Política

El PP i Cs, preconstitucionals

El PP promet castellà com a llengua vehicular a pesar del Tribunal Constitucional

Rajoy el va aplicar com pretenia l’article de Fraga que el Congrés va rebutjar per a la Constitució, i Casado i Rivera volen anar més enllà

El pro­grama elec­to­ral que l’ultra­dretà Vox va pre­sen­tar abans de les elec­ci­ons anda­lu­ses pro­posa sus­pen­dre l’auto­no­mia de Cata­lu­nya; il·lega­lit­zar els par­tits que no defen­sin la uni­tat d’Espa­nya; fer de l’espa­nyol la llen­gua vehi­cu­lar en l’ense­nya­ment i de la resta, idi­o­mes opci­o­nals; supri­mir el requi­sit de conèixer les llengües coo­fi­ci­als en l’accés a la funció pública; supri­mir les poli­cies autonòmiques; un “estat de dret uni­tari” amb un sol govern i un sol Par­la­ment; tan­car tele­vi­si­ons i orga­nis­mes autonòmics, i supri­mir la repre­sen­tació exte­rior de les auto­no­mies i ciu­tats.

En paral·lel al crei­xe­ment d’aquesta for­mació ideològica­ment hereva del falan­gisme i al seu bon resul­tat elec­to­ral a Anda­lu­sia, el PP de Pablo Casado i Ciu­ta­dans d’Albert Rivera han radi­ca­lit­zat posi­ci­ons fins al punt de pro­po­sar mesu­res incons­ti­tu­ci­o­nals en nom de la Cons­ti­tució del 1978. Perquè, a diferència del règim fran­quista, la Cons­ti­tució sal­va­guarda l’auto­go­vern, i el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal fa el mateix amb el català com a llen­gua vehi­cu­lar. Però no és Vox el pio­ner. En edu­cació, és Cs.

Con­tra la immersió

Un reial decret del govern espa­nyol ante­rior a la Cons­ti­tució esta­blia l’assig­na­tura obli­gatòria del català i obria la porta que fos la llen­gua vehi­cu­lar. El model del pri­mer govern català s’ori­en­tava cap a la sepa­ració per llen­gua, de manera que el decret 270/1982 per­me­tia als cen­tres uti­lit­zar-ne una d’única, fos cas­tellà o català. Al mateix temps, els par­tits impul­sa­ven la llei de nor­ma­lit­zació en una difícil recerca de con­sens en què es van aca­bar impo­sant les tesis de les esquer­res. Es va con­si­de­rar que la garan­tia de cohesió social era una sola xarxa esco­lar en què el català fos la llen­gua prin­ci­pal tenint en compte que era la més feble soci­o­lingüísti­ca­ment. Els decrets d’immersió del 1992 de la Logse el van situar com a “llen­gua vehi­cu­lar i d’apre­nen­tatge”.

El 1994 el TC va sen­ten­ciar sobre la llei del 1983 que el català podia ser el “cen­tre de gra­ve­tat” del sis­tema i que no exis­tia un dret dels pares a esco­llir la llen­gua vehi­cu­lar, men­tre obria, però, la porta que el cas­tellà també ho fos.

La llei de política lingüística del 1998, que blin­dava la immersió, no va ser impug­nada pel govern d’Aznar, però sí l’Esta­tut del 2006, davant del qual el TC va reconèixer el dret a rebre l’ense­nya­ment en català i cas­tellà.

L’1 de març del 2006, el segon mani­fest impul­sor de Ciu­ta­dans recu­pe­rava el model de llengües sepa­ra­des, defen­sava que els pares tri­es­sin la llen­gua obvi­ant la sentència del TC i eli­mi­nava el català com a requi­sit per a l’accés a la funció pública, a més d’ofi­ci­a­lit­zar el bilingüisme a la Gene­ra­li­tat. El Suprem sen­ten­ci­ava el 2010 que s’havia de “rein­tro­duir” el cas­tellà com a vehi­cu­lar, si bé dei­xava en mans de la Gene­ra­li­tat fixar el per­cen­tatge.

Amb Cs crei­xent, el minis­tre Wert del govern de Rajoy feia una llei que anava més enllà del Suprem i feia pagar a la Gene­ra­li­tat l’esco­la­rit­zació pri­vada en cas­tellà dels nens que ho vol­gues­sin en pobla­ci­ons on no hi hagués esco­les públi­ques amb llen­gua vehi­cu­lar cas­te­llana. Dues sentències del TC van tom­bar la pen­sada.

Tot i dero­gar la llei Wert, el govern de Pedro Sánchez ha man­tin­gut el cas­tellà i el català com a vehi­cu­lars, si bé deixa de nou en mans de la Gene­ra­li­tat deci­dir el com. Cs ha gua­nyat les elec­ci­ons del 21-D amb un pro­grama que defensa la “igual­tat de con­di­ci­ons” de les dues llengües i intro­du­eix l’anglès com a vehi­cu­lar sense acla­rir com es fa rea­li­tat. Després dels comi­cis anda­lu­sos, Casado ha extre­mat fins a les posi­ci­ons de Vox el pro­grama lingüístic del PP. Si el de Rajoy es limi­tava a “asse­gu­rar el dret dels pares” a l’ense­nya­ment en cas­tellà “res­pec­tant” les coo­fi­ci­als, Casado ja pro­met que el cas­tellà sigui la vehi­cu­lar, que el català només sigui un mèrit –i no un requi­sit– per acce­dir a plaça pública, i que la reto­lació de l’espai públic i les comu­ni­ca­ci­ons de la Gene­ra­li­tat siguin bilingües.

155 incons­ti­tu­ci­o­nal

El pio­ner de la sus­pensió de l’auto­go­vern és el PP. Amb el suport del PSOE i Cs, Rajoy va des­ti­tuir el govern català i va dis­sol­dre el Par­la­ment com a mesu­res extre­mes que no pre­veu el redac­tat de l’arti­cle 155 i en una inter­pre­tació incons­ti­tu­ci­o­nal per a molts experts cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes. De fet, Rajoy va apli­car un 155 molt sem­blant al que volia l’exmi­nis­tre fran­quista i fun­da­dor del PP, Manuel Fraga Iri­barne.

L’arti­cle vigent limita la inter­venció de l’auto­no­mia al fet que el govern espa­nyol “doni ins­truc­ci­ons” a les auto­ri­tats autonòmiques. Enlloc avala sus­pen­dre l’auto­no­mia, dis­sol­dre el Par­la­ment o des­ti­tuir governs, ni hi fa referència. Tan­ma­teix, el PP de Rajoy ho va fer ins­pi­rant-se en l’arti­cle que Fraga Iri­barne va inten­tar sense èxit que s’introduís a la Cons­ti­tució –un arti­cle que Aliança Popu­lar (AP) volia el 1978 que digués això: “En casos greus, el govern podrà acor­dar la inter­venció d’una regió autònoma i donar-ne compte imme­diat a les Corts. Les mesu­res poden incloure la sus­pensió d’un o més òrgans de govern i la desig­nació d’un gover­na­dor gene­ral amb poders extra­or­di­na­ris [...]. El decret haurà d’espe­ci­fi­car el ter­mini de la inter­venció con­nec­tant-lo amb una con­vo­catòria elec­to­ral”–. Vaja, que Rajoy ha apli­cat un “espe­rit” del 155 que a la tran­sició només defen­sava AP i que va ser rebut­jat el juliol del 1978 al Congrés per 284 vots en con­tra, 17 a favor i 2 abs­ten­ci­ons.

Tenint en compte el pre­ce­dent –de moment impune perquè el TC encara no s’ha pro­nun­ciat sobre la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat de l’apli­cació de Rajoy–, Pablo Casado i Albert Rivera volen anar encara més enllà de Fraga Iri­barne i pro­me­ten una inter­venció inde­fi­nida de l’auto­go­vern català no només per des­ti­tuir l’exe­cu­tiu de Torra i dis­sol­dre el Par­la­ment, sinó, sobre­tot, per poder fer el que l’espa­nyo­lisme polític i mediàtic retreu a Rajoy que no s’atrevís a fer: inter­ve­nir la tele­visió i l’ense­nya­ment públics per, final­ment, poder “espa­nyo­lit­zar els nens cata­lans”, en parau­les de Wert.

Es podrà acordar la intervenció d’una regió autònoma, [...] la suspensió [...] dels òrgans de govern
155 proposat per Fraga
S’ha d’aspirar a les places en castellà i l’altra llengua oficial podrà ser un mèrit
Pablo Casado
presidenciable del pp
Es pot tornar a aplicar el 155 tot el temps que desitgi la majoria reforçada
Albert Rivera
presidenciable de ciutadans


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia