Invasió no subtil

Hi ha con­tes que fan somiar i con­tes que

no dei­xen dor­mir. Con­tes inven­tats i històries que millor que fos­sin un conte, però són reals, dolo­ro­sa­ment verídiques. La ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya va ser víctima diu­menge pas­sat de l’actu­ació poli­cial més bru­tal i humi­li­ant des del res­ta­bli­ment de la democràcia, i hau­ria pogut ser encara molt pit­jor si els màxims res­pon­sa­bles del dis­po­si­tiu des­ple­gat per repri­mir el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació no hagues­sin deci­dit aixe­car el peu de l’acce­le­ra­dor a par­tir de pri­mera hora de la tarda.

La llista de gai­rebé 900 per­so­nes lesi­o­na­des per la Policía Naci­o­nal i la Guàrdia Civil s’hau­ria mul­ti­pli­cat si l’acció repres­siva hagués con­ti­nuat amb tota la inten­si­tat fins a l’hora de tan­car els col·legis elec­to­rals com estava pre­vist en un pri­mer moment. És una evidència que la cru­esa de les imat­ges trans­me­ses pels mit­jans de comu­ni­cació i les xar­xes soci­als des de pri­mera hora del matí i les pri­me­res reac­ci­ons d’indig­nació, a Cata­lu­nya, Espa­nya i l’estran­ger, van obli­gar a can­viar el rumb del dis­po­si­tiu i a enfun­dar por­res i guar­dar esco­pe­tes de pilo­tes de goma.

Això és el que va pas­sar a par­tir de pri­mera hora de la tarda, quan els com­bois poli­ci­als que van pen­ti­nar Bar­ce­lona des de pri­mera hora del matí es van atu­rar en espera de noves ordres, que, quan els van arri­bar, van ser amb el mana­ment de reti­rar-se. Tot i la com­pa­rei­xença d’Enric Millo a mig matí en què va ava­lar l’actu­ació poli­cial, el cert és que els coman­da­ments del dis­po­si­tiu de seguida es van mos­trar incòmodes per la bru­ta­li­tat de les imat­ges. Cap a les onze del matí van aparèixer els pri­mers dub­tes, però les càrre­gues es van man­te­nir fins a pri­mera hora de la tarda. La de la una de la tarda és, per exem­ple, una de les últi­mes acci­ons, i també de les més vio­len­tes, quan un esco­pe­ter de la Policía Naci­o­nal va treure l’arma per la fines­tra d’un furgó, a l’avin­guda Foix de Sarrià de Bar­ce­lona, i va dis­pa­rar, sense pro­jec­til, apun­tant con­tra els ciu­ta­dans que hi havia con­cen­trats davant l’escola Orlan­dai.

L’ordre de parar va arri­bar només a la Policía Naci­o­nal, ja que els diver­sos des­ta­ca­ments de guàrdies civils des­ple­gats pel ter­ri­tori van con­ti­nuar amb la per­se­cució de votants i urnes entrada la tarda. A Sant Celoni, s’hi van pre­sen­tar a quarts de sis, men­tre que al muni­cipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra, la columna de guàrdies civils hi va fer entrada a quarts de cinc. Tot i que el coman­da­ment del dis­po­si­tiu tenia com a màxim res­pon­sa­ble el coro­nel gene­ral de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, el cert és que les ordres que els van arri­bar a un cos i a l’altre no van ser les matei­xes.

En el dis­seny del dis­po­si­tiu, poli­cies i guàrdies civils tenien assig­nats àmbits d’actu­ació dife­rents. El Cuerpo Naci­o­nal de Policía es va des­ple­gar a les grans ciu­tats del país, amb una espe­cial dedi­cació a la ciu­tat de Bar­ce­lona, on es va actuar sobre 26 punts de votació, men­tre que la Guàrdia Civil es va des­ple­gar a l’àmbit rural i va entrar en pobles molt petits.

Les ordres dona­des al dis­po­si­tiu poli­cial con­sis­tien a inu­ti­lit­zar els col·legis elec­to­rals fent ús de la força si era neces­sari. El que és evi­dent és que, en els pri­mers moments, els agents des­ple­gats pels diver­sos punts del país van que­dar sor­pre­sos i també des­bor­dats per la gran quan­ti­tat de gent con­cen­trada amb acti­tud pacífica i resis­tent davant dels col·legis elec­to­rals.

La mura­lla humana que es van tro­bar poli­cies i guàrdies civils va fer aflo­rar dub­tes sobre com havien d’actuar, com havien d’apli­car el prin­cipi de pro­por­ci­o­na­li­tat que ha de guiar sem­pre l’acció poli­cial i com havien de com­plir el mana­ment de la jut­gessa que dema­nava no alte­rar la nor­mal con­vivència. En aquest sen­tit, un coman­da­ment poli­cial de la ciu­tat de Girona des­plaçat al col·legi Verd va expres­sar els seus dub­tes, a través del sis­tema de comu­ni­cació intern, sobre la pos­si­bi­li­tat d’entrar al cen­tre davant de tanta gent, men­tre que, a Bar­ce­lona, el dis­po­si­tiu des­ple­gat davant del col·legi Ramon Llull també va tenir molts dub­tes sobre com havia de pro­ce­dir. En aquesta escola del car­rer Con­sell de Cent de Bar­ce­lona, amb cen­te­nars de per­so­nes con­cen­tra­des a l’entrada del recinte, votants i poli­cies van estar cara a cara durant mitja hora, en molts moments en silenci, des de l’arri­bada del des­ta­ca­ment –a quarts de nou– fins que es van pro­duir les pri­me­res càrre­gues. Una gra­vació pen­jada a la xarxa Peris­cope, de Romina Peñate, mos­tra com, durant aquesta estona llarga, la poli­cia dubta de la manera com ha d’actuar i final­ment, i per les ordres rebu­des, s’entra per la força.

L’actu­ació poli­cial en aquest punt de la ciu­tat de Bar­ce­lona va ser espe­ci­al­ment dura, perquè, després de col­pe­jar tot tipus de ciu­ta­dans, també gent gran, de vio­len­tar l’entrada de l’escola i d’endur-se les urnes, el dis­po­si­tiu en reti­rada va aca­bar car­re­gant amb les por­res con­tra un grup de ciu­ta­dans que van seure a terra, al car­rer Sar­de­nya, i dis­pa­rant bales de goma. En aquest punt és on es va lesi­o­nar un home a l’ull amb una pilota dis­pa­rada a molt poca distància. Per l’ús d’aquesta munició anti­dis­tur­bis, que el Par­la­ment de Cata­lu­nya va pro­hi­bir arran del cas Ester Quin­tana, diu­menge també van resul­tar feri­des altres per­so­nes.

L’escola Ramon Llull és una de les que figu­ra­ven en el pla d’assalt poli­cial de pri­mera hora del matí. El Minis­teri de l’Inte­rior sosté que la Policía Naci­o­nal i la Guàrdia Civil van actuar en cons­ta­tar la inacció dels Mos­sos d’Esqua­dra, però el cert és que la poli­cia de la Gene­ra­li­tat es va pre­sen­tar a pri­mera hora del matí al col·legi de Sant Vicenç dels Horts, on votava Oriol Jun­que­ras, i al cap del dia va fer tan­car 500 dels gai­rebé 600 col·legis elec­to­rals on van actuar les for­ces poli­ci­als.

La pri­mera onada d’atacs poli­ci­als, a quarts de nou del matí, va ser la més pla­ni­fi­cada i també la més con­tun­dent. Vol­gu­da­ment es va voler que el pri­mer cla­te­llot poli­cial al referèndum fos en punts emblemàtics per des­mo­bi­lit­zar i trans­me­tre el mis­satge que la votació havia estat des­man­te­llada. De manera simultània, efec­tius de la Policía Naci­o­nal i la Guàrdia Civil van col­pe­jar els col·legis elec­to­rals on havien de votar Car­les Puig­de­mont, Carme For­ca­dell, Artur Mas i Josep Lluís Sal­vadó.

Un cop els agents van rebre l’ordre de l’assalt, va que­dar clar que l’ús de la força no seria con­tin­gut, més aviat al con­trari. En mol­tes de les càrre­gues poli­ci­als de les quals es va reco­llir tes­ti­moni gràfic es veuen acci­ons poli­ci­als il·legals, com l’ús de por­res per col­pe­jar el cap de les per­so­nes i el llançament de pilo­tes de goma a molt curta distància i apun­tant direc­ta­ment a les per­so­nes.

Una de les acci­ons més vio­len­tes la va pro­ta­go­nit­zar un vehi­cle de la Guàrdia Civil que va fer la intenció d’enves­tir dos mani­fes­tants que s’hi havien posat davant de manera pacífica, a Sant Car­les de la Ràpita, per bar­rar-los el pas. Aquest com­boi va aca­bar ape­dre­gat pels veïns i la imatge ha estat uti­lit­zada pel Minis­teri de l’Inte­rior per argu­men­tar que les agres­si­ons les van rebre els agents i no la gent que volia votar.

En el con­junt de les imat­ges que el minis­teri ha difós amb aquesta intenció, no hi apa­reix la d’un home de Sant Esteve Ses­ro­vi­res que en aquest cas sí que es va com­por­tar de manera vio­lenta amb un agent de la Guàrdia Civil que era a terra. Aquest home va ser detin­gut, però, sor­pre­nent­ment, ahir encara no havia pas­sat a dis­po­sició judi­cial del jut­jat de Mar­to­rell, on per­to­ca­ria.

El des­ple­ga­ment de la poli­cia espa­nyola va ser ine­xis­tent al nord del país, des de la Gar­rotxa fins a la Val d’Aran. Van evi­tar també Osona i el Bar­ce­lonès nord. A Bar­ce­lona, van pas­sar de llarg dis­tric­tes com­ba­tius com el Poble­nou, Gràcia i Sants, i van escom­brar l’Eixam­ple, Sarrià i Nou Bar­ris. Aquí, a l’escola Tomàs Moro, els votants van donar una lliçó. Van rebre la poli­cia asse­guts a terra, en silenci i amb les mans enlaire. Quan van mar­xar, una voluntària va anun­ciar que havien sal­vat els vots donant als agents una urna amb pape­re­tes en blanc. Entre aplau­di­ments es va repren­dre la votació. Enginy con­tra por­res.