Barra lliure

Tot­hom coin­ci­deix que és urgent que hi hagi un govern a Cata­lu­nya. Des de Cata­lu­nya i des de Madrid ho veuen impres­cin­di­ble per nor­ma­lit­zar la situ­ació. Tot­hom pre­gunta per què tot ple­gat està resul­tant tan difícil. Ara mateix el prin­ci­pal pro­blema és el calen­dari judi­cial. Aritmètica­ment, va gua­nyar el can­di­dat de JxCat, Car­les Puig­de­mont. Però està avi­sat i amenaçat que, en cas que torni a Cata­lu­nya, serà imme­di­a­ta­ment empre­so­nat. Amb l’aritmètica a la mà, Oriol Jun­que­ras també podria ser un can­di­dat via­ble, però és la presó. I el número dos de JxCat, Jordi Sànchez, també és a la presó. I els altres can­di­dats res­ten en silenci en espera d’esde­ve­ni­ments que des­en­ca­llin la situ­ació, com ara un acord de les for­ces inde­pen­den­tis­tes sobre el futur de Puig­de­mont.

Tot està pen­dent de la justícia, fins al punt que tot indica que res es mourà al Par­la­ment de Cata­lu­nya sobre el ple d’inves­ti­dura fins que no hagin decla­rat davant del Tri­bu­nal Suprem, entre d’altres, Marta Pas­cal, del PDe­CAT, i Marta Rovira, d’ERC, que ho faran dilluns vinent, per les seves pre­sump­tes rela­ci­ons amb l’orga­nit­zació de l’1 d’octu­bre. En mit­jans par­la­men­ta­ris s’ha començat a assu­mir que la inves­ti­dura va per a llarg. Que con­ti­nuarà el blo­queig i que el temps és mort. I encara més quan els lle­trats van escriure en el seu informe que el temps de la legis­la­tura no corre perquè no va haver-hi ni debat ni votació d’inves­ti­dura.

S’espera un mira­cle d’un acord per a la inves­ti­dura, com va pas­sar l’any 2015, quan en el dar­rer minut dels dos mesos de ter­mini per repe­tir elec­ci­ons Jordi Sànchez, lla­vors actiu pre­si­dent de l’ANC, va escriure en una piu­lada: “Acord JxSí i la CUP, Puig­de­mont cri­dat a Palau.” El mira­cle no arriba i el fre està posat. Men­tres­tant, la Gene­ra­li­tat no té cap tipus de con­trol par­la­men­tari. Barra lliure.