Proporcions d'altres temps

Només l'1% dels bat­lles dels pri­mers ajun­ta­ments democràtics, després de les elec­ci­ons locals del 79, eren dones, i unes quan­tes més ocu­pa­ven regi­do­ries al seu muni­cipi, però no pas­sa­ven del 4%. Eren uns altres temps. Però tot i que han pas­sat trenta anys, la pro­porció de repre­sen­tació en l'esce­nari polític entre homes i dones no ha can­viat tant com se suposa que ho hau­ria d'haver fet si es com­para amb altres àmbits. Així, les alcal­des­ses cata­la­nes són ara el 12,5% del total, men­tre que les regi­do­ries són ocu­pa­des en un 31% per dones. Són dades que l'exdi­pu­tada d'ICV-EUiA Dolors Comas va apor­tar en la pre­sen­tació de l'home­natge a Amparo Ara­que, la pri­mera regi­dora que va tenir Alta­fu­lla i, per tant, part d'aquell 4% de regi­do­res.

Era la número dos d'Entesa Muni­ci­pal d'Alta­fu­lla, a qui van atri­buir la car­tera del que ales­ho­res es deia bene­ficència, que més enda­vant hem cone­gut com a ser­veis soci­als i que ara muta de nom a través de la con­se­lle­ria que té cura d'aquests assump­tes aca­bar dient-se Acció Social. Es digui com es digui, el nom no fa la cosa, però la cosa era molt dife­rent a prin­cipi dels anys 80. Els ser­veis soci­als con­sis­tien, als muni­ci­pis com Alta­fu­lla, a ator­gar vals bes­can­vi­a­bles per medi­ca­ments o bé finançar el tra­jecte de tren i un entrepà a qui no podia per­me­tre-s'ho. Però tot sovint anava més enllà. Paquita Ara­que va deta­llar ahir la manera com va aju­dar una família amb una cri­a­tura que va tru­car a la porta del seu domi­cili par­ti­cu­lar perquè no tenien diners: «L'Ajun­ta­ment ja era tan­cat i de totes mane­res segu­ra­ment no hauríem pogut fer res», de manera que va assu­mir el cas com a par­ti­cu­lar. Cons­ta­tava, així, que l'acció social que es feia ales­ho­res poc té a veure amb la manera com és ara. De fet, Ara­que va dir que les regi­do­ries ni tan sols dis­po­sa­ven d'ofi­cina, de manera que la pape­rassa s'havia de fer a casa o a la feina. Tot ple­gat «era una mica pri­mi­tiu», adme­tia Ara­que durant l'home­natge al saló de plens de la casa muni­ci­pal. Però el seu camí polític es va aca­bar un cop fina­litza a la legis­la­tura. El que movia els pri­mers governs, inten­tar tirar enda­vant el que durant qua­ranta anys va estar en un punt mort, o ine­xis­tent, ja no va tro­bar-ho ens els següents, va voler dir. I és que «és en els moments de grans con­vul­si­ons polítiques quan es con­cen­tra la incor­po­ració del dret de les dones a ser esco­lli­des», apun­tava Dolors Comas. Caldrà espe­rar veure, doncs, la manera com afec­ten els últims esde­ve­ni­ments polítics del país a les xifres del 31% de regi­do­ries i del 12,5% d'alcal­dies que estan en mans de dones.