Reactivació legislativa

En el ple de la seva inves­ti­dura com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra va pro­me­tre recu­pe­rar setze lleis apro­va­des pel Par­la­ment que van ser recor­re­gu­des pel govern espa­nyol i poste­ri­or­ment sus­pe­ses pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC). Algu­nes s’havien pogut apli­car par­ci­al­ment perquè tenien només alguns arti­cles sus­pe­sos, men­tre que d’altres ho havien estat tem­po­ral­ment, fins que es va com­pro­var que el recurs del govern espa­nyol no tenia cap fona­ment.

Un dels casos més fla­grants té a veure amb la llei de pobresa energètica, fruit d’una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar apro­vada per una­ni­mi­tat el juliol del 2015 amb la fina­li­tat d’apli­car mesu­res urgents per afron­tar aquesta emergència deri­vada de la crisi. La llei pro­hi­bia l’exe­cució de des­no­na­ments sense ofe­rir abans un llo­guer social, impo­sava san­ci­ons pels grans teni­dors d’habi­tatge i impos­tos per als pro­pi­e­ta­ris de pisos buits i esta­blia la neces­si­tat de garan­tir els sub­mi­nis­tra­ments bàsics i d’apli­car les aju­des necessàries per evi­tar talls de sub­mi­nis­tra­ment. La llei pro­tecció del dret a l’habi­tatge de les per­so­nes en risc d’exclusió resi­den­cial, també del 2015 i igual­ment cru­cial per garan­tir els drets mínims dels més des­a­fa­vo­rits, va ser igual­ment recor­re­guda i sus­pesa.

Del mateix any també data la llei d’igual­tat efec­tiva entre homes i dones, que impul­sava polítiques d’igual­tat en la con­trac­tació, ajuts pri­o­ri­ta­ris per a empre­ses i enti­tats amb plans d’igual­tat, pari­tat als òrgans col·legi­ats, tri­bu­nals o òrgans tècnics de selecció, una edu­cació no sexista i l’impuls de la con­ci­li­ació i el repar­ti­ment de tas­ques. Els arti­cles més com­pro­me­sos, però, tenien a veure amb la pre­venció de l’asset­ja­ment sexual, els plans d’igual­tat en les empre­ses, la presència de dones i homes en la nego­ci­ació col·lec­tiva i la incor­po­ració de la pers­pec­tiva de gènere en els expe­di­ents de regu­lació d’ocu­pació. A més, també garan­tia “l’accés als mètodes con­tra­cep­tius a totes les dones que ho desit­gin” i que les dones “puguin rebre la pres­tació de la inter­rupció de l’embaràs per mitjà dels cen­tres de la xarxa pública sanitària”.

Tam­poc no va pas­sar el sedàs de Madrid la llei del canvi climàtic, que volia, d’acord amb la legis­lació comu­nitària euro­pea, reduir les emis­si­ons de gasos amb efecte d’hiver­na­cle i afa­vo­rir la tran­sició cap a una eco­no­mia neu­tra en emis­si­ons. Entre els seus objec­tius, hi havia asso­lir el 50% d’ener­gies reno­va­bles el 2030, afa­vo­rir l’auto­con­sum energètic amb noves nor­ma­ti­ves i impul­sar la cre­ació dels pres­su­pos­tos de car­boni, una eina de pla­ni­fi­cació i segui­ment per a la inte­gració dels objec­tius de la norma en les polítiques sec­to­ri­als. Pre­vi­si­ble­ment, el govern s’afa­nyarà a imple­men­tar aviat la recap­tació d’un impost sobre el CO2 a deter­mi­nats vehi­cles, d’uti­li­ta­ris fins a grans vai­xells de pas­sat­gers. Els ingres­sos obtin­guts nodri­ran a parts iguals el Fons Climàtic i el Fons de Patri­moni Natu­ral, tots dos de nova cre­ació. El sol arti­cle que que­dava inha­bi­li­tat actu­al­ment feia referència al vet a les explo­ra­ci­ons per a l’obtenció de gas i petroli mit­jançant les tècni­ques de frac­tu­ració hidràulica.

La decisió de Torra per­metrà des­en­ca­llar la cre­ació de l’Agència Cata­lana de Pro­tecció Social i de l’Agència de Ciber­se­gu­re­tat de Cata­lu­nya, que ha de garan­tir la fia­bi­li­tat de l’entorn informàtic i les tec­no­lo­gies de la comu­ni­cació al país. En aquest sen­tit, també es podrà recu­pe­rar la llei de volun­tats digi­tals, un text avançat que regula la vida digi­tal de les per­so­nes mor­tes, i també el cànon digi­tal, un impost que el govern va crear per tal que els ope­ra­dors d’inter­net pagues­sin una quota de 25 cèntims per cada usu­ari que es con­nectés a inter­net al país. La Gene­ra­li­tat va arri­bar a recap­tar més de 34 mili­ons d’euros amb aquest con­cepte, que ana­ven des­ti­nats ínte­gra­ment a aju­des per enfor­tir el malmès sec­tor audi­o­vi­sual del país.

En aquest sen­tit, els pròxims dies també es podrien treure del calaix lleis com la de l’audi­o­vi­sual o del cinema, que esta­blia que la mei­tat de les pro­duc­ci­ons havien de ser dobla­des o sub­ti­tu­la­des en català i que han que­dat sense vigència. També ho farà amb d’altres com la llei cata­lana d’accés sani­tari uni­ver­sal, que bene­fi­ci­ava col·lec­tius que havien que­dat exclo­sos de la nor­ma­tiva esta­tal, com els immi­grants sense papers. Actu­al­ment ja se’n garan­tia la cura mit­jançant decrets de menor rang, però aquesta llei hau­ria de reforçar encara més els seus drets. Amb la fi del 155 i l’arri­bada del nou govern, també es podrà recórrer con­tra la sus­pensió de la llei de comerç, que regula per exem­ple els hora­ris d’ober­tura. Un aspecte que, com el canvi climàtic, no entén d’inde­pen­den­tisme o uni­o­nisme.