Prada situa enguany el focus en el cinquantenari i la fi de l’etapa autonòmica
La 49a Universitat Catalana d’Estiu obre dijous disposada a analitzar el futur estatus polític del país
La proximitat a l’1-O reduirà la presència institucional
Tot i les dificultats econòmiques que han esdevingut una constant en els últims temps, la Universitat Catalana d’Estiu tampoc faltarà enguany a una cita estival que arriba a la 49a edició a Prada (Conflent), i que arrenca dijous clarament marcada per la proximitat al referèndum de l’1-O. Això mateix, i els recents canvis introduïts en el govern, fa que els organitzadors reconeguin que han tingut “dificultats per tancar el programa”, com a mínim pel que fa a la clàssica presència política i institucional que enguany es veurà un pèl reduïda, i que no descartin més modificacions d’última hora.
“Estem implicadíssims en el procés i estarem atents al toc a sometent que hi haurà a partir del 15 d’agost, que tindrà mobilitzada la societat civil i la classe política fins a l’1 d’octubre”, apuntava el rector, Jordi Casassas, en la presentació. “Haurem de tenir una cintura especial per acomodar-nos a les exigències del guió”, reblava. Tot plegat, sense oblidar que la cita té una dimensió que aplega tots els Països Catalans, la qual es vol fer “cada vegada més important”, que segons ell no canviarà tant si Catalunya acaba sent independent com si no. “Si triomfés el procés la UCE seria una de les plataformes fora de l’Estat espanyol que permetria mantenir viu el lligam entre els territoris, i si no, allà hi seguirà havent un lloc amb una trajectòria que permetrà respirar una vegada a l’any”, analitza Casassas.
Fora de la pulsió del procés, que sens dubte presidirà enguany la cita, la UCE vol començar a preparar el terreny ja per al cinquantenari de l’any vinent, i per això, tot fent un paral·lelisme amb el Congrés de Cultura Catalana que fa 40 anys va ser un fòrum d’idees per a la transició a la democràcia, ara voldria ser-ne un equivalent, vista l’opció d’un imminent canvi d’estatus polític. D’aquí que s’hagi suggerit a totes les seccions que configuren la UCE que dediquin una part dels continguts de cada curs a fer una reflexió en la disciplina que faci balanç de l’etapa autonòmica, i veure quins reptes s’hi plantegen en un futur immediat. L’objectiu, amb això, és recopilar totes les idees en un petit volum que es presentaria l’any vinent amb motiu de la 50a edició.
Més enllà, Casassa reivindica “l’alt nivell acadèmic” de la universitat d’estiu, que “no és un aplec patriòtic o folklòric”. Enguany, així, hi haurà novament una “oferta salvatge” amb 465 hores d’activitats, entre desenes de cursos, tallers, conferències, debats o actes lúdics. Amb un pressupost “ajustat” de 355.000 euros, similar al d’anys anteriors, s’hi esperen prop de mig miler d’alumnes i un centenar de professors.
Premi Canigó a Lluís Llach, per començar
Tot i que dimecres ja hi ha actes preliminars, el conseller de la Presidència, Jordi Turull, presidirà dijous la inauguració de la UCE 2017, que dedicarà un homenatge pòstum a dos històrics de la cita, Pere Verdaguer i Llorenç Planes. La jornada tindrà el plat fort a la tarda amb l’entrega del Premi Canigó al cantautor i diputat de JxSí Lluís Llach, just després que es faci una evocació dels presidents de la Mancomunitat, Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. En la mateixa línia, el dia 22 es recordaran els 125 anys de les Bases de Manresa. Aquests dies hi haurà homenatges a la poetessa Maria-Mercè Marçal i l’escriptor Joan Fuster en els 25 anys de la seva mort (amb la presència del conseller de Cultura, Lluís Puig). També es debatrà sobre el procés amb diputats independentistes, i amb els presidents de l’ANC i Òmnium, i es parlarà de separació de poders amb politòlegs i juristes. El rector de la Universitat de Glasgow hi posarà el toc internacional, i la consellera de Governació, Meritxell Borràs, presidirà la cloenda el dia 23.