“Blanes ha de créixer, però de forma sostenible”

Hem estat un grup dife­rent a l’hora de par­ti­ci­par. Ja vam començar amb la reducció dels sous. Nosal­tres no som pro­fes­si­o­nals polítics i, per tant, hem fet un pro­grama de diners al car­rer. Amb els qua­tre anys de man­dat hau­rem posat 18.000 euros a l’abast de les enti­tats, així que, en certa manera, també hem ser­vit per fer-los d’alta­veu.

També hem apor­tat la pers­pec­tiva de polítiques femi­nis­tes. Una de les coses de què més con­tents estem és d’haver por­tat a les ins­ti­tu­ci­ons el pla d’agres­si­ons sexis­tes que duia l’assem­blea anti­pa­tri­ar­cal i haver situat ele­ments d’aquesta temàtica en el debat. També l’ele­ment de la cons­trucció repu­bli­cana i d’esde­ve­nir una terra d’aco­llida.

Nosal­tres l’emmar­quem com una gestió con­junta. Quan vam crear la CUP a Bla­nes va ser perquè crèiem que el poble anava a la deriva amb l’alter­nança entre con­ver­gents i soci­a­lis­tes, i que no hi ha hagut mai un pro­jecte prou sòlid. Lla­vors ens tro­bem que, davant l’absència d’una majo­ria clara per cap dels dos grups que havien domi­nat la vida política a Bla­nes, el pri­mer que fan és pac­tar. I, una vegada pac­ten, el pri­mer que acor­den és el tema dels sous. Després ens pas­sem gai­rebé mig man­dat dema­nant al ple que expli­qui quin és el seu pla de govern.

Hi ha un tren­ca­ment deri­vat del referèndum de l’1 d’octu­bre. Cau l’alcalde i el grup soci­a­lista es queda única­ment amb els seus qua­tre regi­dors. Bàsica­ment ha estat una legis­la­tura de gestió, en el pri­mer moment per la manca de pro­jecte polític i, en el segon, per la diferència entre els grups. Aquesta diferència els porta al tren­ca­ment i els obliga, pràcti­ca­ment, a fer mera gestió i a no tenir majo­ries sufi­ci­ents per apro­var, per exem­ple, els pres­su­pos­tos.

En aquest esce­nari nosal­tres ens sen­tim rela­ti­va­ment còmodes. De fet, les pro­pos­tes que hem por­tat com a CUP les hem tre­ba­llat molt, i el que hem bus­cat sem­pre ha estat acon­se­guir els màxims con­sen­sos pos­si­bles. Els par­tits tra­di­ci­o­nals, en canvi, no estan gaire acos­tu­mats a haver de nego­ciar, perquè venen d’una cul­tura en què ells eren els par­tits majo­ri­ta­ris i, amb el suport d’un o dos grups més, ja acon­se­guien majo­ries que feien que els man­dats fos­sin molt clars. La frag­men­tació ha obli­gat que hi hagi certs con­sen­sos.

El dar­rer pres­su­post que s’ha apro­vat. És un pres­su­post que nosal­tres vam qua­li­fi­car de mínims, i per això vam optar per l’abs­tenció. Teníem una sèrie de requi­sits perquè s’aprovés, però la resta de par­tits van deci­dir apro­var-lo com a pres­su­post de gestió per tal de dei­xar a la gent que entri el pres­su­post encar­ri­lat. Nosal­tres vam ser crítics i vam pro­po­sar incloure mesu­res soci­als que hau­rien estat pos­si­bles dins aquests mínims. El que es va fer va ser apro­var el pres­su­post que pre­sen­tava el PSC l’any 2017 i, a més, sense el capítol d’inver­si­ons, que tam­poc era tan alt.

La CUP ens vam mos­trar, i ho seguim fent, en con­tra del plan­te­ja­ment de quan es va por­tar la par­tida del deute de la ciu­tat espor­tiva. Con­si­de­rem que aquest deute és il·legítim. La Gene­ra­li­tat es va aixe­car de la taula de forma uni­la­te­ral, ens va dei­xar pen­jats amb uns ter­renys que havia de desen­vo­lu­par i, per tant, va incom­plir, i segueix incom­plint, l’acord al qual s’havia arri­bat.

Quan arriba la crisi ens men­gem un endeu­ta­ment ter­ri­ble, perquè la bai­xada dels ingres­sos és expo­nen­cial. Aquest any en els pres­su­pos­tos vam pre­sen­tar 200.000 euros en una modi­fi­cació de crèdit per com­prar habi­tatge social i, aquesta, com mol­tes altres deman­des que hi ha per part de la població, que­den en un calaix perquè al pri­mer que ens obliga el sos­tre de dèficit és a pagar als bancs. Nosal­tres no estem per pagar pri­mer als bancs, sinó que estem per, pri­mer de tot, donar ser­veis a les per­so­nes.

No defen­sem aquest POUM, com tam­poc defensàvem l’ante­rior. Des de la CUP defen­sem que som un poble cos­ta­ner en un entorn pri­vi­le­giat i que Bla­nes ha de créixer, però ha de fer-ho en un sen­tit sos­te­ni­ble.

Per exem­ple en matèria d’habi­tatge. L’any 2011­teníem, entre cases i pisos, 2.000 habi­tat­ges buits, i tenim també un gran pes del que és habi­tatge de segona residència. Si a això hi sumem que la pro­posta de l’equip de govern i els grups que hi han votat a favor és aug­men­tar en 2.000 el parc d’habi­tatge... No hi tro­bem gaire sen­tit.

El que por­tem al pro­grama i les nos­tres pri­o­ri­tats seguei­xen sent gai­rebé les matei­xes. Volem fer vials verds per tal de poder con­nec­tar els dife­rents bar­ris mit­jançant espais natu­rals, perquè tenim un poble molt dis­gre­gat. També una fis­ca­li­tat pro­gres­siva perquè qui més tin­gui, més pagui. Acon­se­guir que Bla­nes sigui un poble d’aco­llida i que el car­rer sigui un espai de cohesió, de debat, de soci­a­lit­zació de la gent, de ben­vin­guda...

Ser inci­sius política­ment. És difícil dir quin número de regi­dors és això, perquè amb deu par­tits costa saber on es mar­carà aquesta capa­ci­tat d’inci­dir.