Política

Llum verd de l’SPD a una negociació oberta amb Merkel

Els socialdemòcrates alemanys avancen resignats cap a una altra gran coalició

Schulz és reelegit cap del partit

Mar­tin Schulz va ser ree­le­git ahir cap del Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD) amb el 81,9% dels vots, després de pro­nun­ciar el dis­curs més euro­pe­ista pos­si­ble i d’obte­nir l’aval del congrés fede­ral de la for­mació a ence­tar con­ver­ses “ober­tes” amb Merkel.

Va haver de pro­me­tre rei­te­ra­da­ment que no hi haurà “auto­ma­tis­mes” a favor d’una nova gran coa­lició o de donar suport a un govern en mino­ria lide­rat per la can­ce­llera. Va der­ro­tar així l’opo­sició interna, repre­sen­tada per les joven­tuts soci­al­demòcra­tes, que volien evi­tar una nova aliança de govern amb el bloc con­ser­va­dor de la can­ce­llera, cau­sant segons ells de la der­rota històrica de l’SPD a les gene­rals del 24 de setem­bre.

“Llui­taré per avançar cap a uns estats units d’Europa fins al 2025”, va dir Schulz, expre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu, en el moment més apas­si­o­nat del seu dis­curs. Amb aquest posi­ci­o­na­ment i la insistència que no hi haurà “auto­ma­tis­mes”, sinó defensa del pro­grama soci­al­demòcrata com a base nego­ci­a­dora, Schulz va esqui­var el tràngol més difícil de la seva car­rera política. Una der­rota en el pri­mer punt del congrés hau­ria repre­sen­tat el seu comiat com a líder del par­tit. El 81,9% és un resul­tat res­pec­ta­ble i, sens dubte, més rea­lista que el 100% simbòlic amb què va arri­bar al càrrec, al març, quan es creia que podia der­ro­tar Merkel.

En qüestió de set­ma­nes, Schulz ha pas­sat de rebut­jar una altra coa­lició a dema­nar el vis­ti­plau per dia­lo­gar amb Merkel. Ha estat una meta­mor­fosi com­plexa, sigui quin sigui el resul­tat final de les con­ver­ses. Si enceta la nego­ci­ació però el diàleg es trenca –com va pas­sar amb els intents de Merkel d’aliar-se amb els verds i els libe­rals–, se’l rela­ci­o­narà amb un fracàs en la recerca de la gover­na­bi­li­tat que neces­sita Ale­ma­nya. I si acaba sig­nant aquesta gran coa­lició, haurà fet exac­ta­ment el con­trari del que va pro­me­tre en cam­pa­nya i la mateixa nit elec­to­ral, quan va pro­cla­mar que l’SPD pas­sa­ria a “rege­ne­rar-se” a l’opo­sició.

Schulz ha hagut de pas­sar d’un “no” ini­cial a un “pot­ser” amb l’argu­ment que només així es pot garan­tir el suport ale­many a l’Europa nova que vol Macron. Aquest suport no és del tot ben vist en el con­junt de la soci­al­de­mocràcia, on es recorda que la reforma de la zona euro que vol Macron no encaixa exac­ta­ment amb els seus valors de par­tit. Però tant Schulz com el minis­tre d’Exte­ri­ors, Sig­mar Gabriel, expre­si­dent de l’SPD i encara vice­can­ce­ller, defen­sen Macron com a sor­tida per a Europa i per a ells matei­xos.

A les inter­ven­ci­ons del congrés es van sen­tir acu­dits, com ara el del repre­sen­tant de l’ala esquer­rana Ralf Steg­ner, per qui una gran coa­lició és, tex­tu­al­ment, com tenir micosi als peus. Les joven­tuts soci­al­demòcra­tes van repar­tir adhe­sius de “No-Gro-Ko” –no a la gran coa­lició–, en clara deso­bediència a Schulz, Gabriel i l’exmi­nis­tra de Tre­ball i ara cap del grup par­la­men­tari, Andrea Nah­les.

Al llum verd d’ahir han de seguir dues con­sul­tes més, si és que la nego­ci­ació arriba al final desit­jat per la can­ce­llera. En cas que, després de les pri­me­res con­ver­ses amb Merkel, es vegi un camí sòlid per a una gran coa­lició, se sot­metrà de nou al vot d’un congrés extra­or­di­nari. I si després s’arriba a un pacte de coa­lició, es con­vo­carà una con­sulta entre tota la militància abans de sig­nar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia