Un any després #notincpor

Avui fa un any dels bru­tals atemp­tats ter­ro­ris­tes de Bar­ce­lona i Cam­brils, que van cau­sar 16 morts i un cen­te­nar de ferits, i que van com­por­tar uns danys irre­pa­ra­bles per als quals no hi ha con­sol.

Però avui també fa un any que es va obrir un debat sobre la uti­lit­zació interes­sada d’aquests atemp­tats per modi­fi­car les pri­o­ri­tats en les agen­des polítiques i apro­fi­tar les mobi­lit­za­ci­ons de con­dol per millo­rar la imatge d’ins­ti­tu­ci­ons de l’Estat que havien estat seri­o­sa­ment qüesti­o­na­des. Fem balanç.

En pri­mer lloc, l’excel·lent tasca rea­lit­zada pels Mos­sos d’Esqua­dra per des­ar­ti­cu­lar ràpida­ment l’ope­ració ter­ro­rista va evi­den­ciar que Cata­lu­nya podia actuar com si fos un Estat segur. Davant d’això, La Mon­cloa va llançar una cam­pa­nya d’into­xi­cació con­tra els Mos­sos i va des­ple­gar una ope­ració de Poli­cia Naci­o­nal i Guàrdia Civil sense pre­ce­dents per dei­xar clar qui havia de tenir el con­trol del ter­ri­tori.

Un any després, els Mos­sos con­ti­nuen sense ser mem­bres d’Euro­pol, i la imatge dels ser­veis d’intel·ligència i dels cos­sos i for­ces de segu­re­tat de l’Estat ha cai­gut en picat, ja sigui pel lamen­ta­ble paper del CNI en relació amb el cer­vell dels atemp­tats, o per la igno­mi­ni­osa repressió de la Poli­cia Naci­o­nal i la Guàrdia Civil con­tra la ciu­ta­da­nia durant la pas­sada tar­dor i fins avui. L’exem­ple més eloqüent és que el con­se­ller Forn és a la presó per rebel·lió i el major Tra­pero és inves­ti­gat per sedició.

En segon lloc, toca recor­dar com la par­ti­ci­pació activa del rei Felipe de Borbón i del seu ante­ces­sor en la venda d’armes a països que vul­ne­ren els drets humans i finan­cen el ter­ro­risme, com l’Aràbia Sau­dita i Qatar, va posar en un seriós com­promís el cap de l’Estat en el seu intent de pre­si­dir la mani­fes­tació de rebuig del 26 d’agost.

Un any després, no només no s’ha atu­rat la venda d’armes espa­nyo­les a aquest països sinó que l’Aràbia Sau­dita n’ha esde­vin­gut el pri­mer cli­ent en adqui­rir mate­rial bèl·lic per 270 mili­ons d’euros durant el 2017, incre­men­tant un 133% el negoci. I tot això ha pas­sat men­tre aquest país ha estat acu­sat de come­tre crims con­tra la huma­ni­tat per diver­sos orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals per la seva inter­venció mili­tar al Iemen.

En ter­cer lloc, cal fer memòria de com la soci­e­tat cata­lana va res­pon­dre de manera exem­plar mobi­lit­zant-se con­tra el ter­ro­risme al cos­tat de les vícti­mes i va expul­sar l’extrema dreta que inten­tava intro­duir mis­sat­ges islamòfobs i acu­sar la comu­ni­tat musul­mana de con­nivència amb el ter­ror per tren­car la cohesió social.

Un any després, s’han dis­pa­rat les agres­si­ons fei­xis­tes a ciu­ta­dans pacífics que pro­tes­ten con­tra la vul­ne­ració de drets civils i polítics, gràcies a la cri­mi­na­lit­zació de les mobi­lit­za­ci­ons que va legi­ti­mar l’antic dele­gat del govern de l’Estat a Cata­lu­nya i han con­ti­nuat par­tits que volen uls­te­rit­zar el país.

Per aca­bar aquest balanç, coin­ci­dint amb l’ani­ver­sari d’aquests hor­ri­bles atemp­tats, s’ha aixe­cat de nou una polèmica entorn del forçat pro­ta­go­nisme del rei Felipe de Borbón, i si les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes i la soci­e­tat civil han d’assis­tir als actes d’home­natge coin­ci­dint amb ell en l’espai i en el temps.

El rebuig que ens genera el cap de l’Estat, que hem de seguir mos­trant, no pot jus­ti­fi­car que lliu­rem el car­rer a qui ha vol­gut expul­sar la lli­ber­tat d’expressió de l’espai públic. I tam­poc podem dei­xar de mani­fes­tar la nos­tra soli­da­ri­tat amb les vícti­mes perquè s’hi afe­geix qui en vol treure pro­fit del dol.

Avui toca estar al cos­tat de les vícti­mes, i ho podem fer a Ripoll, a Cam­brils i a Alca­nar, però també a Bar­ce­lona, ja sigui a les Ram­bles o al cos­tat de les famílies, els veri­ta­bles pro­ta­go­nis­tes.