PSC-PSOE

Josep Bor­rell, en un moment deter­mi­nat de la seva història política, va can­viar el seu car­net de mili­tant de la Fede­ració Soci­a­lista Madri­le­nya (FSM-PSOE) pel del Par­tit Soci­a­lista de Cata­lu­nya (PSC-PSOE). La baixa madri­le­nya i l'alta cata­lana va coin­ci­dir amb la seva incor­po­ració a les llis­tes elec­to­rals dels soci­a­lis­tes cata­lans i la seva intenció de pre­sen­tar-se com a can­di­dat a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat. Un fet que mai va pas­sar perquè tenia més con­tra­ris que no pas favo­ra­bles. Lla­vors, l'exmi­nis­tre, amb el car­net dels soci­a­lis­tes cata­lans a la mà, va mani­fes­tar que el PSC era una bassa d'oli com­pa­rat amb la FSM. Des de sem­pre, els con­gres­sos de la FSM han estat els més soro­llo­sos de la història del soci­a­lisme espa­nyol. Cal revi­sar bio­gra­fies de per­so­nat­ges que podrien anar des de l'històric Largo Caba­llero fins a Leguina, Bar­ranco, etc. per ado­nar-se que des de fa anys han con­vis­cut amb la polèmica. En el PSC, les pro­ces­sons sem­pre han anat per dins fins al punt d'apa­ren­tar la bassa d'oli que comen­tava l'expre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu quan com­pa­rava les dues orga­nit­za­ci­ons.

No és gens d'estrany que Miquel Iceta hagi tor­nat del seu viatge d'ahir a Madrid amb la mateixa intenció que va anar-hi. Man­te­nir la volun­tat de diàleg i de refer ponts entre el PSC i el PSOE. Un matri­moni de con­veniència que difícil­ment mai es tren­carà ni la sang arri­barà al riu. Tots dos junts tenen més avan­tat­ges que no pas incon­ve­ni­ents. El PSOE sap que, sí no gua­nya a Cata­lu­nya, difícil­ment podrà gua­nyar a la resta d'Espa­nya. Les majo­ries abso­lu­tes espa­nyo­les les ha acon­se­guit en bona part amb els tri­omfs dels soci­a­lis­tes cata­lans. Els soci­a­lis­tes cata­lans han pas­sat els millors anys de la seva vida anant de bra­cet del PSOE. Com era pre­vi­si­ble, res s'ha tren­cat perquè el PSC hagi desobeït la direcció pro­vi­si­o­nal del PSOE en votar en con­tra de Rajoy.