El peó del fiscal general

El dia que va pren­dre pos­sessió com a fis­cal supe­rior de Cata­lu­nya, l’ales­ho­res fis­cal gene­ral de l’Estat, Edu­ardo Tor­res-Dulce, li tei­xia a mida el ves­tit. “No es pot ser fis­cal a Cata­lu­nya sense tenir pre­sent la idea naci­o­nal d’Espa­nya”, li va dir. Romero de Tejada assu­mia el càrrec per anti­gui­tat, sense haver bri­llat durant la seva tra­jectòria pro­fes­si­o­nal prèvia. Aquell juliol del 2013 era difícil pre­veure l’abast del procés ni el paper que tin­dria reser­vat la fis­ca­lia per fre­nar-lo. Però Tor­res-Dulce (que després va dimi­tir per dis­crepàncies amb el govern de Mari­ano Rajoy, inclo­ent-hi la pre­sen­tació de la que­re­lla con­tra Artur Mas i els altres con­dem­nats pel 9-N) el rebia amb un mis­satge pre­mo­ni­tori.

Com a peó d’un òrgan jeràrquic, les que­re­lles que ha sig­nat li han arri­bat escri­tes des de Madrid. Ni tan sols les dis­crepàncies dels fis­cals cata­lans sobre la base legal de les acu­sa­ci­ons del 9-N van impe­dir que avancés. Allò va mar­car un punt de no retorn situ­ant el TSJC en un dels màxims fronts per inten­tar atu­rar l’ano­me­nada revo­lució dels som­riu­res, des­bros­sant els via­ranys judi­ci­als per a les cau­ses actu­als dels afo­rats cata­lans: els mem­bres sobi­ra­nis­tes de la mesa del Par­la­ment i el govern, amb Car­les Puig­de­mont al cap­da­vant.

Romero de Tejada (Bar­ce­lona, 1948) va relle­var en el càrrec Martín Rodríguez Sol. El seu pre­de­ces­sor va sor­tir del càrrec després d’ava­lar públi­ca­ment la legi­ti­mi­tat de la cele­bració d’una con­sulta tot i adver­tir que no exis­tia un marc legal per a la cele­bració d’un referèndum. Con­si­de­rat con­ser­va­dor, Romero de Tejada és mem­bre de l’Asso­ci­ació de Fis­cals, i no ha aixe­cat la veu davant la fis­ca­lia gene­ral de l’Estat. De fet, va situar el número tres del Minis­teri de l’Inte­rior al cap­da­vant de la coor­di­nació del dis­po­si­tiu judi­cial per atu­rar l’1-O, un movi­ment que ha gene­rat rebuig als Mos­sos d’Esqua­dra i que, segons la Gene­ra­li­tat, viola les com­petències esta­tutàries. També va sig­nar el reguit­zell d’ins­truc­ci­ons als Mos­sos d’Esqua­dra, la Guàrdia Civil, la Policía Naci­o­nal i la poli­cia local perquè impe­dei­xin l’1-O. Creu que la figura del fis­cal és un “balu­ard” per retor­nar la con­fiança en les ins­ti­tu­ci­ons. També sosté que no hi ha democràcia “sense res­pecte a l’orde­na­ment jurídic”.