El miratge de De Gaulle

El pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, està atra­pat en les con­tra­dic­ci­ons de la Cin­quena República. El règim pre­si­den­ci­a­lista, del qual ahir es com­me­mo­rava el sei­xantè ani­ver­sari, garan­teix una gran esta­bi­li­tat al pre­si­dent. Tot i que en poc més d’un any han aban­do­nat el càrrec set minis­tres, ningú dubta que Macron con­clourà el seu man­dat el 2022. Tan­ma­teix, les àmplies com­petències de la figura pre­si­den­cial con­tri­bu­ei­xen a reforçar la imatge d’un jove pre­si­dent, de 40 anys, “auto­ri­tari” i “arro­gant”. Això li ho retre­uen el 79% i el 71% dels fran­ce­sos, res­pec­ti­va­ment, segons un son­deig de l’ins­ti­tut Elabe, publi­cat abans-d’ahir.

“França ani­ria millor si no ens queixéssim tant”, va asse­gu­rar ahir Macron des de Colom­bey-les-Deux-Égli­ses. El diri­gent cen­trista va des­plaçar-se a aquest poble, de 700 habi­tants, al nord-est del país, per visi­tar la llar del gene­ral Char­les de Gau­lle i hon­rar davant de la seva tomba el pare de la Cons­ti­tució de 1958. “La Cin­quena República pro­te­geix França de les peripècies de la vida política i els desor­dres que viuen la majo­ria dels països veïns”, hi va afe­gir el pre­si­dent francès en un dels seus habi­tu­als cara a cara amb habi­tants locals –que tan­tes males pas­sa­des li estan jugant– en què va mini­mit­zar la seva deli­cada situ­ació política. Una crisi accen­tu­ada amb la dimissió del minis­tre de l’Inte­rior, Gérard Collomb.

El vode­vil vis­cut amb el cas Collomb –aquest home fort del macro­nisme va forçar la seva sor­tida de l’exe­cu­tiu tot i que el pre­si­dent s’hi opo­sava– ha qüesti­o­nat la capa­ci­tat de Macron de ges­ti­o­nar el seu govern. La seva cre­di­bi­li­tat ja va que­dar esquit­xada, el juliol, amb l’escàndol d’Ale­xan­dre Bena­lla i les agres­si­ons con­tra mani­fes­tants de l’exres­pon­sa­ble de segu­re­tat de l’Elisi. Des d’ales­ho­res, el jove diri­gent ha per­dut els dos minis­tres d’estat del seu govern (pràcti­ca­ment l’equi­va­lent d’un vice­pre­si­dent), amb la dimissió de Collomb i de l’exmi­nis­tre de la Tran­sició Ecològica, Nico­las Hulot. Les seves refor­mes han dei­xat de tenir impacte mediàtic. O bé han que­dat para­lit­za­des, com ara el seu pro­jecte de revisió cons­ti­tu­ci­o­nal.

“Vull que el govern, a través del diàleg amb l’Assemblée Nati­o­nale i el Senat, trobi la forma de fer avançar de manera intel·ligent aquesta reforma”, va defen­sar ahir a la tarda Macron en el Con­sell Cons­ti­tu­ci­o­nal, l’equi­va­lent del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Durant aquest dis­curs pro­nun­ciat en el marc de l’ani­ver­sari de la Cin­quena República, va anun­ciar que la seva reforma de la Cons­ti­tució tor­narà a ser deba­tuda a par­tir del gener al Par­la­ment francès. Després de l’esclat del cas Bena­lla, l’opo­sició va forçar que s’ajor­nes­sin les dis­cus­si­ons sobre la seva pro­posta de modi­fi­cació cons­ti­tu­ci­o­nal, que repre­sen­ta­ria la vint-i-cin­quena vegada que es reforma la llei orgànica de 1958.

“La nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat és de no petri­fi­car la nos­tra Cons­ti­tució”, va asse­gu­rar Macron durant un dis­curs en què gai­rebé no hi va haver cap anunci sobre la seva reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. Aquesta inclou acce­le­rar el procés legis­la­tiu; per­me­tre que una part dels repre­sen­tants siguin esco­llits a través d’un sufragi repre­sen­ta­tiu, en lloc del sis­tema majo­ri­tari actual, i incloure una menció a l’espe­ci­fi­ci­tat de Còrsega. El jove diri­gent també va elo­giar els pares del text de 1958, “que té la geni­a­li­tat de sin­te­tit­zar la nos­tra història cons­ti­tu­ci­o­nal”.

Encara que Macron pre­ten­gui emmi­ra­llar-se en la figura de De Gau­lle –l’elogi de l’auto­ri­tat, la con­cen­tració del poder o la superació de la divisió par­ti­dista entre esquerra i dreta són aspec­tes que com­par­teix amb el gene­ral–, la decadència del seu man­dat l’apropa peri­llo­sa­ment a la tra­jectòria fra­cas­sada dels seus pre­de­ces­sors: Nico­las Sarkozy i François Hollande. Segons un son­deig publi­cat ahir a Le Figaro, Macron ocu­pa­ria la penúltima posició en la llista dels pre­si­dents pre­fe­rits pels fran­ce­sos. Només davant del malau­rat Hollande. Segons la mateixa enquesta, el 56% dels fran­ce­sos afir­men que estan insa­tis­fets amb el règim de la Cin­quena República, qua­li­fi­cat de massa pre­si­den­ci­a­lista. En menor mesura que a l’Estat espa­nyol, França també viu una inci­pi­ent crisi de règim i la idea d’una Sisena República, més par­la­mentària i democràtica, pro­gressa en la soci­e­tat.