opinió
El nostre deute històric
El dia que la Fatarella i les institucions honorin les víctimes dels Fets es tancarà la ferida que es va obrir el gener del 1937
La nostra percepció de tot el que ens envolta està condicionada per la pròpia formació, la qual ha tingut la influència de l'educació que hem rebut entre la família i de l'ensenyament al qual hem tingut accés. També notem la força moral de la religió que ens és més propera. Paral·lelament, també hi tenen el seu pes les notícies que ens arriben i l'opinió de les persones amb les quals ens relacionem. Amb tots aquests precedents, resulta fàcil entendre que cada persona pugui tenir la seva opinió, fins i tot sobre els esdeveniments del passat que han condicionat la nostra realitat actual.
Quan es parla de la Guerra del 36, resulta fàcil escoltar opinions coincidents entre els historiadors, els periodistes i els estudiosos no sotmesos a determinades ideologies; tanmateix, es fa difícil trobar una clara percepció d'aquell succés entre les persones que no s'han preocupat per accedir a una informació bàsica sobre el tema.
Les persones de la meva generació, nascudes durant la postguerra, vam ser objectes del pes propagandístic i de la desinformació pròpia del règim totalitari franquista, una divulgació esbiaixada de la història que només podíem contrastar amb l'opinió d'unes poques persones que van saber mantenir les idees clares. Realment, quaranta anys de torçada publicitat política van acabar fent doblegar el pensament de moltes persones, més quan el règim tenia com a gran aliada una Església Catòlica que predicava en favor de la dictadura que afavoria els seus interessos més mesquins. De la mateixa manera que l'esclat i el desenvolupament de la guerra només es pot entendre des de l'estudi rigorós o atenent el mestratge dels entesos, diversos episodis cabdals de la guerra com ara els Fets de la Fatarella poden tardar molt de temps a ser assumits en la seva autèntica dimensió.
Ara per ara ningú dubta que els Fets van constituir l'esdeveniment més dramàtic que mai hagi viscut la Fatarella. La mort de trenta-dues persones en mans dels faistes, la consegüent desestructuració de moltes famílies i el dol generalitzat entre la població van ser la principal causa del posterior empobriment econòmic i moral d'un poble caracteritzat fins aleshores per la seva empenta i capacitat de treball.
Aquella gran tragèdia avui encara és ben present en la memòria col·lectiva, sobretot entre els descendents dels fatarellencs assassinats. És cert que des del vessant econòmic els Fets es van superar a base de treball i temps, però jurídicament i moral la qüestió no està resolta. En els dies posteriors als Fets, els cercles anarquistes més interessats a dissimular la seva infàmia qualificaven els pagesos assassinats de contraris al legítim govern de la República. Després, pel govern de Franco els Fets van ser tractats com el producte de la lluita entre pagesos de dretes i d'esquerres. Sortosament, els estudis històrics més rigorosos esdevinguts ja en període democràtic ens han donat l'autèntica dimensió d'aquell esdeveniment fatal. Però, malauradament, no hi ha hagut mai fins ara un pronunciament oficial sobre aquesta emotiva qüestió.
A partir de les variades interpretacions que ens han arribat al llarg del temps, algunes de les quals ben interessades, resulta fàcil entendre que moltes persones tinguin un autèntic garbuix mental sobre els Fets, un embolic que és més gran si no s'han posat al dia els coneixements de manera rigorosa.
En tot cas, entre un ampli sector del poble de la Fatarella hi ha el convenciment que el tema dels Fets està per tancar des dels punts de vista jurídic, polític i emocional. A hores d'ara no he trobat ningú que es decanti per obrir un front judicial que deixi clara la bonhomia i la integritat dels pagesos assassinats, però sí que són majoria els que voldrien veure com les institucions es pronuncien oficialment sobre aquest delicat assumpte. Contràriament, també existeix un notable nombre de persones que voldrien no parlar d'aquest tema, ja sigui per sentir-se part relacionada amb els faistes, per estar d'acord amb les versions oficials predemocràtiques, per simple comoditat o perquè pensen que, si no se'n parla, els pot donar la falsa sensació que els Fets de la Fatarella no haguessin succeït.
Per molt greu que ens sàpiga, la iniciativa d'honorar els pagesos assassinats durant els Fets xoca amb els interessos dels polítics acomodaticis, acostumats a no entrar en afers que no els suposin rèdits electorals immediats; tampoc algunes entitats associatives o culturals estan per la feina de reivindicar memòries. A nivell particular, ja fa anys que demano un pronunciament solemne per part de les nostres institucions, sense que de moment hagi rebut gaire cosa més que bones paraules. Una de les característiques de la nostra civilització és la de donar sepultura als morts, encara que massa sovint deixem sense dirimir alguns afers que acaben per enquistar-se en la memòria dels pobles. Tant si es vol com si no, els Fets de la Fatarella estan moralment per resoldre i som moltes les persones que voldríem saldar aquest deute històric. És cert que podem ajornar eternament la solució, però també és veritat que sense fer les paus amb la memòria dels assassinats difícilment podrem viure en pau. I, ja se sap: quan no es passa comptes amb el passat en afers com els del Fets, són els avantpassats els qui condicionen l'esdevenidor, a causa del fet que els morts reclamen en silenci la seva dignitat.
Per acabar, manifesto el meu convenciment que només a partir del dia que tot el poble de la Fatarella i les nostres institucions participem en un acte d'honorança a les víctimes dels Fets de la Fatarella tancarem definitivament la ferida que s'obrí aquell desgraciat final de gener del 1937. A partir d'aleshores, ja amb la consciència tranquil·la i emocionalment ben armats, podrem obrir de bat a bat les portes del futur, un avenir que encararem amb l'esperit en pau i lliures de deutes.