“Allibereu Carme Forcadell”

Un total de 524 diputats i exdiputats de 32 cambres parlamentàries de 25 països del món, englobades en 19 estats, són els primers signants d’un manifest que es va presentar ahir al vespre al Parlament de Catalunya en suport a la seva expresidenta Carme Forcadell, en presó preventiva des del març, a iniciativa dels expresidents Ernest Benach, Núria de Gispert i Joan Rigol. Tots tres ja havien organitzat l’abril de l’any passat, en presència d’ella, un acte similar per denunciar la “persecució política” de què era objecte. El text d’ahir, que es pot trobar en cinc idiomes a freeforcadell.org amb la llista de suports, manifesta la solidaritat amb Forcadell i en demana “l’alliberament immediat”, i en general insta a resoldre els conflictes institucionals i polítics “per vies no penals”. “Nosaltres hauríem fet el mateix que la Carme, i per això demano la seva llibertat”, resumia De Gispert, la seva antecessora. A l’acte també hi havia el president Quim Torra i diversos consellers, càrrecs electes i representants de la societat civil, a més de la família de l’expresidenta.

Entre les personalitats que han donat suport al manifest hi ha la presidenta de l’Assemblea de Gal·les, Elin Jones, que ahir va ser a la presentació del manifest i que aquesta tarda visitarà Forcadell a la presó de Mas d’Enric. “És increïble que com a presidenta estigui a la presó sense judici per fer la seva feina, per fer la feina que jo faig!”, lamentava Jones, que constatava “l’enuig i astorament” amb què el seu parlament va rebre l’empresonament, i declarava el suport de la cambra al dret a l’autodeterminació de Catalunya. “Soc aquí per demanar la llibertat immediata i incondicional de la presidenta Forcadell”, s’acomiadava, en català, Jones.

Tots els discursos van coincidir a ressaltar la “valentia” de l’expresidenta i que el seu únic delicte és haver permès sempre el debat, haver donat la paraula a tothom i haver permès totes les votacions. “El seu empresonament és una injustícia tan incomprensible com inacceptable des del punt de vista del parlamentarisme democràtic”, denunciava el seu successor, Roger Torrent, que assegurava que, després que diversos tribunals hagin rebutjat les euroordres d’extradició dels exiliats, els presos només romanen tancats “per venjança política”. “Els jutges instructors no saben les funcions del Parlament i del govern?”, s’interrogava Benach. “No ho dubtin, l’Estat espanyol no en farà cap cas”, lamentava Rigol, que malgrat tot reivindicava actes com el d’ahir: “L’única força que tenim és la voluntat de tots plegats”, sostenia.

En nom dels companys de mesa de Forcadell, tots també encausats (Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet) van parlar també els diputats Lluís Guinó i Joan Josep Nuet, que en destacaven un vessant més humà. “Ens vam discutir moltes vegades, no ens vam barallar mai”, subratllava el dels comuns, que ressalta que Forcadell “va donar la veu a grups que tenien molta gent al darrere, per parlar del que la gent del carrer volia”. “Fan falta moltes Carmes perquè la veu de la gent no quedi aparcada a les portes dels parlaments”, concloïa. “Hauria d’estar lliure i fent política com a ella li agradava”, resumia Guinó.

La presentació pública d’ahir no serà més que un punt i seguit abans de continuar la campanya per sumar més adhesions al manifest entre càrrecs i excàrrecs parlamentaris de tot el món. El text denuncia que s’acusi Forcadell de no haver impedit debats i tramitacions parlamentàries, i subratlla que la rebel·lió de què se l’acusa “no s’ha produït”. “Va actuar atenent sempre el reglament de la cambra i va complir les funcions inherents al seu càrrec, tot preservant tant els principis de l’autonomia parlamentària i la separació de poders, com la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats”, descriu. Així mateix, assegura que l’acusació contra ella “afecta els fonaments democràtics de tot sistema parlamentari”. “Una democràcia parlamentària no es pot permetre censurar els debats polítics en el seu parlament ni prohibir als diputats d’exercir lliurement les seves funcions amb respecte a la normativa de la cambra”, prossegueix. I és que el document reconeix que una cambra legislativa pot comptar amb mecanismes “que regulin la constitucionalitat del marc normatiu resultant de l’activitat”, però “no pot vetar” l’exercici de les funcions i drets inherents a la tasca parlamentària. “La utilització de la justícia penal com a instrument de coacció de l’activitat d’un parlament és incompatible amb els principis que regeixen les democràcies parlamentàries”, ressalta, ja que el debat lliure d’idees i la seva translació en iniciatives “constitueixen l’essència de la política parlamentària”.

Molts dels signants van penjar al llarg del dia fotos amb el lema “freeforcadell” a les xarxes, i els del Parlament també es van fer una foto conjunta a les escales, igual que van fer a Estrasburg una part dels eurodiputats signants. Els diputats de Cs van protagonitzar just abans de la presentació un breu acte de protesta a la porta de l’auditori, ja que, a crits de “Libertad!”, es van concentrar amb una pancarta amb el lema “Basta ya. El Parlament es de todos”.