Maig. Macron i Sánchez

Tema resolt, encara que pre­vi­si­ble, sobre qui gover­narà França i de retruc Europa amb permís d'Angela Merkel. Macron faci­lita la res­pi­ració dels euro­peis­tes, que pre­ci­sa­ment avui cele­bren el Dia d'Europa. Macron tindrà com a pri­mer mal­de­cap posar ordre en les legis­la­ti­ves del mes vinent per poder tirar enda­vant les seves pro­me­ses elec­to­rals. Apa­rent­ment resolta la prin­ci­pal pre­o­cu­pació a França. Ara mateix la difi­cul­tat per resol­dre a Europa és Espa­nya. Cal fer un cop d'ull als pres­su­pos­tos d'aquest any 2017 per veure les difi­cul­tats que ha tin­gut el govern per pas­sar el pri­mer tràmit par­la­men­tari in extre­mis amb el suport del PNB. La pri­mera des­pesa espa­nyola són les pen­si­ons; la segona des­pesa, l'obli­gació de retor­nar el deute a Europa. Pagar deu­tes abans que fer front a con­cep­tes bàsics com ara la sani­tat, l'ense­nya­ment... Un fet que situa Espa­nya com un país econòmica­ment endeu­tat pel pas­sat, mal­grat l'aug­ment del crei­xe­ment i que baixi l'atur.

Política­ment, les mira­res estan posa­des en el PSOE. Ignoro qui gua­nyarà la pica­ba­ra­lla entre Pedro Sánchez i Susana Díaz del dia 21. La militància soci­a­lista sem­bla can­sada de Felipe González, dels íbex, de Rubal­caba, de Zapa­tero; és a dir, dels de “tota la vida”, dels esta­blerts. Aquesta situ­ació enfor­teix Pedro Sánchez, que després de les der­ro­tes elec­to­rals i de la seva fallida sessió d'inves­ti­dura és ben curiós que dona un aire fresc i de reno­vació; unes eines que, sal­vant totes les distàncies i dife­ren­cies, està fent ser­vir Emma­nuel Macron a França, on va saber en el seu moment allu­nyar-se tant com va poder dels seus amics soci­a­lis­tes. Ningú des­carta que Pedro Sánchez tard o d'hora acabi fent el mateix veient que els par­tits majo­ri­ta­ris estan direc­ta­ment en cai­guda lliure.