Schulz anuncia un nou acord de gran coalició que posa fi a l’austeritat

La nego­ci­ació per for­mar una gran coa­lició de govern amb el lide­ratge d’Angela Merkel va donar ahir al soci­al­demòcrata Mar­tin Schulz una de les ale­gries que neces­si­tava per poder pre­su­mir d’haver posat el seu segell al con­junt: el nou pacte de govern mar­carà el que ano­mena “la fi de l’aus­te­ri­tat”, amb més inver­si­ons tant a escala naci­o­nal com dins la zona euro. Schulz, defen­sor de la línia del pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, va anun­ciar l’acord en aquest apar­tat a través d’un tuit, enmig de la pròrroga que es van donar els nego­ci­a­dors per con­ti­nuar lli­gant un pacte que ini­ci­al­ment havia d’estar enlles­tit diu­menge, però que ara s’espera que es pugui pre­sen­tar avui.

El bloc con­ser­va­dor de Merkel i el Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD) estan d’acord que “Ale­ma­nya només pot tenir un bon futur en una Europa forta”, expli­cava en el seu tuit Schulz, que ha con­ver­tit Macron en el seu mirall. En aquest canvi de posició –és a dir, fer marxa enrere pel que fa al seu rebuig ini­cial a una gran coa­lició–, hi va influir direc­ta­ment el pre­si­dent francès, ha afir­mat repe­ti­da­ment el líder soci­al­demòcrata ale­many. Cada cop que ha dema­nat suport al seu par­tit o a la militància en aquesta com­plexa nego­ci­ació amb Merkel, ha fet al·lusió a Macron i a les supo­sa­des “tru­ca­des” que li ha fet fins a convèncer-lo de la neces­si­tat de faci­li­tar un govern esta­ble com vol la can­ce­llera.

Macron no repre­senta l’ide­ari soci­al­demòcrata, ha admès Schulz. Teòrica­ment, és més a prop dels con­ser­va­dors de Merkel, tot i que la can­ce­llera, fins ara, s’ha mos­trat escèptica davant de pro­pos­tes com ara l’esta­bli­ment d’un pres­su­post comú per a la zona euro i la cre­ació d’un minis­tre de Finan­ces per al bloc de la divisa única. Merkel no es mos­tra tan entu­si­asta com Schulz res­pecte a Macron, encara que hi com­par­teixi la neces­si­tat de “revi­ta­lit­zar” l’eix fran­co­a­le­many, malmès enmig de l’estan­ca­ment polític a Berlín, qua­tre mesos després de les elec­ci­ons gene­rals del setem­bre pas­sat.

Schulz es va pen­jar ahir la meda­lla de Macron, un ele­ment que encaixa en el seu currículum com a expre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu, però que a les seves bases més aviat les deixa fre­des. El líder de l’SPD va sen­tir mur­mu­ris d’escep­ti­cisme l’última vegada que va fer referència a una tru­cada del seu amic francès. Va ser durant el congrés soci­al­demòcrata que va dema­nar el suport –“per res­pon­sa­bi­li­tat euro­pea”, indi­cava– al pre­a­cord de coa­lició con­sen­suat amb Merkel. És difícil que sedu­eixi ara els més de 440.000 afi­li­ats al par­tit que hau­ran de donar el vis­ti­plau al pacte resul­tant. Hi ha una forta opo­sició dins l’SPD a una nova gran coa­lició. Els cor­rents intens recla­men, més que senyals cap a Europa, la fi de la pre­ca­ri­e­tat labo­ral i una reforma que eli­mini la sani­tat pública clas­sista vigent.