Els ciutadans del Kurdistan iraquià voten en massa per la seva independència

La regió autònoma del Kur­dis­tan va cele­brar ahir elec­ci­ons per deci­dir la seva inde­pendència. Les urnes van res­tar ober­tes entre les vuit del matí i les vuit del ves­pre a tota la regió i en altres ter­ri­to­ris dis­pu­tats, actu­al­ment sota con­trol d’Irbil. Segons càlculs ofi­ci­als, un 78% dels més de cinc mili­ons de ciu­ta­dans van votar. A l’hora de tan­car aquesta edició encara es recomp­ta­ven els vots, però els líders kurds augu­ra­ven un resul­tat posi­tiu.

“Feli­cito la gent de la regió del Kur­dis­tan. Feli­cito les famílies hono­ra­bles dels màrtirs peix­mer­gues. Avui és un dia històric”, va exal­tar el minis­tre kurd Quad Tala­ban. “Avui entrem en la pri­mera fase d’un llarg procés”, va dir. Però a Bag­dad el punt de vista és molt dife­rent: el vice­pre­si­dent Nuri al-Maliki va equi­pa­rar el referèndum amb “una decla­ració de guerra”. Mowaf­fak al-Rubai, par­la­men­tari ira­quià, va com­pa­rar el govern d’Irbil amb Israel, argu­men­tant que “les seves acci­ons duran ines­ta­bi­li­tat a la regió durant anys”.

La jor­nada elec­to­ral es va desen­vo­lu­par amb rela­tiva tran­quil·litat tot i l’ele­vada presència de for­ces de segu­re­tat en zones fron­te­re­res amb l’Iraq, com a la ciu­tat de Kirkuk, on les auto­ri­tats polítiques van inten­tar nor­ma­lit­zar la situ­ació: el gover­na­dor kurd Naj­mal­din Karim va votar amb el líder del prin­ci­pal par­tit turc­man. A mitja tarda, el govern de Bag­dad va orde­nar el des­ple­ga­ment de tro­pes per “pro­te­gir la ciu­ta­da­nia” en diver­ses àrees dis­pu­ta­des, entre les quals Kha­naqin, Sin­jar i, per des­comp­tat, Kirkuk. Karim va exi­gir calma entre els ciu­ta­dans, als quals va dema­nar que no sor­tis­sin al car­rer a cele­brar-ho amb armes.

Una ele­vada xifra d’obser­va­dors estran­gers va moni­to­rar el procés de votació per asse­gu­rar-ne la trans­parència, inclo­ent-hi una dele­gació del Par­la­ment britànic. Dis­sabte, els kurds resi­dents a l’estran­ger van començar a votar electrònica­ment –un 98% a favor de la inde­pendència, segons algu­nes esti­ma­ci­ons–. Els líders de Komal i Gor­ran, els dos prin­ci­pals par­tits polítics kurds que s’havien opo­sat a la cele­bració pre­ma­tura del referèndum, també van votar, enco­rat­jant els seus segui­dors a pren­dre la mateixa decisió. La votació va ser espe­ci­al­ment emo­tiva a la loca­li­tat de Halabja, una de les prin­ci­pals vícti­mes del geno­cidi ètnic orques­trat pel règim de Sad­dam Hus­sein a final dels vui­tanta. “Espe­rem que amb aquest procés de referèndum es puguin curar les feri­des”, va comen­tar un dels votants.

Ame­na­ces

El referèndum va ser cri­ti­cat dura­ment a Tur­quia, on la majo­ria de líders polítics i mit­jans s’hi van opo­sar. El govern turc ha amenaçat de tan­car la fron­tera i con­ge­lar les expor­ta­ci­ons, en par­ti­cu­lar el petroli pro­ce­dent de Kirkuk. El pre­si­dent turc, Recep Tayyip Erdo­gan, va ser clar: “Nosal­tres tenim la vàlvula [de l’ole­o­ducte]. Si la tan­quem, per a qui dre­na­ran?, a qui ven­dran el petroli?” Ankara ha ani­mat els governs de l’Iran i l’Iraq a pren­dre “mesu­res coor­di­na­des”, és a dir, san­ci­ons diplomàtiques i comer­ci­als. Després d’una votació al Par­la­ment ira­quià, Bag­dad va exi­gir al Kur­dis­tan l’entrega de totes les dua­nes, els aero­ports i els camps petro­li­ers.

Tot i que el pri­mer minis­tre turc, Binali Yil­di­rim, va des­car­tar la pos­si­bi­li­tat de mani­o­bres mili­tars, el minis­tre d’Afers Estran­gers, Mevlüt Çavu­so­glu, va comen­tar que l’exèrcit inter­vin­dria en cas que els turc­mans de la regió del Kur­dis­tan fos­sin ata­cats. El pri­mer minis­tre kurd, Nec­hir­van Bar­zani, va inten­tar rela­xar la situ­ació. “No ame­na­cem la segu­re­tat naci­o­nal de Tur­quia ni ho farem, ni tam­poc inter­vin­drem en els afers turcs. Volem ser un bon país veí.” Bar­zani hi va afe­gir que el llen­guatge agres­siu pro­vi­nent de Bag­dad recorda les ame­na­ces del règim de Sad­dam.