Portes humanes

Con­tra la repressió, resistència i ima­gi­nació. I d’ima­gi­nació en poden impar­tir càtedra des de diven­dres pas­sat els veïns de Riu­daura (Gar­rotxa). Poca broma. Una part d’ells són els que han fre­nat un intent espe­cu­la­tiu de fracking al seu muni­cipi i han dut el debat sobre aquesta tècnica de pros­pecció petro­li­era i gasística fins al Par­la­ment. Aquests matei­xos veïns van deci­dir que a les por­tes i fines­tres de l’escola Lluís Cas­tells del poble els calia un bon man­te­ni­ment i van esco­llir el cap de set­mana de referèndum per treure-les totes. És clar, si no hi havia tan­ca­ments, algú s’havia de que­dar a cus­to­diar l’edi­fici. Per això, van apro­fi­tar el cap de set­mana per dur-hi a terme acti­vi­tats de manera con­ti­nu­ada i dor­mir-hi i, sobre­tot, per cele­brar el Dia inter­na­ci­o­nal de la Música.

Davant l’evidència de la manca de tan­ca­ments, ahir els veïns van haver de con­ver­tir-se, para­do­xal­ment, en por­tes huma­nes. M’explico. No és que fes­sin de por­tes, sinó que es van orga­nit­zar per dema­nar un docu­ment acre­di­ta­tiu a totes les per­so­nes que volien acce­dir a l’escola, on hi havia una única mesa, per votar. Riu­daura és petit i tot­hom es coneix, però, com que el cens era uni­ver­sal, molts olo­tins i alguns veïns de la Vall d’en Bas van anar a votar a l’escola Lluís Cas­tells, per evi­tar les llar­gues cues que els atemp­tats informàtics van pro­vo­car a les meses de la ciu­tat d’Olot. Volien detec­tar agents de la Guàrdia Civil o de la poli­cia esta­tal de paisà. En pre­gun­tar-los què pen­sa­ven fer si n’iden­ti­fi­ca­ven algun, un dels que feien de porta va con­tes­tar que, lògica­ment, farien un obs­ta­cle humà per no dei­xar-lo acce­dir a l’inte­rior, o per inten­tar posar-li difícil l’accés i la reti­rada.

Els pro­mo­tors de la festa de l’escola Lluís Cas­tells de Riu­daura van estar de sort, perquè, després de dos dies i mig d’ocu­pació cul­tu­ral i fes­tiva del cen­tre, van poder tor­nar a posar les por­tes i fines­tres. Tot net i endreçat. A punt per repren­dre avui l’acti­vi­tat edu­ca­tiva, amb el permís, és clar, de la situ­ació política del país. Feina feta, bona feina.