes per fer-ho millor.